La temperatura d'autoignició d'una substància és la temperatura mínima per la qual aquesta combustionarà espontàniament, a una pressió atmosfèrica normal i sense una font externa d'ignició (com una flama o una guspira).
Aquesta és necessària per aconseguir-se l'energia d'activació suficient per a iniciar la combustió en el mateix material. La temperatura serà menor a mesura que la pressió o la concentració d'oxigen augmenta. També disminuirà amb la presència de catalitzadors com la pols d'òxid de ferro.
Equació d'autoignició El temps que és necessari perquè un element aconsegueixi la temperatura d'autoignició quan és exposat a un flux de calor és donat per la següent equació
Principles of Fire Behavior. . 1998.
on k és igual a la conductivitat tèrmica (W/(m·K)), ρ és igual a la densitat (kg/m³), i c és igual a la capacitat de calor específica (J/(kg·K)) de l'element estudiat. és la temperatura, en kèlvins, a la qual l'element comença a combustionar, i és el flux de calor (W/m²) aplicat a l'element.
Temperatura d'autoignició per a determinades substàncies Les temperatures poden variar àmpliament segons les fonts, i han de ser preses com estimacions. Els factors que poden causar la variació inclouen la pressió parcial d'oxigen, l'altitud, la humitat i la quantitat de temps necessari per a la ignició.
Triethylborane: -20 °C Silà: < 21 °C Fòsfor blanc: 34 °C Sulfur de carboni: 90 °C Dietilèter: 160 °C Gasoli: 210 °C Gasolina: 246-280 °C Etanol: 363 °C Butà: 405 °C by Wolfram|Alpha curated data, 2009; Wolfram Mathematica ChemicalData Paper: 450 °C o 218-246 °C Magnesi: 473 °C Hidrogen: 500 -536 °C by Wolfram|Alpha curated data, 2009; Wolfram Mathematica ChemicalData Metà: 537 °C
Per al paper, hi ha considerables variacions entre les fonts, en part perquè es triga més temps per a la seva combustió al començar a temperatures més baixes.
Vegeu també Punt d'inflamabilitat
Referències
Categoria:Reaccions químiques