Channa punctata és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon És inofensiu per als humans i emprat com a esquer viu per a la pesca esportiva de cànnids més grossos.
Morfologia El cos, allargat i arrodonit, fa 31 cm de llargària màxima Talwar, P. K. i A. G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. Volum 2. A. A. Balkema, Rotterdam. (encara que la seua mida normal és de 15)Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo, Sri Lanka. 362 p. i la seua coloració varia des del negre fins al verd clar al dors i els flancs. De vegades, té taques negres al cos i a les aletes dorsal, anal i caudal, les quals són de color gris fosc (de vegades, amb la vora vermellosa), mentre que les pelvianes i les pectorals són taronja clar. Durant l'època de reproducció, el ventre dels mascles i de les femelles esdevé de color groc fosc fins a la línia lateral i amb molts petits melanòfors a la zona ventral dels mascles (taques negres en el cas de les femelles). Boca grossa i amb 3-6 dents canines a la mandíbula inferior. 4-5 escates entre l'òrbita ocular i l'angle del preopercle. 12-13 escates predorsals. Les aletes pelvianes fan més de la meitat de la longitud de les pectorals i s'estenen fins a l'aleta anal. Aletes pectorals sense franges verticals i amb 15-16 radis, els quals fan un 75% de la llargada de la susdita aleta. 28-37 radis a l'aleta anal i 28-32 (rarament 33) a la dorsal. Aleta caudal arrodonida. Hom creu que localitza el menjar per l'olor, ja que té òrgans olfactius ben desenvolupats als sacs nasals i el paladar, els quals s'estenen fins a l'esòfag.Wee, Kok Leong, 1982. Snakeheads—Their biology and culture. A: Muir, J. F. i Roberts, R.J., eds. Recent advances in aquaculture: Boulder (Colorado), Westview Press, p. 180-213.Panday, J.P. i Dwivedi, A.S., 1974. Studies of morphology and physiology of olfactory organs in a murrel Channa punctatus (Bloch): Indian Journal of Zootomy, v. 14, núm. 1, p. 59-66. La seua hipertròfia mitocondrial (present en el doble con de la retina dels ulls) podria ésser una adaptació per millorar la seua visió en aigües tèrboles.Narayanan, K. i A. A. Khan, 1995. Electron microscopic studies on the retinal photoreceptors of the spotted snakedhead, Channa punctatus. J. Fish Biol. 46:541-544.Anctil, M. i M. A. Ali, 1976. Cone droplets of mitochondrial origin in the retina of Fundulus heteroclitus (Pisces: Cyprinodontidae). Zoomorphology 84:103-111. Pot viure indefinidament sense pujar a la superfície si l'aigua on viu està ben oxigenada (6 ml/L o més), però mor en el termini de 2-3 hores si el nivell d'oxigen arriba a 2,79 ml/L i no pot accedir a la superfície.Pandey, B. N. i Chanchal, A. K., 1977. Minimum level of oxygen in water for fish survival without air breathing: Bangladore, l'Índia, Current Science, v. 46, núm. 18, p. 653-654. Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. Qasim, S. Z. i V. S. Bhatt, 1966. The growth of the freshwater murrel, Ophicephalus punctatus (Bloch). Hydrobiologia 36:165-177.Bardach, J. E., Ryther, J. H. i McLarney, W. O., 1972. Aquaculture: The farming and husbandry of freshwater and marine organisms: Wiley, Nova York, Interscience, 868 p.
Ecologia És un peix d'aigua dolça i salabrosa, bentopelàgic, potamòdromRiede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. i de clima temperat (com ara, les poblacions del riu Kabul a l'Afganistan) i tropical (34°N-7°N; 22 °C-28 °CBaensch, H. A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p. de temperatura i fins als 1.830 m d'altitud), el qual viu a Àsia: els estanys, pantans, aigües salobres, rases, arrossars, canals de regKumar, C. R. A. i Mittal, D. D., 1993. Habitat preference of fishes in wetlands in relation to aquatic vegetation and water chemistry: Journal of the Bombay Natural History Society, v. 90, núm. 2, p. 181-192. i, en el cas dels adults, aigües estancades de rierols fangosos de l'Afganistan,Coad, B. W., 1981. Fishes of Afghanistan, an annotated check-list. Publ. Zool. Natl. Mus. Can. 14:23p. Pakistan,Akhtar, N., 1991. Azad Jammu and Kashmir. Cold water fisheries development interim report. Report for Project PAK/88/048. FAO, Roma. 25 p. l'Índia, Archarya, P. i M.B. Iftekhar, 2000. Freshwater ichthyofauna of Maharashtra State. P.136-144. A: Ponniah, A.G. i A. Gopalakrishnan (eds.). Endemic Fish Diversity of Western Ghats. NBFGR-NATP Publication. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, U.P., Índia. 1, 347 p. Sri Lanka,De Silva, K. H. G. M., 1991. Population ecology of the paddy field-dwelling fish Channa gachua (Günther) (Perciformes, Channidae) in Sri Lanka. J. Fish Biol. 38(4):497-508.Checklist of the Freshwater Fishes of Sri Lanka el Nepal, Shrestha, J., 1994. Fishes, fishing implements and methods of Nepal. Smt. M.D. Gupta, Lalitpur Colony, Lashkar (Gwalior), Índia. 150 p. Shrestha, T.K., 1990. Resource ecology of the Himalayan waters. Curriculum Development Centre, Tribhuvan University, Katmandú, Nepal. 645 p.Shrestha, T.K., 2008. Ichthyology of Nepal: a study of fishes of the Himalayan waters. Katmandú: Himalayan Ecosphere, 388 p., (104) p. of plates: col. ill., col. maps; 23 cm. Bangladesh,Ahmed, M., 1991. A model to determine benefits obtainable from the management of riverine fisheries of Bangladesh. ICLARM Tech. Rep. 28, 133 p.Arthur, J. R. i A. B. A. Ahmed, 2002. FAO Fish. Tech. Paper (T369/1), 77 p. De Graaf, G., 2003. The flood pulse and growth of floodplain fish in Bangladesh. Fish. Manage. Ecol. 10:241-247.Mustafa, M. G. i G. de Graaf, 2008. Population parameters of important species in inland fisheries of Bangladesh. Asian Fish. Sci. 21:147-158. Rahman, A.K.A., 1989. Freshwater fishes of Bangladesh. Zoological Society of Bangladesh. Department of Zoology, University of Dhaka. 364 p. BirmàniaHla Win, U., 1987. Checklist of fishes of Burma. Ministry of Livestock Breeding and Fisheries, Department of Fisheries, Burma.Khin, U., 1948. Fisheries in Burma. Gov't. Printing, Yangon. 180 p.Oo, W., 2002. Inland fisheries of the Union of Myanmar. A: T. Petr i D.B. Swar (eds.) Cold Water Fisheries in the Trans-Himalayan Countries. FAO Fish. Tech. Pap. 431. i Yunnan (la Xina),Nichols, J.T., 1943. The freshwater fishes of China. Natural history of Central Asia: Volum IX. The American Museum of Natural History, Nova York, Estats Units, 322 p. incloent-hi les conques dels rius Kabul, Indus, Ganges i Brahmaputra. Ha estat introduït a la badia Delagoa (el sud de Moçambic).Smith, J. L. B., 1950. Two noteworthy non-marine fishes from South Africa: Annals and Magazine of Natural History. V. 12, núm. 3, pàgines 705-710.Anònim, 2003. Assessment of mangrove degradation and resilience in the Indian subcontinent: the cases of Godavari estuary and south-west Sri Lanka. Final Report ICO-DC: IC18-CT98-0295.FishBase UICN GBIF
En estat silvestre, menja peixets, cucs i insectes, mentre que en captivitat, accepta gambetes i peix esmicolat.Reddy, P. B., 1980. Food and feeding habits of Channa punctata (Bloch) from Guntur. Indian J. Fish. 27(5):123-129. Els joves es nodreixen principalment de zooplàncton, rotífers, insectes i larves de crustacis, mentre que els adults consumeixen peixos, gastròpodes,Reddy, Y. S. i Rao, M. B., 1990. Food and feeding habits of Channa punctatus (Bloch) from Hussainsagar Lake, Hyderabad: Proceedings of the 2nd Indian Fisheries Forum, May 27-31, 1990, Bangalore, l'Índia, p. 109-111. insectes i vegetació aquàtica (aquesta darrera, probablement, ingerida en el procés de captura de les preses animals). El canibalisme hi és rar.
Assoleix la maduresa sexual al voltant d'un any de vida, és bastant prolífic (entre 2.300 i 29.600 ous per posta)2004-6 Aquaticcommunity.com i la reproducció té lloc durant tot l'any amb un període de màxima intensitat situat abans i durant els mesos del monsó. Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.Qasim, S. Z. i A. Qayyum, 1953. Fecundities of some freshwater fishes. Proc. natn. Inst. Sci. India, 29(4):373-382. Construeix nius i els progenitors protegeixen els ous (d'un diàmetre lleugerament inferior a 0,5 mm i pelàgics) i les larves: la femella és responsable dels alevins, mentre que el mascle s'encarrega de custodiar el territori de la posta.Quayyum, A. i Qasim, S. Z., 1962. Behavior of the Indian murrel, Ophicephalus punctatus, during brood care: Copeia 1956, núm. 2, p. 465-467. En captivitat, els pares han d'estar ben alimentats perquè, altrament, podrien devorar llurs cries.
Referències
Enllaços externs
AQUATAB BioLib ION
punctata