va ser un matemàtic francès d'origen jueu polonès.
Vida Nascut a Varsòvia, quan encara formava part de l'Imperi Rus de família jueva procedent de Lituània, va estudiar a les universitats de Varsòvia i de Khàrkiv (avui Ucraïna) on va conèixer Serguei Bernstein.
El 1920 es trasllada a París on continua els seus estudis amb Lebesgue, Hadamard i Montel al Collège de France. El 1923 obté el doctorat amb una tesi dirigida per Hadamard amb qui publica conjuntament La série de Taylor et son prolongement analytique, una monografia sobre anàlisi clàssica que havia estudiat pel seu doctorat. En els anys següents farà algunes estances de recerca a Roma on coincidirà amb André Weil., pàgina 28
El 1926, després d'obtenir la ciutadania francesa i casar-se, se'n va com a professor a la Universitat de Rice (Texas), però torna l'any següent a la Universitat de Lilla.
El 1929 passa a la Universitat de Clermont-Ferrand on coneixerà René de Possel amb qui freqüentarà els seminaris de Poincaré a París dels que sorgirà el nucli fundador de N. Bourbaki, del que formarà part com a membre de més edat.Era l'únic membre que no procedia de l'ENS. , pàgina 6. La seva permanència al grup serà curta per la seva marxa als Estats Units.
El 1938 és nomenat professor al Collège de France, però la caiguda de França en mans dels nazis, l'obliga a emigrar, ja que és jueu, tornant a la Universitat de Rice. En finalitzar la Segona Guerra Mundial torna a la seva càtedra del Collège de France, encara que continuarà la seva col·laboració amb la Universitat de Rice.
El 1972 es va jubilar del Collège de France. En els seus darrers anys es va dedicar a la publicació de les obres de Jacques Hadamard (1968) i un llibre sobre la seva vida i obra (1969).
És oncle del també conegut matemàtic Benoit Mandelbrot “pare dels fractals”. En morir, el 1983, va ser enterrat al mausoleu de la família de la seva dona, els Grunwaldt, al cementiri nou de Neuilly, dissenyat per l'arquitecte Hector Guimard.
Principals Obres 1927. Modern researches on the singularities of functions defined by Taylor's series 1935. Séries de Fourier et classes quasi-analytiques de fonctions 1942. Analytic functions and classes of infinitely differentiable functions 1952. Séries adhérentes, régularisation des suites, applications 1958. Composition theorems 1969. Séries de Dirichlet. Principes et méthodes
Referències
Bibliografia , Amir D. The Artist and the Mathematician: The story of Nicolas Bourbaki, the genius mathematician who never existed. Avalon Publishing. New York, 2006. .
, Maurice. Bourbaki A Secret Society of Mathematicians. American Mathematical Society, 2006. .
Enllaços externs Souvenirs à bâtons rompus de Szolem Mandelbrojt Texts autobiogràfics recollits pel seu nebot Benoit Mandelbrot i publicats el 1970. Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques. Volum 6 (1985). Pàgines 1-46. Pourquoi je fais des mathématiques de Szolem Mandelbrojt. Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques. Volum 6 (1985). Pàgines 47-54
Categoria:Matemàtics francesos Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Alumnes de la Universitat de París - Sorbonne Categoria:Alumnes de la Universitat de Khàrkiv Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Professors de la Universitat de Rice Categoria:Professors del Collège de France Categoria:Alumnes de la Universitat de Varsòvia Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Matemàtics varsovians Categoria:Professors de la Universitat de Lilla Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX