Francisco Fernández Buey (Palència, 1943 - Barcelona, 25 d'agost de 2012) va ser un filòsof comunista i assagista espanyol.
Trajectòria acadèmica Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. Allà es va formar successivament amb el poeta i esteta José María Valverde, amb el filòsof hel·lenista Emilio Lledó i amb el lògic i filòsof marxista Manuel Sacristán. Expulsat de la universitat espanyola el 1966 per la seva activitat antifranquista, a finals de la dècada dels seixanta i començaments de la següent treballar com a traductor per a diverses editorials de Barcelona i Madrid i com col·laborador de diverses enciclopèdies per a les quals va escriure articles de temàtica filosòfica i sociològica. Des de 1972 va exercir la docència a la Universitat. Va ser professor en els departaments de Filosofia, Economia i Sociologia de les universitats de Valladolid i Barcelona (UB) i Universitat Pompeu Fabra
El seu pensament filosòfic El més rellevant de l'obra de Fernández Buey està dedicat a la filosofia moral, social i política i a la història de les idees, sobretot a la història del pensament socialista. Les seves aportacions en aquest àmbit estan recollides en els sis llibres següents: De la crítica del marxismo cientificista (1983), on defensa el marxisme del mètode i de la subjectivitat, amb una clara orientació gramsciana, enfront de les pretensions epistemològiques del marxisme estructuralista i cientificista, La ilusión del método (1992), que és una defensa del racionalisme temperat en l'àmbit de la teoria del mètode i la filosofia de la ciència: reivindica la consideració teòrica de la ciència d'Albert Einstein i perllonga l'orientació epistemològica oberta per Otto Neurath, La gran perturbación (1996), un estudi de les controvèrsies sobre el xoc cultural i la visió de l'altre a l'Espanya del , a partir del descobriment i la conquesta d'Amèrica, obra en la qual revalora el punt de vista lascasià, La barbarie: de ellos y de los nuestros (1996), un estudi històric-filosòfic sobre la noció de barbàrie, en què perllonga la perspectiva lascasiana i teoritza la seva vigència, Ética y filosoíia política (2001), on proposa un enfocament d'ètica pràctica per abordar assumptes públics controvertits (avortament, eutanàsia, crisi ecològica, pacifisme i tecnociència) al començament del , argumentant la importància que ara té la cultura científica per fonamentar una filosofia dels assumptes públics, i Poliética (2003), assaig en el qual argumenta a favor de la política com ètica de la vida col·lectiva a partir de l'anàlisi particularitzada de l'obra d'una sèrie d'autors singulars del segle XX (Karl Kraus, Georg Lukács, Bertolt Brecht, Simone Weil, Hannah Arendt i Primo Levi).
Fernández Buey ha estat un dels principals difusors de les obres de Karl Marx i d'Antonio Gramsci a Espanya. Sobre l'obra del pensador alemany va escriure un assaig polèmic i innovador: Marx (sin ismos) (1999), i sobre el filòsof comunista italià, entre altres coses, Ensayos sobre Gramsci (1977) i Leyendo a Gramsci (2001), a més de nombrosos articles que han estat recollits en diverses antologies italianes.
En l'àmbit dels estudis gramscians ha destacat per continuar la tasca historicocrítica empresa per Valentino Gerratana a Itàlia i per Manuel Sacristán a Espanya. Ha estat membre fundador de la International Gramsci Society (IGS) i és corresponsal de la revista italiana Critica marxista. Diversos dels seus assajos sobre marxisme, sobre Marx i sobre Gramsci han estat traduïts a l'anglès (a Science and Society i Rethinking Marxism), l'alemany (a Das Argument i Tramvia), l'italià (en Rinascita, Crítica marxista, Istituto Gramsci, IGS, Liberazione, etc.), al francès (en Dialectique i Actuel Marx), al portuguès (a Gramsci i Brasil i en publicacions de la Universitat de Rio de Janeiro i de la Universitat Federal de Mato Grosso), etc.
Fernández Buey ha defensat la filosofia de la praxi, un filosofar mundà i laic, atent als problemes sociopolítics i culturals del món contemporani, un marxisme de la subjectivitat, obert i càlid, d'arrel humanista, prestant particular atenció als problemes, desitjos i esperances dels de baix, a les utopies i a les reivindicacions bàsiques de les persones, pobles i comunitats les veus han estat silenciades al llarg de la història. En els seus llibres, assajos i articles ha tractat de relacionar la inspiració cientificosocial del marxisme clàssic amb la filosofia de l'alteritat que es deriva d'altres tradicions d'alliberament, propiciant l'enfocament dialògic.
Obres Conocer Lenin y su obra. Barcelona: Dopesa, 1977. Ensayos sobre Gramsci. Barcelona: Editorial Materiales, 1978. Contribución a la crítica del marxismo cientificista: una aproximación a la obra de Galvano della Volpe. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 1984. Albert Einstein: filósofo de la paz. Valladolid: Publicaciones del Centro de Información y Documentación para la Paz y el Desarme, 1986. La ilusión del método: Ideas para un racionalismo bien temperado. Barcelona: Crítica, 1991. Discursos para insumisos discretos. Madrid: Ediciones Libertarias, 1993. Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. Barcelona: Ediciones Paidos, 1994 (amb Jorge Riechmann). La barbarie. De ellos y de los nuestros. Barcelona: Paidós, 1995. La gran perturbación. Discurso del indio metropolitano. Barcelona: Destino, 1995. Ni tribunos. Ideas y materiales para un programa eco-socialista. Madrid: Siglo XXI, 1996 (amb Jorge Riechmann). Trabajar sin destruir. Trabajadores, sindicatos y ecologismo. Madrid: Ediciones HOAC, 1998 (amb Jorge Riechmann). Marx (sin ismos). Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 1998. Ética y filosofía política: Asuntos públicos controvertidos. Barcelona: Bellaterra, 2000. Leyendo a Gramsci, Mataró: El Viejo Topo, 2001. Poliética, Madrid, Editorial Losada, 2003. Guía para una globalización alternativa: Otro mundo es posible. Barcelona: Ediciones B, 2004. Albert Einstein. Ciencia y conciencia, Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2005. Utopías e ilusiones naturales, Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2007 Por una universidad democrática. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2009. Volums pòstums: Para la tercera cultura: Ensayos sobre ciencias y humanidades. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2013. Filosofar desde abajo. Madrid: Catarata, 2014. (antologia) Sobre Manuel Sacristán. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2015. Sobre federalismo, autodeterminación y republicanismo. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2015. 1917: variaciones sobre la Revolución de Octubre, su historia y sus consecuencias. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2017. Marx a contracorriente: en el bicentenario del nacimiento del autor de El capital. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2018. Barbarie y resistencias : sobre movimentos sociales críticos y alternativos. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2019 (amb Manuel Sacristán). Sobre Simone Weil: El compromiso con los desdichados. Vilassar de Dalt: El Viejo Topo, 2020. Sobre izquierda alternativa y cristianismo emancipador. Madrid: Trotta, 2021.
Referències
Enllaços externs Página del Instituto de Cultura de la UPF Centro de Estudios Sobre Movimientos Sociales de la UPF Página de la Revista Fusión (entrevista) Biblioteca Virtual de Francisco Fernández Buey
Categoria:Filòsofs castellanolleonesos Categoria:Palentins Categoria:Marxistes Categoria:Comunistes castellanolleonesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Professors de la Universitat de Valladolid Categoria:Professors de la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Polítics de la província de Palència Categoria:Activistes castellanolleonesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols morts al segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX