La defensa Alekhin és una obertura d'escacs hipermoderna que comença amb els moviments:
1.e4 Cf6
Les negres volen provocar els peons blancs per tal que avancin i formin un fort centre, i planejen atacar i socavar l'estructura blanca posteriorment, en l'esperit de les defenses hipermodernes. La massa de peons blanca al centre imposa, de vegades amb peons a c4, d4, e5, i f4. El Gran Mestre Nick de Firmian diu sobre l'Alekhin a MCO-15 (2008), "La partida perd immediatament qualsevol aparença de simetria o d'equilibri, cosa que fa que l'obertura sigui una bona tria pels jugadors agressius i lluitadors."Nick de Firmian, Modern Chess Openings, Fifteenth Edition, 2008, p. 159.
L'Encyclopaedia of Chess Openings té quatre codis per la defensa Alekhin, del B02 al B05: B02: 1.e4 Cf6 B03: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 (incloent la variant del canvi i l'atac dels quatre peons) B04: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 (Variant moderna sense 4...Ag4) B05: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 Ag4 (Variant moderna amb 4...Ag4)
Història L'obertura rep el seu nom d'Aleksandr Alekhin, qui la va introduir al torneig de Budapest de 1921 en les seves partides contra Endre Steiner i Fritz Sämisch. Quatre anys més tard, els editors de la quarta edició de Modern Chess Openings (MCO-4) escrigueren, "Res és més indicatiu de les concepcions iconoclastes de l"escola hipermoderna" que l'estranya defensa introduïda per Alekhin .... Malgrat que això va en contra de totes les certeses de l'escola clàssica, les negres permeten que el seu cavall de rei sigui obligat a passejar per tot el tauler al començament de la partida, esperant que això provoqui debilitats als peons centrals blancs."R.C. Griffith and M.E. Goldstein, Modern Chess Openings, Fourth Edition, 1925, p. 1.
A més a més d'Alekhin, un altre exponent primerenc de la defensa fou Ernst Grünfeld.
Ús La popularitat de la defensa Alekhin va variant en el temps; actualment no és massa comuna. De Firmian indica que, "La moda podria canviar ràpidament si un campió de l'obertura assumís la causa, ja que els resultats que les negres han obtingut en la pràctica són bons." El jugador de més alt nivell que ha fet servir l'obertura actualment és el Gran Mestre Vassil Ivantxuk, tot i que Lev Alburt la va jugar a nivell de Grans Mestres de manera pràcticament exclusiva durant tota la seva carrera, i for el responsable de moltes contribucions tant en la teoria com en la pràctica. De Firmian escriu que, "actualment els Grans Mestres Shabalov i Minassian fan servir l'obertura amb regularitat, mentre que Aronian, Adams, i Nakamura l'han usada en alguna ocasió.
En el passat, grans jugadors com ara Fischer i Korchnoi inclogueren la defensa en els seus repertoris, cosa que en va fer pujar la reputació."
Variants Després de l'usual 2.e5 Cd5, hi ha tres variants principals de l'Alekhin que comencen amb 3.d4, però hi ha d'altres opcions per les blanques en aquest punt. Dues de les opcions més comunes són la variant del canvi i la variant dels quatre peons. La primera continua 3.d4 d6 4.c4 Cb6 5.exd6. Les blanques tenen cert avantatge d'espai, i les negres poden capitalitzar el centre semiobert amb ...g6, ...Ag7 amb ...Ag4 si fos possible. L'atac dels quatre peons continua 3.d4 d6 4.c4 Cb6 5.f4. Les blanques tenen gran avantatge d'espai, però el centre no està fixat, i les negres tenen bastantes opcions per triar. Poden fer ...Dd7 amb ...0-0-0 i ...f6 posant pressió al peó-d blanc. També podrien fer ...Cb4 amb ...c5 intentant de canviar el peó-d. Finalment, poden fer ...Ae7 amb ...0-0 i ...f6 atacant el centre. Entre les variants menors hi ha el gambit O'Sullivan, 3.d4 b5 (intentant 4.Axb5 c5 5.dxc5?? Da5+), i 3.d4 d6 4.Ac4, la variant Balogh.
Atac dels quatre peons
1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. c4 Cb6 5. f4
L'atac dels quatre peons és l'opció més agressiva de les blanques, i la variant que il·lustra segurament millor la idea de la defensa: les negres permeten que les blanques facin diversos moviments de peó guanyant temps contra el cavall negre, i que erigeixin un centre de peons aparentment aclaparador, en la creença que posteriorment el podran destruir. La partida pot tornar-se molt aguda de seguida, ja que les blanques han d'assegurar el seu avantatge d'espai o bé fer-lo servir abans que les negres reeixeixin en colpejar just en aquest punt. Les negres han de jugar vigorosament, ja que un joc passiu podria provocar que fossin esclafades pel centre blanc. L'atac dels quatre peons no és particularment popular perquè molts jugadors amb blanques no volen entrar en línies agudes i molt tàctiques en què les negres podrien estar millor preparades. La línia principal continua 5...dxe5 6.fxe5 Cc6 7.Ae3 Af5 8.Cc3 e6 9.Cf3
Una alternativa és l'aguda variant Planinc, 5...g5!?. Les negres esperen 6. fxg5? dxe5, trencant el centre de les blanques i deixant-les amb peons febles. La línia rep el seu nom del Gran Mestre Albin Planinc, qui la va fer servir durant els 1970. Els 1990 fou adoptada pel jugador d'escacs per correspondència Michael Schirmer, les partides del qual estan incloses al llibre sobre l'Alekhin del GM britànic i exponent de l'Alekhin Nigel Davies.
Variant del canvi
1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. c4 Cb6 5. exd6
La variant del canvi és menys ambiciosa que l'atac dels quatre peons. Les blanques canvien peons, tot acceptant un avantatge espacial més modest. La decisió principal de les negres rau en si recapturar amb la sòlida 5...exd6, que conduirà a una posició de caràcter estratègic, o la més ambiciosa 5...cxd6, quan les negres tindran una majoria de peons al centre. La tercera recaptura, 5...Dxd6 també és possible en principi, ja que la forquilla 6.c5 es pot contestar amb 6...De6+, però la línia es considera inferior, ja que les negres més aviat o més tard hauran d'enfrontar-se a aquesta molesta amenaça.
A la més aguda línia amb 5...cxd6, les negres normalment intenten atacar i minar el peó blanc de d4, i si pot ser, també el de c4. Per fer-ho, un pla usual implica el fianchetto de l'alfil de rei a g7, jugant l'altre alfil a g4 per tal de fer fora el cavall de f3, que és el defensor clau de d4, mentre que els cavalls negres de b6 i c6 mantenen sota pressió els peons blancs de c4 i d4. Cox mostra la partida Jainy Gomes contra Guillermo Soppe de 2001 per il·lustrar les intencions de les negres.
Un sistema popular per les blanques per tal de prevenir el pla negre és la variant Vorónej, que deu el seu nom a la ciutat de Vorónej a Rússia, on la línia fou inventada, per jugadors com ara Grigori Sanakóiev. El sistema Vorónej queda definit per la seqüència d'obertura 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.c4 Cb6 5.exd6 cxd6 6.Cc3 g6 7.Ae3 Ag7 8.Tc1 0-0 9.b3. Les blanques endarrereixen el desenvolupament del flanc de rei per tal que les negres tinguin problemes en desenvolupar les peces d'una manera que destorbi les peces blanques i pressioni els peons centrals; per exemple, com que no hi ha cavall blanc a f3, aquest no pot ser un objectiu després de ...Ag4, i com que no hi ha alfil a d3, no pot ser tampoc atacat amb ...Cc6-e5. Tot i que 9...Cc6?! és la resposta més comuna de les negres segons la base de dades de ChessBase, després de 10.d5 Ce5 el cavall negre esdevé un objectiu, i aviat serà fet fora amb f2-f4, i per això aquesta línia ha puntuat molt poc per les negres. La línia principal del sistema Vorónej, i la segona resposta més comuna, és 9...e5 10.dxe5 dxe5 11.Dxd8 Txd8 12.c5 C6d7 (aquesta retirada és forçada, ja que 12...Cd5?? perd el cavall a causa de la clavada 13.Td1) quan les negres hauran d'anar amb compte per lluitar contra el peó de c5. D'altres línies contra el Vorónej inclouen 9...f5 que condueix a un joc agut. D'altres moviments sòlids com ara 9...e6, ...Ad7, ...Af5, i ...a5 són també possibles. Segons John Cox, la línia amb 9...e5 és satisfactòria, però les negres l'han de conèixer bé.
El Vorónej ha estat recomanat per John Emms i destacat com un gran problema per Nigel Davies, cosa que ha portat molts jugadors a optar per la més sòlida línia 5...exd6. De tota manera, aquesta línia ofereix a les negres menys ocasions pel contrajoc: les negres usualment desenvolupen l'alfil via ...Ae7 i ...Af6, perquè Ag5 pot ser molest contra una configuració de fianchetto amb ...g6 i ...Ag7, per ex. 6.Cc3 g6 7.Cf3 Ag7 8.Ag5.
Variant moderna
1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. Cf3
La variant moderna és la més comuna de la defensa Alekhin. Com en la variant del canvi, les blanques accepten un avantatge espacial més modest, i esperen ser capaces de mantenir-lo. Hi ha diverses respostes possibles de les negres:
4...Ag4, clavant el cavall és la resposta més comuna, la qual les blanques defensen amb 5.Ae2. Les negres sovint entreguen voluntàriament la parella d'alfils amb ...Axf3 perquè el cavall blanc és una peça molt forta, i capturant-lo afebleixen els peons centrals blancs. Destacats jugadors que han defensat aquesta línia són Lev Alburt, Vlatko Kovačević i més recentment Vladímir Baguírov. 4...g6, preparant el fianchetto de l'alfil de rei per oposar-se a la massa de peons centrals blancs, també es veu sovint. Aquesta variant es va jugar a la tretzena partida del Matx del Segle entre Borís Spasski i Bobby Fischer (la dinovena partida del mateix matx va veure la més comuna 4...Ag4). Alburt també ha jugat sovint aquesta línia. Les blanques repliquen habitualment amb 5.Ac4, la variant Keres. 4...dxe5 (la variant Larsen) és una altra possibilitat, que pot conduir cap a l'aguda i sacrificadora línia 5.Cxe5 Cd7 6.Cxf7!? Rxf7 7.Dh5+ Re6. El sacrifici és, com a mínim, suficient per entaular amb 8.Dg4+, ja que 8...Rd6? és un suïcidi, de manera que les negres s'han de conformar amb l'escac continu amb 8...Rf7 9.Dh5+ Re6, etc. En lloc d'això, 8.c4 és jugable si les blanques volen jugar a guanyar. El blanc pot també simplement retrocedir amb el cavall amb 5.Cf3. Si les negres no volen permetre el sacrifici, després de 5.Cxe5 tenen altres opcions com ara 5...g6 (la variant Kengis) i 5...c6 (la variant Miles). La idea que rau rere les dues jugades és la d'enfrontar-se al cavall d'e5 amb Cd7 només després que el sacrifici a f7 ja no sigui desitjable. La variant Kengis sembla més natural, però les blanques tenen diverses idees agudes com ara 6.c4 i la salvatge 6.Df3!?. De tota manera 5...c6 ha esdevingut més comuna; malgrat la seva aparença passiva, aquesta jugada d'espera desmotiva les continuacions més ambicioses de les blanques. Ara 6.c4 es podria trobar amb la molt interessant 6...Cb4!? mentre que 6.Ac4 podria o bé transposar a línies tranquil·les de la variant Kengis o bé arribar a variants independents en les quals les negres eviten de fianquetar l'alfil de rei. El moviment més popular de les blanques és 6.Ae2 (6.Ad3!?) quan les negres continuen o bé amb la immediata Cd7 o bé amb 6...Af5. Contra la segona i agressiva possibilitat (introduïda per Kaspàrov contra Short i posteriorment adoptada per Judith Polgar) hi ha 7.g4!?. A alt nivell, la línia amb 5...c6 ha desplaçat totalment 4...Ag4 com a línia principal. 4...c6 és passiva però sòlida, creant una posició que és difícil d'atacar. En moltes variants, les negres poden jugar ...Ag4 per transposar a la línia amb 4...Ag4.
Variant Balogh
La variant Balogh s'assoleix després de la seqüència 1. e4 Cf6 2. e5 Cd5 3. d4 d6 4. Ac4.
La primera partida on consta que s'hagués jugat la variant és del 13 d'agost de 1929, a Carlsbad, Bohèmia. Esteban Canal conduïa les blanques contra Edgard Colle, i les negres guanyaren en 40 moviments.