, més conegut com a Quico Payà, fou un pilot de trial català que destacà en competicions estatals durant la dècada de 1970. Després d'haver estat el principal pilot oficial d'OSSA durant diverses temporades i d'haver protagonitzat un sonat fitxatge per Montesa el 1974, Payà fou el primer a pilotar una SWM al campionat estatal (concretament, el ), essent així el primer català a competir en trial amb una moto no catalana. També fou un dels únics a pilotar l'austríaca Puch, sense gaire bons resultats en aquest cas.
Comerciant de motocicletes des de sempre, residia des dels 9 anys a Mataró, on regentava la botiga que va fundar el seu pare Olegari Payà. Durant uns anys fou l'importador per a tot l'estat de les SWM de trial. El 1987, ja retirat de la competició, s'associà amb el seu antic company d'equip a OSSA Albert Juvanteny i fundaren a Cabrera de Mar una empresa fabricant de motos de trial, JP.
Trajectòria esportiva El seu debut en competició fou al IV Trial Internacional de Les Santes de Mataró, el 26 de juliol de , amb resultat de victòria a la categoria júnior amb la seva OSSA (en sènior va guanyar Pere Pi). El , Payà va repetir victòria a la mateixa prova en categoria júnior, mentre que en sènior el guanyador fou Gordon Farley. Aquell any, Payà va guanyar nombroses proves a la seva categoria pertot el país, cosa que li va valdre el títol de Campió de Catalunya júnior.
El , Payà va debutar amb victòria en categoria sènior (la màxima a l'època) al Trial de Reis, prova inaugural del Campionat d'Espanya. Aquella temporada fou molt reeixida i finalment quedà subcampió d'Espanya, a només 5 punts d'Ignasi Bultó. El va baixar al quart lloc final del campionat, per bé que va obtenir èxits importants, com ara el tercer lloc final als Tres Dies de Santigosa (superat només per l'austríac Walter Luft i el francès Charles Coutard) o el segon lloc en un trial internacional a Someire. Tots aquests èxits li van valdre el premi al millor esportista de Mataró a la Festa de l'Esport del 1974.
De cara al , Payà va deixar OSSA i va fitxar per Montesa, participant al campionat d'Europa amb bones actuacions, com ara el novè lloc al Trial de Sant Llorenç i l'onzè a Irlanda. Després del servei militar i d'un accident que va patir, encara va poder acabar en tercer lloc al campionat d'Espanya. El va estar dominant el campionat estatal quasi tota la temporada amb la Montesa, tot i que finalment el campió fou Manuel Soler i Payà repetí el subcampionat de tres anys enrere.
El , Payà va tornar a OSSA i va aconseguir alguna bona classificació internacional: vuitè a Bèlgica i 34è (tercer català) entre prop de 300 participants als Sis Dies d'Escòcia. Al campionat estatal hi acabà en sisena posició. Durant els anys següents, Quico Payà va anar espaiant la seva activitat, tot i que va seguir aconseguint diversos èxits: el , per exemple, fou tercer al I Trial Indoor de Barcelona, per darrere de Jaume Subirà i Yrjö Vesterinen, el campió del món.
Quico Payà va abandonar definitivament la competició el . A finals d'aquell any se celebrà a Cabrera de Mar un trial indoor en honor seu.
Palmarès AnyMotocicleta C. del Món C. d'Espanya1972OSSA - 1973OSSA 1974Montesa 1975Montesa - 1976OSSA 1977OSSA - 1978OSSA/Bultaco - 1979SWM/Puch - 1980SWM/OSSA - 1981OSSA - 1982OSSA? -
Referències
Enllaços externs
Entrevista a Francesc Payà al web Retrotrials de març del 2014 Entrevista a Francesc Payà publicada al Mundo Deportivo el 19/1/1977
Categoria:Esportista mataroní de l'any Categoria:Pilots catalans del sud de trial Categoria:Comerciants catalans de motocicletes Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Empresaris catalans del sector de la motocicleta Categoria:Industrials catalans Categoria:Pilots d'OSSA Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Pilots de Bultaco Categoria:Pilots de SWM Categoria:Pilots de Puch Categoria:Campions de Catalunya de trial Categoria:Empresaris mataronins Categoria:Pilots de motociclisme mataronins Categoria:Esportistes de Vilassar de Mar