La setmana pro-amnistia de maig de 1977 va ser una convocatòria de mobilitzacions populars que va tenir lloc durant la transició política espanyola, inicialment per a la setmana del 8 al 15 a Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra per reclamar l'amnistia de tots els presos relacionats amb penes de caràcter polític. Les mobilitzacions van ser durament reprimides per les Forces d'Ordre Públic que provocaren set morts i nombrosos ferits, alguns d'ells per ferides de bala.
La lluita per l'amnistia Amb motiu de la coronació de Joan Carles I, el 25 de novembre de 1975 es va promulgar un indult que va beneficiar fins a l'1 de juny de 1976 a 773 persones empresonades per delictes d'arrel política (dels 8.903 presos que es van veure beneficiats),Carlos Barrera y José Javier Sánchez Aranda, El discurso periodístico sobre la amnistía general de 1977, a través de la prensa de Madrid, País Vasco y Navarra, Universidad de Navarra. dels quals 688 van ser excarcerats i la resta va veure reduïda la seva pena.
El gener de 1976 es va constituir a Sant Sebastià, a l'empara de la nova llei d'associacions, la primera associació proamnistia formada per un grup d'advocats i altres persones conegudes de la vida social de la ciutat, fundant la Comissió Gestora de l'Associació pro Amnistia. Iniciatives similars es van produir en nombroses localitats basques i navarreses, escenari en aquests primers mesos de 1976 de múltiples manifestacions, tancaments i recollida de signatures per l'alliberament de tots els presos.
El 30 de juliol de 1976 es va decretar una amnistia, que va suposar l'alliberament de 287 presos i que no va incloure els delictes enquadrats dins de la denominació de terrorisme, per la qual cosa no va afectar la majoria dels presos que tenien aquesta consideració, per la seva relació real o presumpta amb ETA i organitzacions similars. A la mort de Franco hi havia a les presons espanyoles uns 400 presos empresonats per delictes d'arrel política, dels quals al voltant de 250 estaven condemnats per terrorisme. Això va provocar que se seguissin convocant manifestacions públiques per sol·licitar una amnistia total. Aquestes manifestacions es van donar en diversos punts d'Espanya, però es van concentrar especialment a les províncies basques i Navarra (en aquella època en què no estaven establertes les autonomies, el concepte "províncies basques" incloïa a Navarra en nombrosos casos). A Madrid el jove Arturo Ruiz va ser assassinat pels Guerrilleros de Cristo Rey quan participava en una d'aquestes manifestacions, en vespres de la matança d'advocats laboralistes del carrer Atocha de 1977.
L'11 de gener de 1977, Adolfo Suárez va rebre a quatre membres de la Comissió dels Nou (representants de l'oposició en la negociació amb el govern: Joaquín Ruiz-Giménez, d'Izquierda Democrática; Joaquín Satrústegui, monàrquic; Enrique Tierno Galván, PSP; José María de Areilza, monàrquic; Josep Andreu i Abelló, catalanista; Francisco Fernández Ordóñez, del grup FEDISA; Santiago Carrillo, PCE; Felipe González, PSOE; i Julio Jáuregui Lasanta, EAJ-PNV), veterà nacionalista basc exiliat durant la major part del franquisme, qui posà com a condició per a una reconciliació total l'amnistia total.
Per la seva banda, el 28 de febrer, 44 gestores de Guipúscoa es van entrevistar amb el nou governador civil per sol·licitar la seva legalització. El governador no només es mostra partidari de l'amnistia, sinó que sol·licita ser inscrit com a soci. Entre el 26 de febrer i el 6 de març es va convocar una primera setmana pro-amnistia a Euskadi i Navarra, que malgrat la virulència amb la qual es reprimeixen les mobilitzacions no va produir víctimes mortals. L'11 de març el govern va aprovar un decret d'ampliació de l'amnistia que permet la posada en llibertat d'altres 74 presos bascos fins a maig, al costat de la sortida d'altres presos fins a arribar a 1.940 persones.
Cimera de Chiberta Les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República ja estaven convocades pel 15 de juny. El 30 d'abril es va realitzar per iniciativa de Telesforo Monzón una reunió en el club Chiberta d'Anglet (a Iparralde) on van acudir representants de totes les organitzacions del nacionalisme basc: PNB, ANV, EKA, ESB, ESEI, EHAS, LAIA (bai), EIA, ETA-m, ETA-pm i un grup d'alcaldes. També va acudir Miren Purroy, directora del setmanari abertzale Punto y Hora de Euskal Herria.
Encara que teòricament l'objectiu que Telesforo Monzón s'havia proposat per a aquesta reunió era la creació d'un front nacionalista, ETA-militar va imposar que es tractés exclusivament de l'amnistia, condició sense la qual considerava il·legítimes les eleccions de juny de 1977. Una delegació dels grups reunits a Chiberta es va reunir el 10 de maig amb Adolfo Suárez per exposar-li l'exigència d'amnistia i llibertats democràtiques. El president els va respondre que no podia excarcerar a tots els presos per al dia 24, en què començava la campanya electoral, ja que estava pressionat per l'Exèrcit. ETA-militar va intentar aprofitar les reunions de Chiberta per a imposar el seu lideratge a la resta del nacionalisme basc, però el PNB es va negar.Gaizka Fernández Soldevilla, "Ellos y nosotros": la Cumbre de Chiberta y otros intentos de crear un frente abertzale en la Transición, en Historia del presente, ISSN 1579-8135, Nº 13, 2009 ("¿Una patria invisible?"), p. 97-114. Consultat: 08-3-2011. D'altra banda, gràcies a les negociacions que paral·lelament estava portant el Govern amb ETA-pm i EIA, es va aconseguir l'"estranyament", és a dir, l'alliberament a l'estranger dels més importants presos d'ETA, entre ells Mario Onaindia.Gaizka Fernández Soldevilla, Ya no es todo blanco o negro: ETA, la izquierda abertzale y el cambio político en España (1974-1977), en Novísima: II Congreso Internacional de Historia de Nuestro Tiempo, coord. por Carlos Navajas Zubeldia, Diego Iturriaga Barco, 2010, , p. 411-420. Consultat: 08-3-2011.
Aquests fets finalment van dividir al nacionalisme basc, una part decidí presentar-se a les eleccions, com el PNB —que des del principi va tenir una decisió ferma de presentar-se—, o una part de l'esquerra abertzale —creant coalicions com Euskadiko Ezkerra (per presentar-se al País Basc) i UNAI (a Navarra), que van ser recolzades per ETA-pm, o ben presentant-se en solitari al País Basc (ANV i ESB) o en coalició amb el PNB a Navarra (UAN)—; mentre que una altra part de l'esquerra abertzale (EHAS i LAIA) va decidir no presentar-se i exigir, igual que ETA-m, l'Alternativa KAS, que estava redactada des de l'estiu de 1976 i els punts del qual eren:
Convocatòria de lluita per a la setmana de maig A la fi de febrer es va convocar a les quatre províncies una setmana de lluita pro-amnistia total del 8 al 15 de maig. Encara que els incidents es van produir als quatre territoris es destaca els fets més destacables en les diferents jornades. Les convocatòries de vaga van ser reeixides de forma global en tots els territoris.
Del dilluns 8 al dimecres 11 de maig Del 8 a l'11 es van produir innombrables tancaments, taules rodones i manifestacions. La majoria van ser prohibides i reprimides amb la màxima energia. Les càrregues policials i detencions s'incrementen. Nombrosos partits polítics inclòs el Partit Socialista d'Euskadi (en el qual estaven integrats llavors els socialistes navarresos), van convocar una "jornada de lluita" pel 12 de maig.
El dijous 12 de maig L'atur va ser extens, i la repressió de les concentracions va passar d'utilitzar material antidisturbis amb pilotes de goma i pots de fum a utilitzar foc real. Al barri de Gros de Sant Sebastià és ferida de bala en el pit una dona quan es trobava a casa. A Errenteria la Guàrdia Civil dispara als manifestants provocant cinc persones ferides amb ferides de bala.Punto y Hora. Nº 36 Amnistía a sangre y fuego. 25 de mayo de 1977 Hores més tard moriria Rafael Gómez Jáuregui, de 78 anys, a causa d'un dels trets rebuts.
El divendres 13 de maig L'endemà la vaga s'havia convertit en general i van seguir muntant-se barricades i produint-se de nou ferits de bala. A Errenteria es produeixen diversos ferits greus, un d'ells estant en la balconada de la seva casa al polígon de Beraun. La comissió de Governació de la Diputació de Guipúscoa acorda fer pública una extensa nota amb la petició d'esclariment dels fets, responsabilitats per als culpables i el restabliment de la pau ciutadana, insistint en la necessitat d'una accelerada aplicació de l'Amnistia. Es produeixen comunicats de les diferents força polítiques i entitats condemnant la repressió. A Tolosa es produeixen dos ferits de bala més, un de greu i un altre menys greu.
Es difon una nota del Govern Civil, elaborada la matinada anterior, on es dona una versió oficial dels fets, excepte la mort de Rafael Gómez, que no s'explica. Es prohibeixen tots els mítings polítics programats per al cap de setmana. L'organització de la Volta Ciclista a Espanya no entrarà a Guipúscoa com estava previst.
A la nit mor un treballador de l'autopista Bilbao-Behovia atropellat quan retirava una barricada, obligat per la Guàrdia Civil, a la vora d'Errenteria.
Actuen els incontrolats a Sant Sebastià amb trets, pel que sembla de salva. Els altercats a la ciutat es perllonguen més enllà de la mitjanit.
A Pamplona es tenia coneixement que havien secundat la vaga uns onze mil treballadors. També a altres localitats navarreses com Bera on l'ajuntament va celebrar una sessió extraordinària demanant l'amnistia total. A la tarda es van iniciar els incidents als carrers. S'havia prohibit un acte proamnistia al frontó Labrit incrementant-se els enfrontaments en els seus voltants. En un lloc proper, en la confluència del carrer Caldereria del Nucli Antic amb la Baixada de Javier la Policia Armada va atrapar José Luis Cano, a qui havien vist tirar una pedra, i el van introduir al bar Manuel (actualment bar Imanol), on va ser copejat i cossejat, al mateix temps que es va sentir un tret procedent de la pistola d'un dels policies, que li va donar en el cap i que li va causar la mort. Alfredo García, llavors alcalde d'Antsoain, va ser testimoni dels fets, no sabia precisar si el tret va ser fortuït o intencional, però van seguir colpejant-lo una vegada que es va escoltar el tret. Es va encarar a la policia indicant-los que ell era un superior per ser alcalde. Posteriorment en aquesta mateixa tarda moria un ancià de 72 anys que es trobava en la balconada de la seva casa, d'un infart, després de l'impacte d'una bala de goma en la seva balconada mentre era testimoni de com colpejava la Policia Armada a un noi al carrer San Nicolás. Un jove, de 15 anys va ser ferit greu per una pilota de goma estant també a la balconada de la seva casa al carrer Estafeta.
Atès que José Luis Cano estava domiciliat a Errenteria, la nota del Govern Civil va apuntar que:
Això va ser desmentit pel seu germà, indicant que es trobava a Pamplona des del 4 de maig, com és habitual per tenir família a la ciutat, i que la seva mare era enterrada al cementiri de la ciutat.
El dissabte 14 de maig A Pamplona la vaga general era un fet, la ciutat va aparèixer presa per les forces d'ordre públic, amb les Brigades especials provinents d'altres províncies. Les emissores de ràdio (excepte Radio Requeté i Radio Popular, que emetien música sacra i clàssica) van radiar el text acordat per l'ajuntament de Pamplona:
A la ciutat no va poder dur-se a terme cap manifestació pacífica, es produeixen altercats amb barricades a diversos barris com en l'avinguda de Villava amb 3.000 persones (conjunció dels barris de Chantrea, Rochapea i la vila d'Antsoain), barri de San Juan i al barri de San Jorge.
També es convoquen tancades i manifestacions en altres localitats de Navarra, Tudela, Bera, Altzate, Altsasu, Lekunberri.