miniatura|Escuma verda produïda per cianobacteris Les cianotoxines són toxines produïdes pels bacteris anomenats cianobacteris (antigament coneguts com a algues blaves). De vegades el creixement exponencial dels cianobacteris produeixen explosions o florides d'algues (algal bloom en anglès) les quals poden produir cianotoxines en quantitats que resulten verinoses. Aquestes toxines es poden acumular en els peixos i mol·luscs i causar un enverinament quan es consumeixen.
Entre les cianotoxines hi ha els verins naturals més poderosos que poden causar la mort per fallada respiratòria. Les toxines inclouen potents neurotoxines, hepatotoxines, citotoxines, i endotoxines. Les cianotoxines estan sovint implicades en les anomenades marees roges.Lindsey R and Scott M (2010) What are phytoplankton NASA Earth Observatory.Harmful algal blooms in the Great Lakes 2009, NOAA, Center of Excellence for Great Lakes and Human Health.
Generalment les explosions de creixement dels cianobacteris són inofensives però quan no ho són contenen toxines o patògens que maten els peixos i també poden ser fatals pels humans. En ambients marins la majoria són causats pels dinoflagel·lats,Stewart I and Falconer IR (2008) "Cyanobacteria and cyanobacterial toxins" Pages 271–296 in Oceans and human health: risks and remedies from the seas, Eds: Walsh PJ, Smith SL and Fleming LE. Academic Press, però poden ser causats per altres tàxons d'algues.Moestrup Ø, Akselman R, Cronberg G, Elbraechter M, Fraga S, Halim Y, Hansen G, Hoppenrath M, Larsen J, Lundholm N, Nguyen LN and Zingone A. "IOC-UNESCO Taxonomic Reference List of Harmful Micro Algae (HABs)" Accessed 21 January 2011.
Els cianobacteris en aigües dolces és la causa més comuna de l'eutrofització, les seves florides poden ser com una escuma o catifa. però no sempre són visibles ni sempre són verdes, ja que poden ser blaves i en alguns casos de color vermell marronós. Aleshores l'aigua fa pudor (per la mort dels cianobacteris).
Estructura química de les cianotoxines Es classifica en tres grups: pèptids cíclics, alcaloides i lipopolisacàrids.Chorus&Bartram 1999
+ Estructura química de les cianotoxines Estructura Cianotoxina Principal òrgan objectiu en els mamífers Gèneres de cianobacteris Pèptids cíclics Microcistines Fetge Microcystis, Anabaena, Planktothrix (Oscillatoria), Nostoc, Hapalosiphon, Anabaenopsis Nodularines Fetge Nodularia Alcaloides Anatoxina-a Sinapsi nerviosa Anabaena, Planktothrix (Oscillatoria), Aphanizomenon Anatoxina-a(S) Sinapsi nerviosa Anabaena Cilindrospermopsines Fetge Cylindrospermopsis, Aphanizomenon, Umezakia Lyngbyatoxin-a Pell, tracte gastro-intestinal Lyngbya Saxitoxines Àxons dels nervis Anabaena, Aphanizomenon, Lyngbya, Cylindrospermopsis Lipopolisacàrids irritant potencial; afecta qualsevol teixit exposat Tots Poliquetids Aplisiatoxines Pell Lyngbya, Schizothrix, Planktothrix (Oscillatoria)
Galeria Altres cianotoxines:
Notes
Referències Chorus I and Bartram J (1999) Toxic cyanobacteria in water: A guide to their public health consequences, monitoring and management World Health Organisation. E & FN Spon, . Pelaez M et al. (2010) "Sources and Occurrence of Cyanotoxins Worldwide". In Xenobiotics in the Urban Water Cycle, Environmental Pollution, 16(I): 101-127,
Enllaços externs Cyanosite - A Webserver for Cyanobacterial Research, Purdue University. Dangers of toxic algae Environment Canterbury Updated 31 October 2009. Retrieved 23 January 2011.
Categoria:Toxines Categoria:Cianobacteris