Alfred Josef Ferdinand Jodl (nascut Alfred Josef Baumgärtler; Würzburg, 10 de maig de 1890 - Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) va ser un oficial militar alemany i criminal de guerra condemnat que va servir com a Cap de l'Estat Major d'Operacions de lOberkommando der Wehrmacht —l'Alt Comandament de les Forces Armades Alemanya— durant la Segona Guerra Mundial. No va estar vinculat personalment amb el Partit Nazi.
Després de la guerra, Jodl va ser acusat de conspiració per cometre crims contra la pau, planificació, iniciació i lliurament de guerres d'agressió, crims de guerra i crims contra la humanitat als judicis de Nuremberg organitzats pels Aliats. Els principals càrrecs contra ell estaven relacionats amb la seva signatura de les ordres criminals de Comando i dels Comissari. Declarat culpable de tots els càrrecs, va ser condemnat a mort i executat a Nuremberg a la forca el 1946.
Biografia miniatura|esquerra| Alfred Jodl (segon per la dreta) com a capità de la Reichswehr amb el seu germà Ferdinand (segon per l'esquerra), 1926 Alfred Jodl va ser educat en una escola de cadets militars a Munic des de 1903 de la qual es va graduar el 1910, incorporant-se a l'exèrcit com a cadet el mateix any. Ferdinand Jodl, que també va ser general de l'exèrcit, era el seu germà petit. Era nebot del filòsof i psicòleg Friedrich Jodl a la Universitat de Viena. Jodl va ser criat com a catòlic, però va rebutjar la fe més tard a la vida.Railton, Nicholas M. "Henry Gerecke and the Saints of Nuremberg." Kirchliche Zeitgeschichte, vol. 13, no. 1, 2000, pp. 112–137. . Accessed 8 February 2021.
De 1914 a 1916, va servir amb un regiment d'artilleria de campanya al front occidental, i va ser condecorat amb la Creu de Ferro de 2a classe per la seva valentia el novembre de 1914 i per haver estat ferit en acció. El 1917, va servir breument al front oriental abans de tornar a l'oest com a oficial d'estat major. El 1918, va ser condecorat amb la Creu de Ferro de 1a classe per la seva valentia en acció. Després de la derrota de l'Imperi Alemany el 1918, va continuar la seva carrera com a soldat professional al Reichswehr, molt reduït. Jodl es va casar dues vegades: el 1913 amb Irma Gräfin von Bullion i (després de quedar vidu) el 1944 amb Luise von Benda.
Va conèixer Adolf Hitler el 1923. Aquell any va ingressar a una universitat a Berlín, estudiant durant un any. A continuació va formar part de l'estat major de la 7a Divisió a Munic durant 8 anys, llevat d'un any en què serví com a comandant de bateria. Durant la tardor de 1932 va ser traslladat a un destacament de l'Ofiicna de Tropes de Berlín. L'1 de juliol de 1935 va ser nomenat cap del destacament "Landesverteidigung" (Defensa Nacional) de la Wehrmacht, subordinat al ministre de la Guerra del Reich.
Segona Guerra Mundial miniatura|esquerra|upright=1.0|(primera fila, d'esquerra a dreta) el Reichspressechef Otto Dietrich, Wilhelm Keitel, Hitler, Jodl, i Martin Bormann, a la caserna general del Führer de Felsennest, juny de 1940 miniatura|esquerra| Jodl, assegut entre Wilhelm Oxenius i Hans-Georg von Friedeburg, signant lesactes de capitulació del Tercer Reich a Reims, el 7 de maig de 1945 El nomenament de Jodl com a major a la branca d'operacions del Truppenamt (Oficina de Tropes) a l'Alt Comandament de l'Exèrcit durant els darrers anys de la República de Weimar el va posar sota el comandament del general Ludwig Beck. El setembre de 1939, Jodl va conèixer per primera vegada Adolf Hitler. Durant els preparatius per a la Segona Guerra Mundial, Jodl va ser assignat nominalment com a comandant d'artilleria a la 44a Divisió des de l'octubre de 1938 fins a l'agost de 1939 després de lAnschluss.
Va ser escollit per Hitler per ser Cap de l'Estat Major d'Operacions del recentment format Oberkommando der Wehrmacht (OKW) el 23 d'agost de 1939, just abans de la invasió alemanya de Polònia, actuant com a conseller de tàctica estratègica militar davant Hitler. Jodl va actuar com a cap d'estat major durant la invasió de Dinamarca i Noruega. El 19 de juliol de 1940 va ser promogut a General der Artillerie. Després de la caiguda de França, Jodl es va mostrar optimista sobre l'èxit d'Alemanya sobre Gran Bretanya, i va escriure el 30 de juny de 1940 que "La victòria final alemanya sobre Anglaterra ara només és qüestió de temps."
Jodl va signar l'Ordre dels Comissaris del 6 de juny de 1941 (en la qual s'havien d'afusellar els comissaris polítics soviètics) i l'Ordre dels Comandos del 28 d'octubre de 1942 (en la qual els comandos aliats, inclosos els soldats uniformats degudament, així com els combatents que portaven roba civil, com ara els maquis i els partisans, havien de ser executats immediatament sense judici si eren capturats darrere de les línies alemanyes).
A partir de 1942 va dirigir les operacions contra els aliats occidentals des del Cap Nord fins el nord d'Àfrica; i encara que la seva crítica tècnica a la conducció general de la guerra va empitjorar la seva relació personal amb Hitler, això no canvià la seva lleialtat incondicional vers el dictador.
Jodl va passar la major part de la guerra al Cau del Llop, el lloc de comandament avançat de Hitler a la Prússia Oriental. L'1 de febrer de 1944 va ser ascendit al rang de Generaloberst (un rang de quatre estrelles). Va ser un dels ferits lleus durant el complot del 20 de juliol de 1944 contra Hitler.
Amb la mort de Hitler, Jodl va ser nomenat efectivament cap de l'Estat Major del Großadmiral Karl Dönitz, qui havia succeït Hitler el 30 d'abril de 1945 com a cap d'Alemanya i les seves forces armades.. El 6 de maig de 1945, Jodl va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.
Després de les rendicions regionals de les forces alemanyes a Europa, Jodl va ser enviat per Dönitz per respondre a la demanda de "rendició immediata, simultània i incondicional en tots els fronts".Kershaw, Ian (2012). The End; Germany 1944–1945. Penguin Books, p. 370 Jodl va signar les actes de capitulació del Tercer Reich el 7 de maig de 1945 a Reims en nom de l'OKW. La rendició a tots els aliats es va concloure el 8 de maig a Berlín. El 13 de maig, després de la detenció del Generalfeldmarschall Wilhelm Keitel, Jodl el va succeir com a cap de l'OKW.
Judici i condemna miniatura|upright| Jodl sent arrestat per les tropes britàniques el 23 de maig de 1945, a l'escola esportiva de l' Escola Naval de Mürwik, prop de Flensburg miniatura| El cos de Jodl després de la seva execució, el 16 d'octubre de 1946 Jodl va ser arrestat, juntament amb la resta del govern de Flensburg de Dönitz, per les tropes britàniques el 23 de maig de 1945 i traslladat al Camp Ashcan i posteriorment presentat davant del Tribunal Militar Internacional als judicis de Nuremberg. Va ser acusat de conspiració per cometre crims contra la pau; planificar, iniciar i lliurar guerres d'agressió, crims de guerra i crims contra la humanitat . Els principals càrrecs contra ell estaven relacionats amb la seva signatura de les Ordres dels Comando i dels Comissaris, ambdues ordenant que certes classes de presoners de guerra fossin executades sumàriament després de ser capturats. Quan es va enfrontar als tirotejos massius de presoners de guerra soviètics de 1941, Jodl va afirmar que els únics presoners afusellats no van ser "els que no podien, sinó els que no volien caminar".
Entre els càrrecs addicionals presentats al judici hi havia la deportació il·legal i la complicitat en l'execució. Com a prova es va presentar la seva signatura en una ordre que transferia ciutadans danesos, inclosos jueus, a camps de concentració nazis. Tot i que va negar el seu paper en aquesta activitat del règim, el tribunal el va declarar còmplice basant-se en les proves que havia examinat, amb el jutge francès Henri Donnedieu de Vabres discrepant.
La seva dona Luise es va unir a l'equip de defensa del seu marit. Posteriorment, entrevistada per Gitta Sereny, investigant la seva biografia d'Albert Speer, Luise va al·legar que en molts casos la fiscalia aliada va presentar càrrecs contra Jodl basant-se en documents que es van negar a compartir amb la defensa. No obstant això, Jodl va demostrar que alguns dels càrrecs presentats contra ell eren falsos, com ara l'acusació que havia ajudat Hitler a obtenir el control d'Alemanya el 1933. Durant la presentació de proves contra ell, Jodl al·legà l'obediència deguda als seus superiors, però això no es qualificà com un atenuant de pes.
Jodl es va declarar innocent "davant Déu, davant la història i el meu poble". Declarat culpable dels quatre càrrecs, va ser penjat a la presó de Nuremberg el 16 d'octubre de 1946. Les últimes paraules de Jodl van ser, segons sembla, "Et saludo, Alemanya eterna" ("Ich grüße Dich, mein ewiges Deutschland").
Les seves restes, com les dels altres nou homes executats i Hermann Göring (que s'havia suïcidat abans de la seva execució programada), van ser incinerades a Ostfriedhof i les cendres van ser escampades al Wenzbach, un petit afluent del riu Isar per evitar l'establiment d'un lloc d'enterrament permanent que pogués ser consagrat pels neonazis. Més tard es va afegir una creu que el commemorava a la tomba familiar del Frauenchiemsee, a Baviera. El 2018, l'ajuntament va ordenar que es retirés la creu; no obstant això, el març del 2019, un tribunal de Munic va confirmar el dret dels familiars de Jodl a mantenir la tomba familiar, tot i que va prendre nota de la voluntat de la família d'eliminar el seu nom.
Acció legal pòstuma El 28 de febrer de 1953, després que la seva vídua, Luise, presentés una demanda per reclamar la seva pensió i el seu patrimoni, un tribunal de desnazificació de l'Alemanya Occidental va declarar pòstumament Jodl no culpable d'infringir el dret internacional, basant-se en la desaprovació de la condemna de Jodl per part d'Henri Donnedieu de Vabres el 1949. Aquesta declaració de no culpabilitat va ser revocada pel Ministre d'Alliberament Política de Baviera el 3 de setembre de 1953, després de les objeccions dels Estats Units; tanmateix, es van mantenir les conseqüències de l'absolució sobre el patrimoni de Jodl.
Dates de promoció 40px|Charakter als Fähnrich Fähnrich - 10 de juliol de 1910 40px|Leutnant Leutnant - 28 d'octubre de 1912 40px|Leutnant Oberleutnant – 14 de gener de 1916 40px|Hauptman Rittmeister - 28 de setembre de 1921; antiguitat de l'1 de juliol de 1921 40px|Major Major – 1 de febrer de 1931; antiguitat de l'1 de maig de 1929 40px|Oberstleutnant Oberstleutnant – 1 d'octubre de 1933 40px|Oberst Oberst - 1 d'agost de 1935 40px|Generalmajor Generalmajor – 31 de març de 1939 40px|Generalleutnant Generalleutnant – 19 de juliol de 1940 40px|General de la Wehrmacht General der Artillerie – 19 de juliol de 1940; antiguitat de l'1 de juliol de 1940 40px Generaloberst - 30 de gener de 1944
Condecoracions 50px Medalla del Príncep Regent Leopold de Baviera en bronze a la cinta de la Medalla de l'Aniversari de l'Exèrcit Militär-Handbuch des Königsreichs Bayern, 1914, p. 119 el 3 de març de 1911 50px|Creu de Ferro 1914 de 1ª classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe - 3 de maig de 1918 50px|Creu de Ferro Creu de Ferro 1914 de 2a Classe - 20 de novembre de 1914 50px Orde del Mèrit Militar de 4a classe amb espases (Baviera) - 12 d'agost de 1915 50px Creu del Mèrit Militar de 3a classe amb Distintiu de Guerra (Àustria-Hongria) - 14 de juny de 1917 50px|Insígnia de Ferits Insígnia de Ferits 1918 en negre 50px Insígnia esportiva del Reich en bronze – 1921 50px Insígnia esportiva del Reich en or - 1931 50px|Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor dels Combatents del Front – 5 de desembre de 1934 50px|Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe 50px|Medalla de l'Anschluss Medalla de l'Anschluss 50px|Medalla de l'1 d'octubre de 1938 Medalla dels Sudets 50px|Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe - 23 de desembre de 1939