Hepiàlids

Els hepiàlids (Hepialidae) són una família de lepidòpters glossats de l'infraordre dels exoporis (Exoporia). Són arnes primitives i tenen una distribució quasi cosmopolita.

Taxonomia i sistemàtica És destacadament la família més diversa de la infraordre Exoporia. Aquesta família de primitives arnes consta de 62 gèneres i 606 espècies. Els gèneres Fraus (d'Austràlia), Gazoryctra (de l'holàrtic), Afrotheora (del sud d'Àfrica) i Antihepialus (d'Àfrica) són considerats els més primitius; contenen 51 espècies aproximadament i moltes són relictes del sud de Gondwana i actualment formen un grup separat dins de la família. Els gèneres més diversos són Oxycanus amb 73 espècies, Endoclita amb 60, Thitarodes amb 51 i Cibyra amb 50.Nielsen, E.S., Robinson, G.S. and Wagner, D.L. 2000. Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera) Journal of Natural History, 34(6): 823-878. Resum

Morfologia i identificació És considerada una família molt primitiva, amb diferències estructurals amb altres arnes, com tenir unes antenes curtes o presentar tant el frènul com la probòscide infuncionals. Aquesta segona característica fa que els imagos no es puguin alimentar.Kristensen, N.P., (1999). The non-Glossatan Moths. Ch. 4, p. 41-62 in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin (Nova York). Com altres Exoporia, l'esperma es transfereix a l'ou per un canal extern entre l'ostium i l'ovípor. Tenen unes ales anteriors i posteriors similars. De vegades s'inclouen com a membre d'honor als macrolepidòpters, a pesar de les seves característiques arcaiques (estrictament parlant són filogenèticament massa bàsiques, constituint microlepidòpters, tot i els 250 mm d'envergadura dels Zelotypia). Algun cop, per la seva destacable grandària i colors cridaners, han rebut més atenció popular i taxonòmica que altres microlepidòpters. Moltes espècies mostren un fort dimorfisme sexual, amb mascles més petits però més vistosos que les femelles o, en elevades altituds, femelles dels gèneres Pharmacis i Aoraia tenen ales reduïdes.Sattler, K. (1991). A review of wing reduction in Lepidoptera. Bulletin of the British Museum of Natural History (Entomology), 60: 243-288.

Distribució Es troben arreu del món excepte l'Antàrtida i llocs on podria resultar sorprenent la seva absència, com Madagascar, illes del Carib i oest de l'Àfrica tropical; tot i això, encara queda per confirmar, ja que per exemple fins fa poc es creia que no es trobaven a Nova Caledònia, fins al descobriment de l'Aenetus cohici. http://www.sciencebuff.org/aenetus_cohici.php A la regió neotropical i a l'Àsia, s'han aconseguit adaptar i diversificar a les selves, mentre que a la regió afrotopical sembla que no ha estat així. Les espècies generalment són poc dispersives i no es troben en illes oceàniques, excepte Phassodes a Fiji i l'oest de Samoa i algunes espècies al Japó i Illes Kurile; la localitat tipus de Eudalaca sanctahelena, Santa Helena, sembla un error (per Sud-àfrica).

Comportament Són de vol crepuscular i algunes espècies formen leks, cosa que també ha sorgit de manera independent al gènere d'hepialoids Ogygioses (Palaeosetidae). En la majoria de gèneres, els mascles volen ràpidament cap a femelles verges, que criden a aquests amb olors. En altres gèneres, les femelles es disposen contra el vent i llavors emeten feromones de les tíbies metatoràciques.Mallet, J. 1984. Sex roles in the ghost moth Hepialus humuli (L.) with a review of mating in the Hepialidae (Lepidoptera). Zoological Journal of the Linnean Society, 79: 67-82.

Gèneres

Abantiades Aenetus Afrotheora Ahamus Andeabatis Antihepialus Aoraia Aplatissa Bipectilis Blanchardinella Bordaia Calada Callipielus Cibyra Cladoxycanus Dalaca Dalaca Dioxycanus Druceiella Dumbletonius Elhamma Endoclita; Eudalaca Fraus Gazoryctra Gorgopis Heloxycanus Hepialiscus Hepialus Jeana Korscheltellus Leto Metahepialus Napialus Neohepialiscus Oncopera Oxycanus Palpifer Parahepialus Parahepialiscus Parapielus Parathitarodes Pfitzneriana Pfitzneriella Pharmacis Phassodes Phassus Phialuse Phymatopus Phymatopus Puermytrans Roseala Schausiana Sthenopis Thitarodes Trichophassus Trictena Triodia Wiseana Xhoaphryx Zelotypia Zenophassus †Oiophassus †Prohepialus †Protohepialus

Referències

Enllaços externs

Tree of Life Endoclita and Hepialus pheromones Obituary of Norman B. Tindale

Categoria:Exoporis

Hepiàlids

Źródło i licencja