miniatura|Imatge del Potala La major part de la història del Tibet no es va registrar fins a la introducció del budisme tibetà al voltant del , tot i que l'altiplà tibetà ha estat habitat des de temps prehistòrics. Els textos tibetans es refereixen al regne de Zhangzhung (c. 500 aC - 625 dC) com el precursor dels regnes tibetans posteriors i els qui van originar la religió Bon. Tot i que existeixen relats mítics dels primers governants de la dinastia Yarlung, els relats històrics comencen amb la introducció del budisme de l'Índia al segle VI i l'aparició d'enviats de l'Imperi Tibetà unificat al segle VII. Després de la dissolució de l'imperi i un període de fragmentació als segles IX-X, un renaixement budista als segles X-XII va veure el desenvolupament de tres de les quatre principals escoles del budisme tibetà.
Després d'un període de control de l'Imperi Mongol i la dinastia Yuan, el Tibet es va independitzar efectivament al i va ser governat per una successió de cases nobles durant els següents 300 anys. Al , el lama superior de l'escola Gelug, el Dalai Lama, es va convertir en el cap d'estat. Al , un cos expedicionari de la dinastia Qing va conquerir el Tibet, i va romandre un territori Qing fins a la caiguda de la dinastia. El 1959, el 14è Dalai Lama es va exiliar a l'Índia en resposta a les hostilitats amb la RPC. La invasió xinesa i la fugida del Dalai Lama van crear diverses onades de refugiats tibetans i van provocar la creació de diàspores tibetanes a l'Índia, els Estats Units i Europa.
Després de la invasió xinesa, l'independentisme tibetà i els drets humans van esdevenir qüestions internacionals, i van guanyar visibilitat a la dècada del 1980 i 1990 al costat del 14è Dalai Lama. Les autoritats xineses han intentat fer valer el control sobre el Tibet i han estat acusades d'haver destruït llocs religiosos i proibit la possessió d'imatges del Dalai Lama i altres pràctiques religioses tibetanes. Durant les crisis creades pel Gran Salt Endavant, el Tibet va ser sotmès a una greu fam, suposadament a causa de l'apropiació de cultius i aliments tibetans per part del govern de la RPC. La RPC contesta aquestes afirmacions i assenyala les seves inversions en infraestructura, educació i industrialització tibetanes com a evidència que han substituït un govern feudal teocràtic per un estat modern.
Prehistòria Algunes dades arqueològiques suggereixen que els humans arcaics van passar pel Tibet quan l'Índia va ser habitada per primera vegada, fa mig milió d'anys. Les empremtes de mans i peus suggereixen que els homínids estaven presents als 4.000 metres sobre el nivell del mar de l'altiplà tibetà fa 169.000-226.000 anys. Els humans moderns van habitar per primera vegada l'altiplà tibetà fa almenys vint-i-un mil anys. Aquesta població va ser substituïda en gran part al voltant del 3000 aC per immigrants neolítics del nord de la Xina. Tanmateix, hi ha una "continuïtat genètica parcial entre els habitants del Paleolític i les poblacions tibetanes contemporànies". La gran majoria dels components d'ADNmt matern tibetà permeten rastrejar la seva ascendència tant al paleolític com al Neolític durant l'Holocè mitjà.
Els monuments megalítics esquitxen l'altiplà tibetà i podrien haver estat utilitzats en el culte dels avantpassats.Helmut Hoffman a The History of Tibet, ed. Alex McKay, Vol. 1, Londres 2003 pàg. 45–68 Recentment s'han trobat forts i complexos funeraris prehistòrics de l'edat del ferro a l'altiplà tibetà, però la ubicació remota a gran altitud dificulta la investigació arqueològica.
Dinastia dels 30 reis Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis després, el mític rei Songtsen Gampo () va assumir el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva màxima expansió: aconseguí tenir 40 milions d'habitants i expandí les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre Chang'an (Xi'an) l'any 763. El rei Songtsen Gampo es va casar amb dues princeses budistes, una d'origen xinès i l'altra d'origen indi. Això li va permetre conèixer ambdues civilitzacions i, també, el budisme mahayana. El País de les Neus, fins llavors un estat feudal (17 feus), va ser convertit per aquest rei en una nació unificada i més pacífica. Va enviar estudiants a l'Índia, on van aprendre el sànscrit i van començar a traduir al tibetà la vasta literatura budista. A la fi del es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment 'nascut del lotus'), també conegut al Tibet com Guru Rinpoché ('mestre preciós'), a ensenyar la filosofia budista. És gràcies a aquests dos personatges que es va introduir el budisme al Tibet. Els tibetans consideren Guru Rinpoché com el segon Buda després de Shakyamuni, any 500 aC. L'emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o Ramotxe (tots dos a Lhasa, nova capital tibetana) així com nombrosos monestirs.
L'any 821 el Tibet va signar un tractat de pau amb la Xina. El budisme va ser perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe és capturat perquè abandoni la seva ideologia i ensenyaments. Aquest rei estava intentant convèncer el mestre indi Atisha perquè anés al Tibet. El nebot del rei, Jangchub Oe, va enviar traductors i altra gent fins que van aconseguir que Atisha visités el Tibet. Al Tibet, Atisha va compondre Una llum en el camí, obra de gran valor espiritual de la qual deriva una tradició d'ensenyaments molt important. Sota la influència d'Atisha (que va viure al Tibet entre 1042 i 1055), els ensenyaments van tornar a florir, es van construir més monestirs, es va concloure la traducció de textos budistes i es donà pas a la producció de textos pròpiament tibetans. Gràcies al pes d'aquesta política de la no-violència, es va impedir el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monàstiques van començar a guanyar poder mentre que les famílies nobles que governaven l'anaven perdent.
L'arribada de l'Imperi mongol Al el Tibet va ser dominat per l'Imperi Mongol; s'hi fundaren les dinasties xineses Yuan i Xing, i s'uniren a la dinastia autòctona Ming, fundada pels Han. Els governants mongols li van donar gran autonomia secular a l'escola de Sakya del budisme tibetà. Durant tres segles el Tibet va seguir governat per dinasties seculars. Al , Altan Khan, de la tribu mongol de Turnet, va donar suport al govern religiós del Dalai-lama, i fou el budisme la religió predominant entre mongols i tibetans. Al el jesuïta Antoni de Andrade va aconseguir travessar les muntanyes de l'Himàlaia i penetrà al Tibet, fou el primer europeu a aconseguir-ho.
A petició de l'escola Gelug, el 1637, Güshi Khan, el líder dels khoshuts a Koko Nor, va derrotar Choghtu Khong Tayiji (1581-1637), el príncep Khalkha que donava suport a l'escola Karma Kagyu. Güshi Khan va conquerir Kham el 1640, posant sota el seu control els sakyas i els senyors de Kham i Amdo. La seva victòria sobre Karma Tenkyong, el príncep de Tsang a Shigatse, el 1642, va completar la conquesta militar del país i l'establiment del Kanat de Khoshut. Amb aquesta gesta, la dinastia Phagmodrupa, que s'associava amb una variant de l'escola Kagyu, va ser tècnicament substituïda; de fet, havia estat impotent durant molts anys. En reconèixer posteriorment formalment l'autoritat del Cinquè Dalai Lama el 1642, Güshi Khan va convertir efectivament Gyatso en el governant temporal de tot el Tibet. El mateix títol " Dalai-lama " havia estat atorgat anteriorment al tercer lama del llinatge Gelug tulku per Altan Khan, no s'ha de confondre amb els Altan Khan del Khalkha), que significa en mongol, "Oceà de la Saviesa".
El Tibet sota l'Imperi xinès Tseren Dondup, el germà del kan jungar Tsewang Rabtan, va envair el Kanat de Khoshut el 1717, va destituir Yeshe Gyatso, va matar Lha-bzang Khan i va saquejar Lhasa. L'emperador Kangxi va prendre represàlies el 1718, però la seva expedició militar va ser aniquilada pels jungars a la batalla del riu Salween, no gaire lluny de Lhasa. Una segona expedició més gran enviada per Kangxi, juntament amb les forces tibetanes sota Polhanas de Tsang i Kangchennas (també escrit Gangchenney), el governador del Tibet occidental, va expulsar els jungars del Tibet el 1720. Van portar Kelzang Gyatso amb ells de Kumbum a Lhasa i el van instal·lar com el 7è Dalai Lama el 1721. Els habitants de Turfan i Pichan van aprofitar la situació per rebel·lar-se sota un cap local, Amin Khoja, i van abandonar la dinastia Qing.
El 1904 els britànics van enviar un fort contingent militar i van envair Lhasa, i forçaren d'aquesta manera l'obertura de la frontera entre l'Índia (llavors colònia anglesa) i el Tibet. El 1906 els britànics van signar un tractat amb la Xina pel qual el Tibet es convertia en un protectorat britànic.
El 1907 es va signar un nou tractat entre la Gran Bretanya, la Xina i Rússia, en què se li donava a la Xina la sobirania sobre el Tibet. El 1910 el poder central Qing va exercir per primera vegada el govern directe sobre el Tibet.
El Tibet independent (1912-1950) El 1911 es va proclamar la República a la Xina, la qual cosa va obligar les tropes xineses estacionades al Tibet a tornar, oportunitat que va aprofitar el Dalai-lama per restablir el seu control sobre el Tibet. El 1913 el Tibet i Mongòlia van signar un acord reconeixent la seva mútua independència de la Xina.
El 1914 es va negociar un tractat entre la Xina, el Tibet i la Gran Bretanya denominat Convenció de Simla. Durant aquesta convenció els invasors britànics van tractar de dividir el Tibet en dues regions, la qual cosa no va prosperar. No obstant això els representants del Tibet i de la Gran Bretanya van signar un acord a esquenes de la Xina, mitjançant el qual el Tibet seria una regió autònoma de la Xina i els britànics s'adjudicarien 90.000 km² de territori tradicionalment tibetà que correspon a l'actual estat d'Arunachal Pradesh. Després de declarada la independència de l'Índia, aquesta nació va considerar aquesta regió com a seva en funció de la frontera establerta en l'esmentat tractat. La Xina, però, va rebutjar aquesta posició, indicant que aquest tractat no tenia validesa, ja que no havia estat signat per ells i el Tibet no era una nació independent, sinó un protectorat de la Xina. La disputa per aquesta regió va ocasionar la guerra entre la Xina i l'Índia el 1962.
En esclatar la Revolució Xinhai i la Primera Guerra Mundial el Tibet va perdre interès per les potències occidentals i per la Xina. En aquesta conjuntura el tretzè Dalai-lama va prendre el govern del Tibet sense interferència d'altres estats.
El Tibet incorporat a la República Popular de la Xina La invasió xinesa del Tibet anomenada també Batalla de Chamdo fou una campanya militar dirigida pel govern xinès al final de la Guerra Civil xinesa en contra del govern de facto independent del Tibet a Qamdo en octubre de 1950. El propòsit de la campanya fou capturar el gruix de l'exèrcit tibetà, desmoralitzar el govern de Lhasa i obligant-lo a desbloquejar mesos de negociacions per enviar negociadors a Pequín que eventualment acceptarien la sobirania xinesa sobre el territori.Melvin C. Goldstein, A History of Modern Tibet, vol.2, p.48–9. La campanya va tenir com a resultat la captura de Qamdo per part dels xinesos, i, finalment, la incorporació del Tibet a la República Popular de la Xina.