Nidoleres (Nidolères en francès) és un llogaret, antic poble independent, de la comuna rossellonesa de Trasserra, a la Catalunya Nord.
Està situat prop del Tec, a l'extrem sud-estNidoleres en els ortofotomapes de l'IGN del terme comunal de Trasserra.
Etimologia L'origen etimològic del nom és incert: Jean TostiJean Tosti Notes històriques de Tresserra i Nidoleres suggereix un sufix col·lectiu -arias, precedit del català nèdol. Nèdol (o també nèdeu, nèdio, nedo) seria, segons el Diccionari Alcover-Moll, un pasturatge no trepitjat pel bestiar; el mot provindria de la paraula nèdeu, "net".
Història El lloc és esmentat a la documentació, per primer cop, al 844, quan Carles II el Calb confirma un petit establiment monàstic ("cell qui vocatur Nidolaris") a l'abadia de Sant Hilari de Caracassona, i posteriorment se'l cita en els textos com a alou "Sancti Stephani de Nidolarias" als 989 i 990, i com a "villa Nidolarias" el 1036. El poblet pertangué a l'abadia fins al , quan els habitants en rescataren la senyoria. Esdevingut Nidoleres propietat reial, Jaume III la cedí a Ademar IV de Mosset el 1330. La Crònica de Pere el Cerimoniós, conta (capítol III, p. 68) la mort dels defensors i l'incendi de la "Torre de Nidoleres" (a prop d'Elna) per les tropes de Pere III de Catalunya-Aragó el 1343 en el marc de la reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. El 1399, la reina Violant de Bar en vengué la jurisdiccióNotes històriques de la família al seu camarlenc Ponç de Perellós.
A la fi del o començament del XVI el poble era domini de la baronia de Trasserra i, posteriorment, passà per diverses mans (com, al , les de Francesc Jordà i Ferrer, fet noble per Lluís XIII el 1643; i Jean Vilar, "baron de Nidolères" el 1712, Capeille p. 660) fins que a l'adveniment de la Revolució francesa el trobà en poder d'Antoni de Bosc un burgès ennoblit perpinyanenc. El nou poder revolucionari incorporà a Trasserra el llogaret fins aleshores independent (entre 1790 i 1794).
Demografia Nidoleres no va estar mai gaire habitat. Al fogatge del 1358Josep Maria Pons i Guri Un fogatjament desconegut de 1358, article a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1961) p. 440 se l'indiquen 11 focs, o famílies (una cinquantena de persones, aproximadament), al del 1497, un foc, i al de 1873Esther Redondo García El fogatjament general de Catalunya de 1873 Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals, 2002, p. 389 cinc.
Descripció Se situa al sud del terme de Tresserra en una gran extensió, prop del Tec, que rep el nom de Plans de Nidoleres (zona compartida amb la veïna comuna de Banyuls dels Aspres). Dedicada majoritàriament a la vinya, el nom hauria donat lloc a la marca comercial "Domaine de Nidolères", dedicada a l'elaboració de vi i a l'hostaleria. La seva situació al costat del riu i en un punt ben comunicat fan que diverses infraestructures creuïn la zona: l'antiga carretera nacional 9 (rebatejada D-900 el 2005), el TGV i l'autopista A-9 (La Catalana), unes vies de comunicació que vindrien ja de molt antic (sembla que el camí de Sant JaumeCarme Marsal, Rafa Domínguez El Camí de Sant Jaume: del Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat Barcelona: Agència Catalana de Turisme, 2010 p. 12 hi passava ja des de l'antigor).
L'església de Sant Esteve de Nidoleres és un antic temple amb elements pre-romànics i romànics, arruïnat en l'actualitat. Al era sufragània de Santa Maria del Voló.
Bibliografia Antoni Pladevall i Font, director Catalunya romànica. Volum XIV. El Rosselló Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 428-429
Notes
Referències
Enllaços externs Nidoleres a la GEC Notes històriques de Trasserra i Nidoleres
Categoria:Antics municipis del Rosselló Categoria:Entitats de població del Rosselló Categoria:Trasserra