miniatura|El Regne dels dàrdans comparat amb les fronteres actuals miniatura|Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans. Els estudis arqueològics han establert que el seu territori va estar habitat en l'edat de pedra. Els més antics habitants van ser els il·liris, tracis i grecs antics. Aquest territori era conegut en l'edat antiga com a Dardània i, des del , va formar part de la província romana de Mèsia i, després, de l'Imperi Romà d'Orient. Durant els segles VI i VIII de la nostra era els eslaus s'establiren a la península i, llavors, Kosovo va esdevenir una província fronterera romana fins al . Esteve Nemanja el va incorporar oficialment a l'estat serbi a finals del , encara que va ser part dels estats medievals serbis, principalment de Raška (en serbi: Рашка) des de l'any 700 fins al 1455, quan fou conquerida per l'Imperi Otomà.
En el període feudal, des del fins a la conquesta otomana, la mineria, l'artesania, la ramaderia i l'agricultura s'hi desenvoluparen. Les comunitats de Novo Brdo i Trepča eren importants centres miners de producció de plom, argent i or. Kosovo va ser escenari de moltes batalles entre els exèrcits serbi i otomà. La més famosa n'és coneguda com la batalla de Kosovo Polje, el 1389 a Gazimestan, un camp proper a Pristina. Després de la derrota sèrbia, Kosovo va ser part del domini del Despotat de Sèrbia, un estat considerat vassall de l'Imperi Otomà. Després de la seva caiguda al 1459, els turcs van establir el comandament directe sobre la província, i hi fundaren una forma militar feudal de govern com a la resta de l'imperi. Cal subratllar que, fins a finals del , els censos otomans de població a Kosovo (i, abans, dels censos serbis) no registren l'existència d'un sol habitant arnauta (nom pel qual, des del , es coneixia i encara es coneix els albanesos, en el que actualment són els territoris de Montenegro i Sèrbia). Sota el domini turc (1459-1912), Kosovo es va estancar en tots els aspectes. La guerra, les dificultats econòmiques i els canvis polítics van resultar en una emigració a gran escala de la població.Kadriu, Ibrahim. "Facts about Kosovo". The Provincial Committee for information, Pristina 1983. Jugoslovenska revija, Belgrade. Pàg. 12. Des de l'inici de l'ocupació fins al final d'aquest període els habitants de la província van dur a terme moltes insurreccions que foren reprimides manu militare.
La wilaya de Kosovo otomà data del 1875, i les seves fronteres són significativament diferents de les de l'actual província. El 1912, el territori va ser reincorporat a Sèrbia i, com a part de Sèrbia, esdevingué part integrant de Iugoslàvia el 1918. Kosovo va obtenir certa autonomia el 1963 sota el govern de Tito i el 2006, amb la dissolució de Sèrbia i Montenegro, va romandre com a part de la República de Sèrbia. Així doncs, el Kosovo modern només ha existit com a entitat política o territorial des del 1946, en què va rebre l'estatus de província autònoma.
El 17 de febrer del 2008, les institucions provisionals d'autogestió kosovars van declarar la independència de manera unilateral, amb la qual cosa van pretendre escindir, de la resta de Sèrbia, aquest territori habitat en la seva major part per la minoria albanesa. La creació d'un nou estat anomenat República de Kosovo s'ha realitzat en perjudici de Sèrbia sota la supervisió dels Estats Units i diversos estats membres de la Unió Europea, encara que amb un parcial reconeixement internacional com a tal.
Història antiga fins a la conquesta romana d'Orient
miniatura|Balcans clàssics L'àrea de Kosovo en el Neolític era a l'àrea de la cultura Vinca-Turdas (Balcans occidentals, amb ceràmica negra i grisa). L'edat del bronze comença al voltant del i l'edat del ferro s'inicia aproximadament al . Les tombes de l'edat del bronze i del ferro han estat trobades només a Metohija i no a Kosovo. Djordje Janković. L'edat mitjana en el llibre Kosovo. A Short History de Noel Malcolm i fets reals.
El territori comprenia les parts orientals del Regne d'Il·líria al , i era fronterer amb Tràcia. Alhora, estava habitada per les tribus tracoil·líriques dels dàrdans i la tribu tràcia dels tribal·lis.
Il·líria va ser conquerida per la República romana l'any 160 aC i es va convertir en la província d'Il·líria l'any 59 aC. La regió de Kosovo fou part de la Mèsia Superior l'any 87 dC, o alternativament va ser dividida entre Dalmàcia i Mèsia, un punt de vista que és recolzat per algunes evidències arqueològiques. La Mèsia Superior fou reorganitzada posteriorment per Dioclecià (després de l'any 284) en províncies més petites, i més tard dividida en Dardània, Mèsia Prima, Dàcia Ripensis i Dàcia Mediterrània. La capital de Dardània era Naissus.Steven C. Bird "Haplogroup E3b1a2 es a Possible Indicator of Settlement in Roman Britain by Soldiers of Balkan Origin". La província romana de Dardània incloïa parts orientals del Kosovo modern, mentre que la part occidental pertanyia a la província romana de Praevalitana, la capital n'era Doclea.Html History Map of Europe, Year 300
Justinià I, que va assumir el tron de l'Imperi Romà d'Orient l'any 527, va presidir un període de recuperació dels antics territoris romans i va reincorporar l'àrea de Kosovo a l'imperi. Sovint, és denominat entre els historiadors com lúltim emperador romà perquè el llatí va ser la seva llengua nadiua i perquè va ser l'últim emperador que va fer un intent seriós de reunificar l'Occident llatí amb l'Orient.Baker, George Philip, Justinian: The Last Roman Emperor, Cooper Square Press, 2002,
Les migracions eslaves van arribar als Balcans entre el i VII. L'àrea va ser reincorporada a l'Imperi Romà d'Orient a mitjan .
Kosovo a l'edat mitjana (850-1455) miniatura|Kosovo a l'Imperi búlgar, segle X
Imperi búlgar (850-1014)
La regió va ser incorporada a l'Imperi búlgar durant el regnat del kan Presian (836-852). Es construïren diverses esglésies i monestirs després de la cristianització de Bulgària l'any 864. Va romandre dins dels límits de l'Imperi búlgar 150 anys fins al 1018, quan el país va ser envaït pels romans després de mig segle d'intensa lluita. Segons l'''Administrant imperi, obra erudita de l'emperador romà d'Orient del Constantí VII, les terres poblades per serbis quedaven al nord-oest de Kosovo i la regió era búlgara.
Durant l'aixecament búlgar contra l'Imperi Romà d'Orient (1040-1041), Kosovo va ser alliberada per un curt període i, durant l'aixecament de Georgi Voiteh el 1072, Pere III va ser proclamat emperador de Bulgària a Prizren, des d'on l'exèrcit búlgar va marxar cap a Skopje.
A inicis del , Kosovo fou reincorporada a l'Imperi búlgar restaurat, però el control búlgar va decaure després de la mort de l'emperador Ivan Asen II (1218-1241).
Imperi Romà d'Orient (1014 al 1180) El control romà va ser posteriorment reafirmat per l'emperador Basili II. En aquells dies, Sèrbia no era un imperi unificat: diversos regnes serbis petits s'estenien al nord i oest de Kosovo, dels quals Rascia (Raška, moderna Sèrbia central) i Doclea (Duklja, Montenegro) eren els més forts. A la dècada de 1180, el governant serbi Esteve Nemanja va prendre el control de Doclea i parts de Kosovo. El seu successor, Stefan Prvovencani, va prendre el control de la resta de Kosovo el 1216, hi creà un estat i hi incorporà la major part de l'àrea que correspon actualment a Sèrbia i Montenegro.
Sèrbia (1241-1455) Kosovo va ser assimilada per Sèrbia al final del i passà a formar part de l'Imperi serbi des del 1346-1371. El 1389, en la coneguda batalla de Kosovo Polje, l'exèrcit conduït pel príncep serbi Lazar Hrebljanovic fou derrotat pels turcs otomans, que dominaren el territori l'any 1455. miniatura|Regió de Kosovo a l'interior del Regne serbi, l'any 1265
miniatura|esquerra|Regne de Vuk Branković al Durant el mandat de la dinastia Nemanjić, es van construir moltes esglésies i monestirs ortodoxos al llarg del territori serbi. Els governants Nemanjić utilitzaren alternativament Prizren i Priština com les seves capitals. Es van cedir grans propietats als monestirs a l'oest de Kosovo (Metohija). Les esglésies més prominents a Kosovo, el patriarcat de Peć, l'església de Gracanica i el monestir de Visoki Dečani (proper a Decane), van ser construïdes durant aquest període. Kosovo era econòmicament important, mentre que Pristina era un centre comercial en les rutes que duien als ports del mar Adriàtic. Així mateix, la mineria era una indústria notable a Novo Brdo i Janjevo, que tenien les seves pròpies comunitats de miners emigrats saxons i de comerciants de la República de Ragusa.
La composició ètnica de la població kosovar durant aquest període incloïa serbis i valacs, a més d'un nombre simbòlic de grecs, armenis, saxons i búlgars, segons els estatuts dels monestirs serbis o chrysobulls. La majoria dels noms en els estatuts són eslaus, no arnautes o albanesos, cosa que s'ha interpretat com una evidència de l'aclaparadora majoria sèrbia. Aquesta afirmació sembla estar recolzada pels censos cadastrals turcs (defter) del 1455, els quals van prendre en compte la religió i la llengua i van trobar-hi una majoria sèrbia.
La identitat ètnica de l'edat mitjana era una mica fluida a Europa i les persones no semblen haver-se definit a si mateixes rígidament per una única identitat ètnica. Aquells d'origen eslau, particularment d'antecedents serbis, semblen haver-ne estat la població dominant culturalment i també n'eren una majoria demogràfica.
El 1355 l'estat serbi es va fondre després de la mort del tsar Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić i es va dissoldre en feus, amb disputes entre si. El moment va ser necessari per a l'expansió otomana. L'Imperi Otomà aprofità l'oportunitat d'explotar la debilitat sèrbia i envair-la.
Batalles de Kosovo La primera batalla de Kosovo va tenir lloc a Kosovo Polje el 28 de juny del 1389, quan el knyaz (príncep) de Sèrbia, Lazar Hrebeljanović, va reunir una coalició de soldats cristians serbobosnians, magiars i una tropa de mercenaris saxons. El sultà Murad I també va reunir una coalició de soldats i voluntaris dels països veïns d'Anatòlia i Rumèlia. No hi ha fonts exactes que indiquin el nombre de contendents, però les fonts més fiables assenyalen que l'exèrcit cristià va ser superat en nombre pels otomans. El nombre combinat dels dos exèrcits degué ser menor de cent mil soldats. L'exèrcit serbi va ser vençut i Lazar va ser assassinat, encara que Murad I també va ser assassinat per Milos Obilic. Si bé la batalla ha entrat en la llegenda com una gran derrota sèrbia, en l'època l'opinió estava dividida sobre si fou una derrota sèrbia, un empat o fins i tot una victòria (quan la notícia es va saber a París, les campanes de la catedral de Notre Dame repicaren) pel fet que Sèrbia va mantenir la seva independència i el control esporàdic sobre Kosovo fins a la derrota final el 1455; després d'això Sèrbia va passar a formar part de l'Imperi Otomà. Aquest any, la fortalesa de Novo Brdo, important en l'època a causa de les seves riques mines de plata, fou assetjada durant quaranta dies pels otomans, que van aconseguir fer-la capitular i la van ocupar l'1 de juny del 1455.
La segona batalla de Kosovo s'estengué durant dos dies a l'octubre del 1448, entre les forces hongareses comandades per Janos Hunyadi i un exèrcit otomà dirigit per Murat II. Significativament més gran que la primera batalla, amb tots dos exèrcits duplicant-ne els de la primera, el resultat va ser el mateix i l'exèrcit hongarès fou derrotat en la batalla i expulsat del terreny. Si bé la pèrdua va ser un revés per als que es resistien a la invasió otomana d'Europa, no va ser un cop aclaparador. Hunyadi va ser capaç de mantenir la resistència hongaresa contra els otomans durant tota la seva vida.
Importància