Benet Baïls (Sant Adrià de Besòs, 1730 – Madrid, 1797) va ser un matemàtic i erudit català de la Il·lustració.
Vida Nasqué a Sant Adrià de Besòs de família burgesa que es traslladà al cap de poc temps a Perpinyà per portar una fàbrica de mitges de llana., pàgina 57. Comença els seus estudis de Gramàtica i Filosofia a Perpinyà i acaba la seva formació en Matemàtiques i Teologia amb els jesuïtes a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc., pàgina 125.
El 1756 marxà a París, on establí relacions amb els matemàtics D'Alembert i Condorcet que l'incorporaren com a redactor dels articles referents a Espanya del Journal historique et politique. A més d'una intensa activitat intel·lectual, treballà com a secretari de l'ambaixador espanyol Jaime Masones de Lima.
El 1761 tornà a Madrid amb l'ambaixador, que l'introduí en els cercles il·lustrats i cortesans. En pocs anys passà a ser membre de la Reial Acadèmia de la Història, de la de Ciències i de la d'Arts i Ciències de Barcelona.
El 1768, amb el suport de Jorge Juan, ocupà la recentment creada càtedra de Matemàtiques de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, càrrec que conservà fins a la seva mort., pàgina 126.
A partir de 1772 la seva paràlisi empitjorà progressivament, cosa que l'obligà a donar les classes a casa seva.
També tingué una trajectòria laboral com a músic, i el juny de 1784 va promoure’s com a professor de clavicèmbal i harmonia al Memorial literari de Madrid.Bails, Benito. (1999). En Diccionario de la música Española e Hispanoamericana. (Vol. 2, p. 60). Fundación Autor.
El 1791 va ser acusat de materialisme, possessió de llibres estrangers i ateisme per la Inquisició espanyola, que el va empresonar el dia 3 de febrer de 1791, pàgina 60. fins al 19 de novembre del mateix any i, posteriorment, el 3 de març de 1792, el va desterrar a Granada, tot i que seria indultat el 1793. Retornà a Madrid el mateix any., pàgina 128.
El 1796, la seva llarga malaltia el va deixar privat de raó. Va morir el 12 de juliol de 1797 a Madrid.
Principals obres L'obra més important de Benet Baïls són els seus Elementos de Matemàticas,, pàgina 50. una monumental enciclopèdia de Matemàtiques en onze volums començats a publicar el 1779. Aquesta obra donà a conèixer a Espanya les matemàtiques més avançades del moment introduint a la península l'Anàlisi matemàtica i el Càlcul infinitesimal.
Uns anys abans, el 1776, havia publicat el seu Principios de Matemàtica que es va convertir en un llibre de text estàndard a les universitats del país i que havia escrit amb la intenció que fos el llibre de text de "l'Escola de Belles Arts de San Fernando".
Autors com Garma o Navascues Palacio, pàgina 68. han qüestionat l'originalitat de les seves obres matemàtiques, qualificant-les de simples traduccions: l'àritmètica i l'àlgebra de Bézout, l'anàlisi de L'Hôpital i el càlcul de variacions de Lagrange. En qualsevol forma, ningú qüestiona el paper de difusió de les més modernes matemàtiques que va tenir la seva obra.
L'any 1802, i de forma pòstuma, es publicà el seu Diccionario de Arquitectura, que tindria una notable influència en la formació dels arquitectes durant diverses generacions.
Home d'ampla cultura, es preocupà també d'altres temes més o menys allunyats de la seva disciplina com la músicaDe fet, l'escola municipal de música de Sant Adrià del Besòs porta el seu nom en homenatge a l'il·lustre ciutadà. o la salut pública.
Pel que fa a la seva activitat musical, va publicar el mètode Lecciones de clave, y principios de armonía (Madrid, Joaquín de Ibarra), que anava dedicat a Mariana de Silva i pretenia facilitar l'aprenentatge musical sota uns fonaments científics.Gran Enciclopèdia de la Música (Vol. 1). (1999). Fundació Enciclopèdia Catalana. Aquest mètode es tracta d'una traducció de l'obra Leçons de clavecin et principes d'harmonie (París, Chez Bluet Librarie, 1771) d'Anton Bemetzrider. La traducció de Baïls es va fer amb l'ajuda de l'organista reial Juan Sessé, i més que ésser una traducció directa, es tracta d'un canvi de format en el qual es suprimeix el diàleg i caràcter social de l'obra original per convertir-lo en un mètode més sistemàtic i clar.Sadie, S., & Tyrrell, J. (Eds.). (2001). The New Grove, Dictionary of Music and Musicians (2.a ed., Vol. 2). Macmillan Publishers. Aquesta traducció fou criticada per alguns músics posteriors, com Pedrell o Mitjana, que criticaven la seva traducció i la seva posició com un mer aficionat de la música influenciada per l'esperit francès que impregnava la classe alta de l'Espanya de l'època, citant sobretot l'influència de Diderot.Bails, Benito. Diccionario de la música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002 (Vol. 2, p. 36–37).
Obres
Referències
Bibliografia , Inmaculada. Libros extranjeros en la biblioteca del matemático Benito Bails (1731-1797). A , M.B. i , P (eds.). Los extranjeros en la España Moderna.Málaga, 2003. . Volum 2, Pàgines 125-137. , Claude. Don Benito Bails. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, ISSN 0567-560X. Num. 27 (1968). Pàgines 19-50. , Mariano. Las Matemáticas en el siglo XVIII. Akal. Madrid, 1994. . , Pedro. De la Arquitectura Civil de Benito Bails. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos. Murcia, 1983. .
Enllaços externs Benito Bails y la incorporación de los logaritmos a las matemàticas españolas . , Juan a Divulgamat.com. Consultat el 26 desembre 2012. Un ilustrado español: Benito Bails. , Enric. Carrer de la Ciutat – Revista d'Arquitectura. Num. 0 (1977). Pàgines 5-6. Apunts biogràfics a la Colección de polígrafos españoles de la Fundación Ignacio Larramendi. Consultat el 26 desembre 2012.
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Matemàtics del Barcelonès Categoria:Processats per la Inquisició catalans Categoria:Morts a Madrid Categoria:Matemàtics catalans del sud contemporanis Categoria:Música Categoria:Docents del Barcelonès Categoria:Matemàtics morts al segle XVIII Categoria:Matemàtics nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XVIII Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XVIII Categoria:Artistes adrianencs