Lolimpíada d'escacs de 1956 fou la dotzena Olimpíada oficial d'escacs, i la quarta després de la Segona Guerra Mundial. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 31 d'agost i el 25 de setembre a Moscou. L'única competició disputada fou un torneig obert.Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.

Torneig Al torneig hi participaren 197 jugadors de 34 països, la participació més alta fins a aquell moment; a la primera fase es varen jugar més de mil partides. Els equips es dividiren en quatre grups, i els tres primers de cada grup es classificaven per la Final "A", els tres següents per la Final "B" i els darrers per la Final "C".

Primera fase Al primer grup, Polònia no es va classificar a causa de la derrota a la primera ronda amb Suïssa, que era un rival directe, i una derrota per 4-0 amb la Unió Soviètica. Al segon grup, Dinamarca es va classificar per a la final principal tot i un mal començament, derrotant en la confrontació directa els Països Baixos que a dues rondes del final seguia sent un punt i mig per davant d'ells.

Islàndia, al grup 3, tot i un bon començament (11/12, però amb equips menors) va perdre amb Xile 3-1, deixant el camp lliure a Anglaterra. Colòmbia i la República Democràtica Alemanya no van poder classificar-se a darrera hora, donant pas a Romania i Txecoslovàquia.

A la següent taula, cada columna representa un grup; els classificats per a la Final "A" es destaquen en negreta, mentre que els participants a la Final "B" són en cursiva.

22px|Bulgària Bulgària

22px|Sarre Sarre

RDA

22px|borde Romania 22px|Hongria Hongria

Segona fase A la final, la Unió Soviètica va començar a guanyant Anglaterra sense concedir-li ni un punt, i seguiren líders fins a la quarta ronda, quan van ser derrotats per Hongria (la primera derrota de la Unió Soviètica en tota la història de les olimpíades), que es va unir a ells al capdavant de la classificació. A la següent ronda foren derrotats també per Iugoslàvia, però una clara victòria sobre Dinamarca (3,5 a 0,5) els va portar novament al capdavant, on van romandre fins al final de la competició. Hongria i Iugoslàvia va lluitar l'última ronda, però l'empat va anar a favor de l'última, que havia guanyat (com a equip) un matx més. L'Argentina va quedar quarta, el primer cop que quedava fora de les medalles després de la guerra.

Els soviètics també van guanyar cinc medalles individuals, tres d'elles d'or. El danès Bent Larsen, gràcies a la seva actuació, no només va guanyar la medalla d'or com a primer tauler, sinó també el títol de Gran Mestre.

Resultats absoluts Final A Pos. Equip Jugadors PuntsNomés els de la fase Final. 20px|Medalla d'or GMGran Mestre Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM David Bronstein, GM Mark Taimanov GM Iefim Hèl·ler 31 20px|Medalla de plata GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, MIMestre Internacional Nikola Karaklajić, MI Borislav Milić, Božidar Đurašević 26,5 20px|Medalla de bronze 22px|Hongria Hongria GM László Szabó, GM Gedeon Barcza, MI Pál Benkő, MI György Szilágyi, MI Miklós Bély, Lajos Portisch 26,5 4 GM Miguel Najdorf, MI Julio Bolbochán, GM Oscar Panno, GM Herman Pilnik, Raúl Sanguineti, Bernardo Wexler 23 5 GM Wolfgang Unzicker, MI Lothar Schmidt, Klaus Darga, Walter Niephaus, Rudolf Teschner 22 6 22px|Bulgària Bulgària Nikola Padevsky, Nikolai Minev, Atanas Kolarov, Georgi Tringov, MI Alexandar Tsvetkov, MI Zdravko Milev 22 7 GM Miroslav Filip, GM Luděk Pachman, Jan Šefc, MI Josef Rejfíř, Ladislav Alster, Jaroslav Ježek 20,5 8 MI Harry Golombek, Jonathan Penrose, MI Robert Wade, Stuart Milner-Barry, Peter Clarke, Alan Phillips 20

Final B Pos. Equip Jugadors Punts 10 Karl Robatsch, MI Andreas Dückstein, Anton Kinzel, Alexander Premeshuber, MI Josef Lovkenc, Hans Busek 28 11 MI Friðrik Ólafsson, Ingi Jóhannsson, Baldur Möller, Freysteinn Þorbergsson, Sigurgeir Gíslason, Arinbjörn Guðmundsson 27 12 GM Gideon Ståhlberg, Åke Stenborg, Kristian Sköld, Åke Backlund, Manne Joffe, Lennart Ljungqvist 26,5

Final C Pos. Equip Jugadors Punts 25 Glicerio Badilles, Florencio Campomanes, Carlos Benítez, Radolfo Tan Cardoso 24 26 22px|Sarre Sarre Otto Benkner, Gerhard Lorson, Ernst Weichselbaumer, V. Foltz, G. Both, G. Schmidt 23 27 Ramchandra Sapre, Ramdas Gupta, B. Mahishkar, T. Venkatraman 20,5

Resultats individuals Primer tauler Jugador País Final Punts Partides Percentatge 20px|Medalla d'or MI Bent Larsen A 14 18 77,8 20px|Medalla de plata GM Mikhaïl Botvínnik A 9,5 13 73,1 20px|Medalla de bronze MI Friðrik Ólafsson B 13 18 72,2

Segon tauler Jugador País Final Punts Partides Percentatge 20px|Medalla d'or MI Andreas Dückstein B 13 17 76,5 20px|Medalla de plata GM Aleksandar Matanović A 11,5 16 71,9 GM Gedeon Barcza 22px|Hongria Hongria A 11,5 16

Tercer tauler Jugador País Final Punts Partides Percentatge 20px|Medalla d'or GM Paul Keres A 9,5 12 79,2 20px|Medalla de plata Borislav Ivkov A 12 16 75 20px|Medalla de bronze Baldur Möller B 11 16 68,8

Quart tauler Jugador País Final Punts Partides Percentatge 20px|Medalla d'or GM David Bronstein A 11 13 84,6 20px|Medalla de plata Rodolfo Tan Cardoso C 13 17 76,5 20px|Medalla de bronze Georgi Tringov 22px|Bulgària Bulgària A 9 12 75

Cinquè tauler (primer suplent) Jugador País Final Punts Partides Percentatge 20px|Medalla d'or Raúl Sanguineti A 9 11 81,8 20px|Medalla de plata Peter Clarke A 9,5 12 79,2 20px|Medalla de bronze GM Mark Taimanov A 8,5 11 77,3

Sisè tauler (segon suplent) Jugador País Final Punts Partides Percentatge 20px|Medalla d'or GM Iefim Hèl·ler A 7,5 10 75 20px|Medalla de plata Lennart Ljungqvist B 7 10 70 20px|Medalla de bronze MI Zdravko Milev 22px|Bulgària Bulgària A 9 13 69,2

Notes i referències

Enllaços externs

Escacs 1956 Categoria:Escacs a Moscou Categoria:Competicions d'escacs a Rússia 1956