Els igbos () són una ètnia del sud-est de Nigèria. Antigament se'ls havia anomenat ibo, iboe, ebo(e), eboans o heebo. Viuen a Igboland. Parlen igbo, que inclou diversos llengües igbo i dialectes; la majoria també parlen anglès nigerià. El poble igbo és un dels més nombrosos i influents de Nigèria.
A les zones rurals de Nigèria, la majoria dels igbos són agricultors. El seu producte agrari més important és en nyam, al que hi dediquen celebracions anuals. La tapioca i el taro són dos altres productes agroalimentaris destacats.
Abans del colonialisme britànic els igbos era un poble fragmentat políticament. La seva cultura i estils artístics era diversificada, així com els seus cultes religiosos i indumentàries. Hi havia diversos sub-grups organitzats en clans, llinatges, afiliacions de pobles i dialectes. No hi havia moltes societats jerarquitzades centralitzades, aristocràcies hereditàries o costums monàrquiques, a excepció dels reialmes de Nri, Arochukwu, Agbor i Onitsha. Aquest sistema polític canvià de manera significativa quan Igboland estava sota el domini de l'Imperi Britànic al ; a moltes comunitats es van introduir els Eze (reis). Això ho va fer Frederick Lugard. La majoria dels igbos van abraçar el cristianisme durant la colonització. La novel·la de Chinua Achebe, Things Fall Apart és una de les obres literàries més importants que es dediquen als canvis que va patir la cultura igbo sota el colonialisme.
A mitjans del , els igbos van desenvolupar un fort sentit d'identitat ètnica. Alguns dels conflictes amb altres pobles nigerians van provocar que els igbos (de l'est de Nigèria) es volguessin separar de Nigèria i van crear l'Estat independent de Biafra. La Guerra de Biafra (6 de juliol de 1967 - 15 de gener de 1970) va esclatar pocs dies després. Amb la seva derrota, la República de Biafra va tornar a ser reabsorbida dins de Nigèria. El 1999 es va formar l'organització política MASSOB; aquesta continua la lluita no-violenta perquè Igboland torni a assolir la independència.
El comerç d'esclaus i l'emigració són la causa que avui en dia hi ha descendents d'igbos a països com Camerun i Guinea Equatorial, així com a fora d'Àfrica. No es coneix exactament la població de la diàspora igbo fora del continent africà però molts afroamericans i afrocaribenys tenen ascendència igbo.
Identitat El poble igbo ha estat altament fragmentat i ha tingut comunitats políticament independents.
Abans del seu encontre amb els europeus els igbos no tenien una forta identitat com un poble únic. Basat en la lectura de les narracions d'Olaudah Equiano, l'historiador Alexander X. Byrd argumenta que la identitat igbo s'origina amb l'emergència del comerç d'esclaus atlàntic a les ciutats costaneres de l'Àfrica occidental. Igual que amb la majoria dels grups ètnics, els britànics i els europeus van identificar els igbos com una tribu. Chinua Achebe i altres historiadors ho han criticat per les seves connotacions negatives i perquè és una definició errònia. Ell ha suggerit que cal definir el poble Igbo com una nació similar als Cherokees o als japonesos, tot i que els igbos mai han tingut un estat propi físic oficialment reconegut.
Degut als efectes de l'emigració i el comerç d'esclaus, hi ha descendents d'igbos a països com Camerun, Guinea Equatorial. També hi ha afroamericans i afrocaribenys que tenen ascendència almenys parcial igbo.
Història
Orígens S'ha trobat ceràmica del voltant del 4.500 a. de C. que mostra semblances amb treballs posteriors igbos a Nsukka; les tradicions del clan Umueri diuen que provenen de la vall del riu Anambra. A la dècada del 1970 les ciutats d'Owerri, Okigwe, Orlu, Qwgu, Udi i Awka van determinar que constituïen el cor d'Igboland per proves culturals i lingüístiques.; excerpted in "Cultural Harmony I: Igboland — the World of Man and the World of Spirits", section 4 of Kalu Ogbaa, ed., Understanding Things Fall Apart (Westport, Conn.: Greenwood Press, 1999; ), p. 83–85.
Regne de Nri
miniatura|esquerra|upright|Bronze del S. IX trobat a la ciutat d'Igbo Ukwu, ara al Museu Britànic. La ciutat de Nri és considerada com la fundadora de la cultura igbo. Nri i Agulere, que originen el mite de la creació igbo, estan en el territori del clan Umueri que han traçat el seu llinatge fins a la figura reial patriarcal de lEri (rei diví). Els orígens d'Eri no estan clars, ja que ha estat descrit com un "ésser del cel" enviat per Chukwu (Déu). S'ha considerat que ell va procurar el primer ordre social a la gent d'Anambra. La historiadora Elizabeth Allo Isichei va dir: "Nri and Aguleri and part of the Umueri clan, (are) a cluster of Igbo village groups wich traces its origins to a sky being called Eri." ("Nri i Aguleri i part del clan Umueri són un grup de grups poblacions igbo que tracen els seus orígens d'un ésser celestial anomenat Eri").
Hi ha proves arqueològiques que suggereixen que l'hegemonia Nri a Igboland començà al i s'han trobat i desenterrat cementiris reials que daten almenys del Segle X. La història oral afirma que Eri, el fundador de Nri es va assentar a la regió al voltant de l'any 948, tot i que algunes fonts el situen al . El primer eze Nri (rei-déu de Nri), Eze Nri Ìfikuánim el va succeir immediatament. Segons la tradició oral igbo, el seu regnat va començar el 1043. Algun historiador situa el seu regnat al voltant del 1225.
miniatura|upright|Un home igbo amb escarificacions facials conegudes com ichi de principis del Segle XX
El Regne de Nri era un tipus d'estat teocràtic que es va desenvolupar a centre del cor d'Igboland. Els Nri tenien set tipus de tabús (humans, animals, objectes, temporals, conductuals i d'espais. Aquests tabús eren utilitzats per a educar i governar a les persones Nri. En lloc de fer obeir als seus súbdits per la força, leze Nri era obeït pel seu rol de representant dels déus a la Terra (per això era considerat una divinitat o Rei-Déu).
Societat tradicional L'organització política igbo estava basat en un sistema de govern quasi-democràtic republicà. Aquest sistema garantia un sistema igualitari en comptes del d'un sistema feudal en què el reia estava per damunt dels seus súbdits. Els portuguesos, primers europeus que hi tingueren contacte al Segle XV, en deixaren testimoni. Amb l'excepció d'unes poques ciutats igbos que tenien Obi (rei), com Onitsha i d'alguns llocs amb poder centralitzat com el Regne de Nri i Arochukwu que tenien reis-déus (o divins), les comunitats igbos estaven governades per assemblees republicanes en les quals es reunia el poble comú. Un Consell d'Ancians governava i administrava les comunitats.
miniatura|esquerra|upright|Tres dones igbos a principis del Segle XX
Aquesta forma de govern era molt diferent de la majoria de comunitats de l'Àfrica occidental on només es podien comparar amb els ewes de Ghana. 'Umunna era una forma de patrilinialitat que tenien els Igbos. La llei comença amb la Umunna, una línia de descendència per via masculina des d'un ancestre fundador amb grups de famílies relacionades encapçalades pel membre masculí de més edat. La Umunna és vista com el pilar fonamental de la societat igbo.
És evident que els igbos tenien coneixements de matemàtiques pel seu calendari, sistema bancari i pel joc d'estratègia tradicional Okwe. Segons el calendari igbo una setmana té quatre dies, un mes té set setmanes i un any té tretze mesos. A l'últim mes s'hi afegeix un dia. Avui en dia encara es fa servir aquest calendari a Igboland per a establir els dies de mercat. Encara es fa servir la seva llei pròpia (que funciona mitjançant mediadors) i el seu sistema bancari que contempla préstecs i estalvi (Isusu). L'any nou igbo, que comença amb el mes dÖnwa Mbụ (primera lluna) és a la tercera setmana de febrer tot i que moltes comunitats igbos tradicionalment comencen l'any al voltant de la primavera, al mes dÖnwa Agwụ (juny). Els igbos tenen un sistema d'escriptura cerimonial ideogràfica, els símbols de la qual són els Nsibidi, que són un préstec cultural dels seus veïns ekois. Els igbos han produït objectes de bronze des de principis del . Alguns dels més importants s'han trobat a Igbo-Ukwu, a Anambra.
Abans de l'arribada dels europeus a Igboland, els igbos tenien un tipus de servitud. Aquesta fou descrita per Olaudah Equiano a la seva autobiografia. En ella descriu la condicions dels esclaus en la seva comunitat d'Essaka i les diferències importants que hi havia amb els esclaus afroamericans a Amèrica.
La costa del delta del riu Níger fou el lloc de contacte entre els igbos i els comerciants europeus entre el 1434 i el 1807. Els primers europeus que s'hi van posar en contacte foren els portuguesos i després ho feren els holandesos i els britànics. Abans d'aquest contacte, hi havia rutes de comerç igbos que arribaven fins a La Meca, Medina i Jiddah.
Comerç d'esclaus transatlàntic
miniatura|esquerra|upright|Paul Robeson fou un actor, músic i activista social afroamericà estatunidenc el pare del qual era d'ascendència igbo.
El comerç d'esclaus transatlàntic que succeí entre els segles i XIX van afectar en gran manera al poble igbo. La majoria dels esclaus igbos foren presos en el Golf de Biafra (també conegut com a Golf de Bonny) Aquesta zona incloïa el sud-est de l'actual Nigèria, l'oest del Camerun, Guinea Equatorial i part del nord de Gabon. Els ports comercials més importants de la zona eren a l'illa de Bonny i a la ciutat de Calabar. Un nombre important dels esclaus que es van capturar al Golf de Biafra eren igbos. Normalment aquests esclaus eren venuts als europeus pels Aros que segrestaven a igbos de l'interior d'Igboland. Però la majoria dels esclaus igbos no foren víctimes de les guerres d'assalt o expedicions dels esclavistes si no que normalment esdevingueren esclaus per deutes o perquè havien comès crims. Un 15% dels esclaus que es capturaren entre el 1650 i el 1900 provenien la zona del Golf de Biafra; això representa que és la tercera més afectada pel comerç d'esclaus transatlàntic. Els esclaus igbos eren coneguts per ser rebels i perquè tenien un alt índex de suïcidis com a desafiament de l'esclavitud. Les dones igbos eren molt buscades, tot i que no es coneixen les raons.
En contra del que es pensa, els comerciants d'esclaus europeus estaven bastant informats sobre les diverses etnicitats africanes i els propietaris de les plantacions sabien quins grups ètnics preferien com esclaus. Per això hi va haver saturació d'esclaus que provenien d'alguns grups ètnics a algunes parts d'Amèrica. Els igbos foren deportats a colònies com Jamaica, Cuba, Haití, Barbados, els Estats Units, Belize i Trinidad i Tobago, entre d'altres.
Es poden trobar elements de la cultura igbo en aquests llocs. Per exemple, en el crioll jamaicà encara es fa servir la paraula igbo unu que significa "vosaltres"." Red Ibo" (o "Red Eboe" - "Ibo vermell") descriu un home negre que té la pell blanca (o grogosa). Aquest terme es va originar pel predomini entre els igbos d'aquest to de la pell.
El mot "Bim", un terme col·loquial utilitzat a Barbados era utilitzat pels esclaus barbadians (bajans); s'afirma que aquesta paraula prvé de bi mu (que significa "el meu poble" en llengua igbo), tot i que pot tenir altres orígens.
Una secció de Belize City fou anomenada Eboe Town pels seus habitants de procedència igbo. Als Estats Units es pot trobar més igbos a Maryland i Virgínia. A Maryland també hi han migrat poblacions d'igbo-parlants en els últims anys.
Període colonial