La història de Myanmar és una de les més antigues d'Àsia.
Prehistòria Myanmar, o Birmània, està habitada des de l'any 11000 aC aproximadament, quan es van fer diversos assentaments a la zona central del país. Amb la revolució neolítica els seus pobladors van conrear arròs i treballaven els metalls. Hi ha proves de comerç amb la XinaHudson, Bob (March 2005), "A Pyu Homeland in the Samon Valley: a new theory of the origins of Myanmar's early urban system", Myanmar Historical Commission Golden Jubilee International Conference. i l'Índia, de la qual van importar el costum d'enterrar els infants en gerres.
Els Mon i els Pyu La primera civilització important fou la dels mon entre els segles dC-XI dC. Aquesta cultura va arribar a Myanmar al segle I aC i amb el temps rebria influències budistes de monjos arribats a les seves terres (tot i que no hi ha evidència real d'això, ja que les guerres van fer que es perdessin molts objectes mon). Amb el temps s'unirien a persones de territoris hindús i s'hi crearia una cultura híbrida.
D'altra banda hi havia els pyu, que van formar ciutats regne a Binnaka, Mongam, Sri Ksetra, Peikthanomyo, i a Halingyi. Per aquella època Myanmar no era més que un territori de comerç entre les zones xineses i hindús i de tota manera els pyu mai van arribar a formar un regne unificat, encara que la ciutat de Sri Ksetra va cobrar molta importància i en va esdevenir la ciutat principal de la cultura. Quan els pyu d'aquesta ciutat regne va traslladar la capital del seu domini més al nord, a una altra ciutat pyu, aquesta va ser atacada per un altre regne no pyu, Nanzhao. Això es considera el final de la cultura pyu.
El Regne de Bagan El buit deixat per aquests el van omplir l'any 849 dC els habitants que van arribar a aquelles terres i van crear un regne amb seu a Pagan, ara anomenada Bagan. Aquest regne atacaria sota el comandament del seu líder Anawrahta la ciutat mon de Thaton el 1057. D'aquesta manera el que en l'actualitat és el territori de Myanmar va quedar unificat en aquell moment pel Regne de Bagan. Tanmateix, el 1277 l'últim veritable governant del regne, Narathihapate, es va sentir prou poderós per atacar els mongols. En la batalla de Ngasaunggyan els mongols van ser atacats per Pagan però van vèncer i el Regne de Pagan es va col·lapsar davant la mort del rei a les mans del seu fill i davant de la invasió mongol que, en la batalla de Pagan del 1287, van conquerir el regne i van imposar-hi un governador.
Divisió, els avals i els Pegu El que va ser el Regne de Pagan va quedar dividit al cap d'uns anys. La dinastia Ava es va establir a la ciutat d'Ava el 1364 i ressuscitaria part de la cultura de Pagan, amb la qual estaven agermanats. Durant la seva existència sempre va tenir frecs amb dinasties d'altres terres com la ming o amb caps tai. El 1527 els shan, també d'altres terres, van destruir la dinastia Ava, tot i que els seus dominis tenien fronteres fàcils de defensar.
D'altra banda, els romanents mon es van establir primer a Martaban i després a Pegu. Durant el govern del rei Rajadhirat (1383-1421) els Pegu es van veure en contínua lluita amb els avals. La reina pegu Banya Thau (1453-1472) va ser una altra cèlebre governant que va sumir el seu poble en un estat de pau. Va designar successor el monjo budista Dhammazedi (1472-1492), que va convertir el seu poble en centre del budisme theravada. Per desgràcia, el govern d'aquest monjo va ser l'últim dels pegu.
Unió sota la dinastia Toungoo i la Konbaung Poc abans de la desaparició de la dinastia Ava va sorgir el rei Mingyinyo, que va fundar la dinastia Toungoo (1486-1599) a Toungoo. Amb la desaparició d'Ava molts dels seus habitants van migrar a Toungoo i convertiren aquesta dinastia en la successora de la desapareguda Ava.
El seu hereu, Tabinshwehti (1530-1550), va veure com Ayutthaya es convertia en un important regne de la zona que després seria Siam, i com tot Àsia canviava de manera radical políticament parlant. Els europeus hi havien arribat i havien convertit la zona en una viva regió comercial.
Tabinshwehti va reunificar el que després seria Myanmar, i el seu cunyat Bayinnaung (1551-1581) realitzaria grans conquestes, inclosa tota Ayutthaya, però les rebel·lions i les incursions portugueses farien que la dinastia, ara a Pegu, s'allunyés al nord i fundés una segona dinastia Ava o dinastia restaurada Toungoo (1597-1752); el màxim artífex va ser el reunificador net de Bayinnaung, Regne de Taungoo, el 1613. Aquest infligiria una seriosa derrota als portuguesos de Filipe de Brito e Nicote, i en frenà l'avanç a Myanmar.
La fi de la dinastia restaurada arribaria el 1752, després d'una progressiva debilitació davant de rebel·lions de Pegu. Seria la dinastia Konbaung, la qual el 1753, composta per birmans (parents dels avals), acabaren expulsant-ne els Pegu, reconqueriren una gran porció de territori, aniquilaren molts mons en el procés i repel·liren la Xina. El 1824 el rei Bagyidaw va conquerir Assam i això el va posar davant d'interessos hindús i britànics.
Guerra contra els britànics L'imparable avanç de Bagyidaw i les constantment canviants fronteres i fins i els tot atacs als britànics va fer que aquests s'unissin als siamesos i comencés la Primera Guerra anglobirmana el 1824. El 1826 la guerra va acabar i els birmans van perdre molt de territori després dels tractats de Yandaboo i la seva derrota.
El 1852 el comodor Lambert va ser enviat a territori birmà i després d'una acció marítima contra els birmans va esclatar la Segona Guerra anglobirmana. La guerra provocaria la pèrdua de més territoris, una revolta que acabaria amb el rei de Pagan Min sent reemplaçat pel seu mig germà Mindon Min (1853-1878), que va intentar modernitzar el seu regne i va impulsar-ne l'economia, i va traslladar la capital a Mandalay.
Però per als britànics no va ser suficient; deien que el fill del rei, Thibaw Min, era un tirà simpatitzant dels francesos i declararen una Tercera Guerra anglobirmana el 1885. Tota Birmània va ser capturada per l'Imperi Britànic i incorporada com a província al Raj Britànic amb Edward Bosc Sladen com a cap del Consell Nacional (Hlutdaw) entre el 29 de novembre de 1885 i l'1 de gener de 1886.
Colònia britànica L'Imperi britànic va establir-hi un protectorat colonial l'1 de gener de l'any 1886 amb capital a Yangon i Birmània es va convertir en província de l'Índia. La resistència va continuar al nord del país fins al 1890 i va acabar amb la destrucció de pobles, i van designar nous caps militars. El canal de Suez va ser obert per aquesta època i l'economia birmana i la demanda d'arròs va créixer, així com els impostos a terratinents del Virregnat Indi.
Amb el temps els birmans no se'n van veure beneficiats, excepte alguns d'ells, els quals van poder anar a estudiar a Londres. En tornar van exigir més independència de l'Índia i des del 1920 el progrés i la reforma, amb poders limitats, van anar sorgint, així com major representació birmana en la política. Però per a alguns el progrés era lent i es van alçar protestes contra molts impostos aquest any. El 30 de desembre del 1930 el monjo birmà Saya San va començar una protesta regional i aquesta va acabar en una insurrecció de dos anys.
Per frenar la insurgència els britànics van recórrer a la força militar amb tot el seu potencial i van fer promeses de reformes. Sant va ser jutjat i executat. La seva mort faria sorgir una nova generació política i els estudiants van ser protagonistes del descontentament amb una revolta el 1936, el moviment Thankin va separar Birmània de l'Índia i va prometre una nova Constitució i eleccions a una assemblea. A molts això els va semblar un moviment massa pensat per mantenir els birmans lligats i altres ho van acceptar. Ba Maw o U Saw van ser els dos primers ministres.
Comissionats de la Baixa Birmània 1862 - 1867 Arthur Purves Phayre 1867 - 1870 Albert Fytche 1870 – 1870 Richard Drapes Ardagh (interí) 1870 - 1871 Albert Fytche (segona vegada) 1871 - 1875 Ashley Eden 1875 - 1878 Augustus Rivers Thompson (interí fins 30 d'abril de 1877) 1878 - 1880 Charles Umpherton Aitchinson 1880 - 1882 Charles Edward Bernard (interi fins 1882 però finalment designat) 1882 – 1886 Sir Charles Haukes Todd Crosthwaite (interí 28 de febrer de 1884) 1886 - 1887 Charles Edward Bernard (segona vegada) 1887 - 1889 Sir Charles Haukes Todd Crosthwaite (segona vegada) 1889 Antony Patrick MacDonnell (interí) 1889 – 1890 Sir Charles Haukes Todd Crosthwaite (tercera vegada) 1890 - 1892 Alexander Mackenzie 1892 Donald Mackenzie Smeaton (interí) 1892 – 1894 Frederick William Richard Fryer (interí) 1894 – 1895 Alexander Mackenzie (segona vegada) 1895 – 1896 Frederick William Richard Fryer (segona vegada) 1896 Donald Mackenzie Smeaton (segona vegada, interí) 1896 - 1897 Frederick William Richard Fryer (tercera vegada)
Tinents governadors de Birmània 1897 - 1903 Frederick William Richard Fryer 1903 - 1905 Sir Hugh Shakespear Barnes 1905 - 1910 Sir Herbert Thirkell White 1910 - 1913 Sir Harvey Adamson 1913 Sir George W. Shaw (interí) 1913 - 1915 Sir Harvey Adamson (segona vegada) 1915 - 1917 Sir Spencer Harcourt Butler 1917 - 1918 Walter Francis Rice (interí) 1918 - 1922 Sir Reginald Henry Craddock 1922 - 1923 Sir Spencer Harcourt Butler (segona vegada)
Governadors 1923 - 1927 Sir Spencer Harcourt Butler 1927 - 1932 Sir Charles Alexander Innes 1930 - 1931 Saya San (Ya Gyaw), autoproclamat rei (rebel) 1932 - 1936 Sir Hugh Landsdowne Stephenson 1936 - 1941 Sir Archibald Douglas Cochrane 1941 - 1946 Sir Reginald Hugh Dorman-Smith (entre maig de 1942 i octubre de 1945 a l'exili a Simla, Índia)
Segona Guerra mundial Durant la Segona Guerra Mundial alguns birmans volien treure profit de la guerra participant-hi i altres no volien veure-s'hi embolicats, com gent que havia participat en el Moviment Thankin. Davant la perspectiva d'una possible ocupació japonesa de Birmània, Aung San, antic membre del Moviment Thankin, va crear l'Exèrcit Independent Birmà.
Els japonesos van envair Birmània el 1942 i van fer acords amb Aung San i amb el seu exèrcit birmà, que va créixer espectacularment i va canviar diverses vegades de nom per interessos japonesos, que a més va ensinistrar moltes unitats seves. Els japonesos van ordenar a Ba Maw formar govern per declarar independent Birmània. Tot era il·lusió, i Aung San cercà ajuda comunista. Aung San va mobilitzar el seu exèrcit i en contacte amb els aliats de la Segona Guerra mundial mitjançant els britànics, va propiciar la revolta del març del 1945 contra els japonesos.
Comandants militars japonesos 1942 - 1943 Iida Shōjirō 1943 - 1944 Masakazu Kawabe 1944 - 1945 Heitarō Kimura
Cap de l'adfministració birmana 1942 - 1943 Ba Maw
Cap de l'estat birmà (Adipati) 1943 - 1945 Ba Maw
Governadors militars britànics 1944 - 1945 Louis Francis Mountbatten 1945 - 1946 Sir Hubert Elvin Rance
Governador britànic 1946 - 1948 Sir Hubert Elvin Rance
Independència i república socialista La Gran Bretanya va tornar a prendre el control de Birmània l'any 1945 i, després d'unes negociacions que es van perllongar fins al gener del 1947, van treballar per atorgar la independència a l'estat, mentre Aung San era assassinat per soldats d'U Saw i el moviment comunista creixia. El 4 de gener del 1948, el Regne Unit va reconèixer la independència encapçalada pel líder independentista U Nu, mentre algunes potències estrangeres ajudaven a reconstruir el país de la guerra.
El 1949 es va produir una revolta comunista dominada pel govern d'U Nu. Aquest guanyaria les eleccions del 1960 per àmplia majoria en un moment d'inestabilitat interna. El 1962 es va imposar un règim militar encapçalat pel general Ne Win, que va enderrocar a U Nu.