La història de Nigèria tracta sobre la història del territori de l'actual estat de Nigèria.
Prehistòria miniatura|Pintura rupestre a Birnin Kudu, Jigawa Els humans arcaics que utilitzaven eines de l'acheulià poden haver viscut a tot l'Àfrica occidental durant el chibanià almenys entre 780.000 i 126.000 BP, i almenys en 61.000 BP, ja en l'edat de pedra mitjana podrien haver començat a migrar al sud de la sabana del Sudan occidental i, com a mínim en 25.000 BP, podrien haver començat a habitar prop de la costa de l'Àfrica occidental. El període ogolià fou molt sec des de fa 20.000 anys fins fa 12.000 anys, i cap al 15.000 aC, els assentaments dels africans occidentals de l'edat de pedra mitjana van disminuir a mesura que augmentava la humitat, l'expansió del bosc de l'Àfrica Occidental i augmentava el nombre d'assentaments de caçadors-recol·lectors neolítics, i els Iho Eleru van persistir a Nigèria fins al 13.000 BP.
Els pobles tardans de l'edat de pedra mitjana que habitaven a l'Àfrica Central, Central Occidental i Occidental que utilitzaven macròlits van ser desplaçats pels neolítics africans que utilitzaven micròlits quan emigraven des de l'Àfrica Central a l'Àfrica Occidental. Després d'haver persistit fins a l'any 1000 o algun període després de l'any 1500 dC, els caçadors-recol·lectors de l'Àfrica Occidental van ser finalment aculturats i barrejats amb els grups més grans d'agricultors d'Àfrica Occidental. La canoa Dufuna a Nigèria és l'embarcació més antiga descoberta a Àfrica i, segons diverses versions, el segon o el tercer més antic conegut a tot el món.
Edat de ferro miniatura|Imatge de terracota de la cultura Nok (Museu del Louvre) miniatura|Cap masculí de terracota (cultura d'Ife, s. XII-XIV) miniatura|Cap de personatge femení d'Ife La primera cultura coneguda que es va desenvolupar en territori nigerià és l'anomenada cultura Nok, que va florir entre els segles VI i I aC a la zona del riu Benue i destaca per ser una de les poques civilitzacions del món que van passar d'eines de pedra directament a eines de ferro sense haver après abans a fer eines de coure o bronze. El poble Nok i la cultura Gajiganna poden haver emigrat del Sàhara Central duent el mill perlat i la ceràmica, divergint abans d'arribar a la regió del nord de Nigèria i establint-se als seus respectius llocs a la regió de Gajiganna i Nok. Els nok també poden haver emigrat del Sahel de l'Àfrica Occidental a la regió de Nok. La cultura nok pot haver sorgit l'any 1500 aC i va continuar persistint fins a l'1 aC, quan va desaparèixer pels canvis ambientals als que no es va poder adaptar.
Entre els anys 50 i 90, exploradors romans van emprendre tres expedicions a la zona de l'actual Nigèria. Els informes d'aquestes expedicions confirmen, entre altres coses, l'extensió geològicament del llac Txad en aquell moment i, per tant, la seva dràstica contracció en els últims 2.000 anys. Les expedicions van comptar amb el suport de legionaris i van servir principalment per a finalitats comercials. Un dels principals objectius de les exploracions era la recerca i extracció d'or, que havia de ser transportat de tornada a les províncies romanes de la costa mediterrània per terra amb l'ajuda de camells. Les tres exploracions/expedicions romanes a Nigèria van ser l'expedició Flaccus, l'expedició de Matiernus i la de Festus al riu Níger. Les monedes romanes són els únics articles europeus antics trobats a l'Àfrica central.
Entre els segles i , una nova cultura nigeriana va créixer al voltant d'Ife, ciutat sagrada del poble ioruba. Algunes característiques seves són uns bells caps humans de llautó i terracota, les admirables faccions recorden les de l'art grec del segle VI aC; aquests caps s'utilitzaven per al culte als avantpassats, especialment en les cerimònies religioses, i també en les de circumcisió dels joves. Lligat a la tradició ioruba, va sorgir cap al el Regne de Benín, al sud-oest del delta del riu Níger; el fundador va ser-ne, segons sembla, Eveka, príncep procedent d'Ife. D'allí sembla que també procedia la tècnica que va permetre el sorgiment d'un art estatuari en bronze molt estimable: caps de reis i reines, animals, baixos relleus que adornaven la façana dels palaus reials, etc. També al país ibo s'han trobat objectes de bronze i de coure que denoten l'existència d'una cultura avançada entre els segles VIII i X, l'estat ibo més antic va ser Nri, que va sorgir cap al 900 dC. Durant aquest període, la part nord del país va estar en contacte amb els veïns regnes de Ghana, Mali, Kanem-Bornu i Songhai.
Nigèria precolonial miniatura|Mapa de l'Àfrica Precolonial Nombroses civilitzacions africanes antigues es van establir a la regió que avui es coneix com Nigèria El Regne de Nri es va establir a la regió al voltant de l'any 948. i la seva influència va disminuir després del començament del segle XVIII, sobrevivint empetitit i afeblit fins al 1911, quan una expedició realitzada per les tropes colonials britàniques va obligar el regnant eze Nri a renunciar al poder ritual de la religió coneguda com a ikenga, posant fi al regne de Nri com a poder polític i incorporant-lo als establiments Britànics de l'Àfrica Occidental.
La part nord del país va estar en contacte amb els veïns regnes de Ghana, Mali, Kanem-Bornu i Songhai i la barreja de la població negra sudanesa amb amazics i àrabs va originar el poble haussa, que va crear una organització política de ciutats estat (Kano, Daura, Gobir, Katsina, Zaria, Biram, Rano) dedicades al comerç de sal, or i esclaus amb els estats del nord d'Àfrica, estaven subjectes principalment a tributs a grans imperis com l'Imperi de Kanem al llac Txad, i que van arribar al seu apogeu entre els segles XV i XVII. Així, la ciutat de Kano es va convertir en un important centre comercial i va estar relacionada amb el Sudan occidental. La situació va canviar amb l'arribada dels pastors fulanis (o peuls) que, des de feia temps, havien començat a penetrar amb el bestiar en territori haussa.
L'Islam va arribar a Nigèria a través de l'Imperi de Kanem el 1086 i en els estats hausses durant el segle XI. Durant el a l'Àfrica occidental, no hi havia països específics, sinó diversos imperis, regnes i estats. La zona havia desenvolupat xarxes comercials ben organitzades amb altres "estats" africans. En aquesta època el comerç era un dels aspectes més importants de la vida. A l'àrea nigeriana hi ha uns quants grups específics, que inclouen l'Imperi Songhai, els regnes Ioruba i el Regne de Kanem-Bornu amb una petita part de l'Imperi de Mali barrejat també. El principal poble "nigerià" va ser el Ioruba, que es troba a l'actual Nigèr, que s'organitzava en tres estats/regnes; l'Imperi Ife, el Regne de Benín i el Regne d'Oyo.
L'estat d'Ife es va fundar al voltant de l'any 1100 aC a la regió sud de l'actual Nigèria. Es trobava estratègicament situat entre les zones boscoses del sud de Nigèria i les sabanes del nord, la qual cosa la convertia en un centre clau per al comerç. Ife era conegut pel seu comerç de vori, or, pebre, nous de cola i esclaus, i va romandre un estat poderós fins a l'ascens del Regne de Benín al voltant de l'any 1500 dC. Avui, al voltant d'un milió de persones s'identifiquen com "Ife" i parlen la llengua ioruba, que té les seves arrels a l'estat antic.
Al segle XIV, totes les elits governants dels estats hausses eren musulmans, encara que la majoria de la població no es va convertir fins al segle XVIII. A partir de l'any 1400, els primers documents escrits amb cartes de Nigèria es van produir al nord del país. Formaven part de l'obra missionera islàmica i estaven escrites en ajami, una escriptura basada en àrab, però complementada amb cartes especials per a les llengües locals (hausa, fula, ioruba). Els hausa van començar a escriure història, i en la Crònica de Kano, la història de l'estat hausa es remunta a l'any 999.
El cristianisme va arribar a Nigèria al segle XV amb missioners agustins i caputxins de l'Imperi Portuguès al Regne de Warri. L'Imperi Songhai també va ocupar part de la regió. A través del contacte amb els europeus van sorgir al llarg de la costa des de 1480, les primeres ciutats portuàries com Calabar, Badagry i Ubani, que van fer negocis en el comerç transatlàntic d'esclaus, entre d'altres. Els conflictes a l'interior, com la guerra civil a l'Imperi d'Oyo, van fer que constantment arribessin nous esclaus.
El 1440, Oba Ewuare, també conegut com a Ewuare el Gran, va arribar al poder i van convertir la ciutat-estat de Benin City en un imperi conquerint ciutats i pobles als regnes ekitis, Akoko, Owo, Akure i algunes altres zones dels territoris ioruba del nord-est. El Regne de Benín, malgrat el seu nom, es troba a l'actual Nigèria i va durar més de set segles i va ser governat per nombrosos reis. Al , l'Oba Ewuare va expandir el regne tant a l'oest com a l'est mitjançant conquestes ràpides. Al segle XVI, el rei Esigie va continuar ampliant el regne, tot i que això va marcar la fi del seu creixement territorial. Durant aquest període, el comerç va tenir un paper crucial en l'economia de la regió, amb els comerciants del nord intercanviant cavalls i sal per productes d'ivori, pebre i palma de les zones costaneres. Cap a finals del segle XVI, el lucratiu comerç d'esclaus amb els comerciants europeus esdevingué cada cop més important per al regne.
L'Imperi d'Oyo, situat a la part sud-oest de l'actual Nigèria, va començar com una ciutat destacada i finalment es va convertir en un vast imperi. Al , Oyo va superar l'estat d'Ife al poder, tot i que Ife va continuar prosperant com a centre religiós. El Regne d'Oyo va assolir el seu apogeu durant els segles XVII i XVIII, ampliant el seu territori fins a la costa atlàntica sud i conquerint el Regne de Dahomey, situat a l'actual Benín. Igual que l'estat d'Ife, el regne d'Oyo es va posicionar estratègicament al llarg de rutes comercials importants, facilitant el seu creixement en un vast imperi.
Guerra fulani: El final dels estats hausses miniatura|El sultanat de Sokoto a finals del segle XIX El 1790, Osman Dan Fodio, un fulani que vivia a l'estat haussa de Gobir, va trencar amb els seus governants i va proclamar contra ells la guerra santa contra els regnes haussa, basant-se en el fet que els reis haussa eren gairebé pagans. El moviment encapçalat per Dan Fodio va implicar la substitució de les velles dinasties hausses per emirs fulanis, el més important dels quals és el Sultanat de Sokoto.
El 1793 l'alaafin d'Oyo Awole Arogangan va tractar d'assaltar el territori d'Ife per a la captura d'esclaus portant a una sèrie de guerres i conflictes interns que van portar al col·lapse a l'Imperi Oyo. El 1796, oba Awole fou destituït pel govern en una rebel·lió centrada a Ilorin iniciada per Afonja, que va conduïr a la secessió d'Ilorin. Oyo pretenia castigar la rebel·lió d'Afonja i les conversions a l'islam de l'erudit Shehu Alimi, i aquest va demanar ajuda al xeic Usman Dan Fodio, que va arrasar la capital d'Oyo el 1835. En un motí de soldats hausses, Afonja va morir per ordre d'Alimi, i Ilorin va perdre la seva independència convertint-se l'Emirat d'Ilorin dependent del Sokoto. Ilorin va continuar expandint-se cap al sud derrotant les restes de l'Imperi Oyo a la batalla d'Ogbomosho i Oyo va col·lapsar el 1836, però l'expansió d'Ilorin fou aturada el 1838 pel Regne d'Ibadan, un estat successor d'Oyo, a la batalla d'Òsogbo.