El poder judicial d'Espanya és el conjunt de jutjats i tribunals, integrat per jutges i magistrats, que tenen la potestat d'administrar justícia en nom del Rei. No és un poder concentrat en un òrgan concret, sinó que es troba en diversos òrgans en distints nivells jeràrquics i territorials. Tenen la característica comuna que tots poden dictar resolucions definitives que vinculen la ciutadania i els poders públics. El poder judicial té assignada una administració, l'administració judicial, pel Títol VI de la Constitució. A més, aquest poder és una funció exclusiva de l'estat central, de manera que no hi ha jutges de l'estat i jutges autonòmics, sinó que només hi ha jutges de l'estat central sota una regulació comuna.
Segons marca la Constitució, hi ha una organització judicial estatal i queda exclosa tota potestat jurisdiccional fora d'aquesta (havent-hi unes excepcions). L'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem d'Espanya, després hi ha l'Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials. Fora de l'organigrama del poder judicial es troben: el Tribunal Constitucional d'Espanya, un òrgan constitucional i l'intèrpret suprem de la Constitució espanyola; el Tribunal de Comptes; i els tribunals conseutudinaris (com el Tribunal de les Aigües de València).
Al conjunt de professionals que formen el poder judicial espanyols els correspon en exclusiva l'exercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar el jutjat. En exercici d'aquesta potestat, els Jutjats i Tribunals coneixen i decideixen tots els processos contenciosos dels ordres civil, penal, contenciós-administratiu, social i militar. El coneixement i decisió de dits processos consisteix en la tramitació i pronunciament sobre el fons de l'assumpte que els plantegin les parts, siguin aquestes autoritats o particulars.
També, en els casos que la llei així ho permet, els Jutjats i Tribunals s'encarreguen del coneixement i decisió d'assumptes que no susciten contesa entre parts, en els denominats processos de jurisdicció voluntària. Aquests són principalment la protocol·lització de testaments hològrafs (escrits pel testador de pròpia mà) i altres actes civils que requereixen intervenció judicial. Així mateix, Jutges de Primera Instància i, si escau, els Jutges de Pau, tenen al seu càrrec els Registres de l'Estat Civil, sent responsables de la custòdia i llevanza dels llibres que registren el naixement, estat civil, els fets que afectin a la capacitat d'obrar i la defunció de les persones.
Principis constitucionals del poder judicial La Constitució garanteix el respecte als principis essencials necessaris per al correcte funcionament del Poder Judicial; aquests principis són la imparcialitat, la independència, la inamovibilitat, la responsabilitat i la legalitat. Principi d'imparcialitat: En garantia de la tutela judicial efectiva assegurada a tots els ciutadans per la Constitució, la Llei Orgànica del Poder Judicial proscriu la intervenció de jutges i magistrats en el coneixement i decisió d'assumptes en els quals puguin tenir interès com a part, bé sigui a títol personal o com a representants d'altres persones. Els jutges i magistrats estan obligats a abstenir-se de conèixer o decidir aquests assumptes, i en cas de no fer-lo poden ser recusats per la part que es crea perjudicada; un Tribunal superior jeràrquicament decidirà l'incident de recusació i, en cas de trobar fundat el seu plantejament, apartarà al jutge o magistrat recusat de la causa. Són causes de recusació, entre d'altres, l'amistat íntima o enemistat manifesta del Jutge o Magistrat amb les parts o els seus advocats, procuradors, perits i testimonis; també ho és el parentiu fins al quatre o segon grau consanguini, segons els casos, amb les mateixes persones. Principi d'independència: Els jutjats i tribunals són independents de tota autoritat o persona en l'exercici de la seva potestat jurisdiccional, fins i tot respecte de Tribunals superiors i dels òrgans de govern del Poder Judicial. Principi d'inamovibilitat Els jutges i magistrats són inamovibles i no poden ser traslladats, suspesos, separats ni jubilats sinó per les causes i amb les garanties establertes en la Llei. Això vol dir que, fora d'aquestes causes i conformement a aquest procediment, ningú pot impedir temporal o definitivament a un Jutge o Magistrat la permanència en el seu càrrec i el lliure exercici d'aquest, és a dir, es proscriu tota forma d'interferència en la Carrera Judicial. Principi de responsabilitat: Els jutges i magistrats són personalment responsables per les infraccions disciplinàries i penals que cometin en l'exercici de les seves funcions; aquesta responsabilitat només pot exigir-se per la via disciplinària legalment establerta, sense interferència dels poders executiu o legislatiu, o a través del procediment penal ordinari. Principi de legalitat: En l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals, els jutges i magistrats estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic, igual que la resta d'autoritats i que el conjunt dels ciutadans.
Organització del poder judicial El poder judicial és independent dels altres poders de l'estat. Tant els òrgans jurisdiccionals com els òrgans de govern del poder judicial exerceixen les seves funcions conformement als criteris de competència objectiva, territorial, i funcional. Judicialment Espanya s'organitza territorialment en municipis, partits judicials, províncies i comunitats autònomes. A Espanya regeix el principi de jurisdicció universal, en virtut del qual els jutjats i tribunals espanyols són competents per a conèixer i decidir les causes per delictes de summa gravetat, com aquells contra la Família Reial o que constitueixin genocidi, encara que hagin estat comesos per estrangers fora del territori nacional d'Espanya. En aquests casos es preval el principi de justícia sobre el de territorialitat, donada la gravetat dels fets que es pretén enjudiciar, i en virtut d'aquest principi els tribunals espanyols han processat Augusto Pinochet Ugarte i altres dictadors i grans delinqüents a nivell internacional.
Òrgans jurisdiccionals Els òrgans jurisdiccionals són aquells que tenen la missió d'administrar justícia, és a dir, de jutjar i fer executar el jutjat. Poden ser unipersonals (jutjats servits per jutges i jutjats servits per magistrats-jutges) o col·legiats (audiències i tribunals).
Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem, amb seu a Madrid, és l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres,Art. 123 de la Constitució Espanyola exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals. És únic, cap altre Tribunal pot tenir el títol de Suprem, i la seva jurisdicció s'estén a tot el territori espanyol. Està compost per les sales civils, penals, del contenciós-administratiu, social, del militar i per 2 especials de revisió i de Govern. Coneix i decideix els recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris en matèria civil, penal, contenciós-administrativa, social i militar. Coneix i decideix els processos de responsabilitat civil o penal contra el President i els ministres del Govern de la Nació, els senadors i diputats de les Corts Generals, President i Magistrats del mateix Tribunal Suprem i vocals del Consell General del Poder Judicial, President i magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d'altes institucions de l'Estat i de les comunitats autònomes. Coneix i decideix, també, els processos d'il·legalització de partits polítics. Coneix i decideix els processos per les altres matèries que la Constitució o altres lleis reserven a la seva competència. La seva competència s'estén a tot el territori de la nació i tots els altres òrgans judicials exerceixen els seus poders i potestats amb subordinació a ell.
Audiència Nacional
L'Audiència Nacional és un òrgan judicial que coneix i decideix causes d'especial transcendència criminal, política o social; està composta per les Sales d'Apel·lació, penal, del Contenciós-Administratiu i Social. Coneix i decideix les causes per delictes contra el Titular de la Corona, la seva consort, el seu successor, alts organismes de la Nació i forma de govern. Coneix i decideix, en l'ordre penal i en els ordres contenciós-administratiu i social, les causes relatives a altres matèries d'especial importància, com crim organitzat, falsificació de moneda i delictes contra la seguretat de l'Estat. Coneix i decideix els processos relatius a altres matèries reservades per la llei a la seva competència.
Tribunals superiors de justícia
Les comunitats autònomes posseïxen òrgans executius i legislatius propis, independents dels de l'Estat, que són triats pels seus ciutadans per a exercir els poders de la comunitat; no obstant això, el poder judicial és únic i les comunitats autònomes no posseïxen una administració de justícia pròpia, sinó que participen en la gestió de les competències administratives d'aquesta, però els òrgans judicials són sempre els del poder judicial únic.
En aquest marc la Constitució de 1978 i els respectius estatuts d'autonomia estableixen un tribunal superior de justícia en cada comunitat autònoma. Aquests tribunals són els òrgans judicials davant els quals s'esgoten les successives instàncies processals de les causes iniciades en les respectives comunitats, sense perjudici de la competència superior del Tribunal Suprem i del coneixement i decisió atribuïts a òrgans jurisdiccionals centrals en matèries especials. Els tribunals superiors de justícia estan composts per les sales civils i penal, del contenciós-administratiu i social. Coneixen i decideixen els processos de responsabilitat civil o penal contra els presidents i consellers de les respectives comunitats autònomes, contra els membres de les seves assemblees legislatives i contra altres alts càrrecs de l'administració autonòmica i jutges i magistrats dels tribunals inferiors. Coneixen i decideixen els recursos de cassació en matèria de dret propi de les comunitats autònomes. Coneixen i decideixen els processos relatius a altres matèries reservades per la llei a la seva competència.
Els tribunals superiors de justícia prenen el nom de la comunitat autònoma respectiva i estenen la seva jurisdicció a tot el seu territori.
Audiències Provincials
Les audiències provincials són l'òrgan judicial superior de cada província i coneixen causes d'índole civil i penal. En l'ordre civil, coneixen i decideixen principalment dels recursos d'apel·lació que es presentin contra les sentències i altres resolucions dels jutjats de primera instància. En l'ordre penal, coneixen i decideixen principalment de les causes per delicte no reservades per la llei a altre tribunal per raó de la matèria o de la persona, així com dels recursos contra les sentències i altres resolucions dels jutjats d'instrucció. Les audiències provincials prenen el nom de la capital de la província respectiva i estenen la seva jurisdicció a tota aquesta. La província coincideix amb la divisió administrativa del mateix nom.
Jutjats de primera instància i instrucció Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció són l'òrgan d'instrucció i fallada en matèria civil i d'instrucció del procediment en matèria penal. Coneixen i decideixen totes les causes no reservades expressament per la llei a altre tribunal per raó de la matèria o de la persona: com jutjats de primera instància coneixen i decideixen totes les causes de l'ordre civil i com jutjats d'instrucció prenen les diligències necessàries i formen el sumari per al coneixement i fallada de totes les causes penals per les audiències provincials.