Enugu () és la capital de l'Estat d'Enugu i de la regió cultural d'Igboland, al sud-est de Nigèria. Segons el cens del 2006, la ciutat té una població de 722.664 habitants. El nom d'Enugu deriva de dos paraules en llengua igbo: Énú Ụ́gwụ́, que signifiquen "Cap del Turó", en referència a la seva orografia.
Els nikes, subgrup humà dels igbos, van poblar la zona de l'actual ciutat al . L'Imperi Britànic va establir-hi el Protectorat de Nigèria Meridional el 1900. Quan els colonialistes britànics hi van descobrir mines de carbó, hi van construir una línia de ferrocarril que va unir Enugu amb Port Harcourt, ciutat creada per l'exportació de la colònia. Així, Enugu va esdevenir una de les poques ciutats de l'Àfrica occidental que van ser creades pel contacte amb els europeus. El 1958 Enugu ja tenia més de 8000 miners. Tot i això, al'actualitat no és significativa l'activitat minera a la ciutat.
El 1960, amb la independència de Nigèria, Enugu va esdevenir la capital de la Regió Oriental del país. Posteriors canvis en l'organització administrativa territorial van fer que el 1991 va esdevindre la capital de l'actual Estat d'Enugu. El 30 de maig del 1967 Enugu fou proclamada capital de la República de Biafra; per això la ciutat és coneguda com la "Capital d'Igboland". Quan Enugu fou presa per l'exèrcit nigerià, la capital de Biafra es va traslladar a Umuahia.
En l'actualitat, les indústries més importants de la ciutat són els mercats urbans i fàbriques d'ampolles. Enugu ha esdevingut la localització preferida dels directors de cinema nigerians per a fer les filmacions i ha guanyat el nom de "Nollywood". L'aeroport principal d'Enugu és l'Aeroport Internacional Akanu Ibiam. El campus universitari més important, de la Universitat de Nigèria, Nsukka, està situat a Naukka, ciutat al nord d'Enugu.
Geografia Topografia Tot i que el seu nom significa "Cap d'amunt del Cim" en la llengua igbo, Enugu està als peus d'un cingle, i no al capdamunt. Enugu is located in the Cross River basinUdo, p. 89. La ciutat està a la conca del riu Cross. i és a la zona més rica en carbó de la regió. A la regió de la ciutat hi ha una capa de carbó del Cretaci i del Terciari que s'ha sobreposat a la capa de roca precambriana més antiga. Les reserves de carbó del districte d'Enugu s'han estimat en més de 300 milions de tones. Les terres altes d'Enugu arriben fins als 1000 metres per damunt del nivell del mar. Les terres altes del voltant d'Enugu són de gres i les terres baixes són de shale (roca sedimentària clàstica de gra fi composta per fang i petits fragments d'altres minerals de la mida del llim, sobretot quars i calcita). La majoria de l'extenció escarpada que va d'Enugu a Orlu ha patit l'erosió del sòl. A Enugu hi ha el Llac Nike, i els rius Ekulu (el més important i és la principal font d'aigua de la ciutat. ), Asata, Ogbete, Aria, Idaw i Nyaba.
Paisatge i arquitectura L'edifici de lAfrican Continental Bank és el més alt d'Enugu. La seva torre es va inaugurar el 1959. L'hotel Presidential és un dels altres edificis més alts d'Enugu. Al centre de la ciutat hi ha la Michael Okpara Square; en aquesta hi ha la Casa del Govern de l'Estat d'Enugu, el Parlament de l'Estat d'Enugu i el complex judicial de l'estat.
Als voltants de la ciutat hi ha mines de carbó, la majoria tancades.
El disseny arquitectònic de l'Enugu dels primers temps va estar en mans de l'administració colonial britànica; això fa que la ciutat tingui una arquitectura molt europea. Els europeus que s'hi van instal·lar van fer construir cases victorianes a principis del i després van començar a adaptar la seva arquitectura al clima tropical. Les esglésies construïdes a l'època colonial també són altres exemples d'arquitectura europea, per exemple la Holy Ghost Cathedral. La colonització britànica també va deixar empremta en els carreres d'Enugu.
Climatologia Enugu està localitzada en una zona climàtica de bosc tropical plujós amb una sabana derivada. La ciutat té un clima de sabana. El clima de la ciutat és humit, sobretot entre el març i el novembre. La seva temperatura mitjana és de 26,7 °C. Igual que a l'Àfrica occidental l'estacionalitat està dividida en estació seca i estació humida. La pluviometria anual mitjana d'Enugu està als voltants dels 2000 mm anuals, però aquesta és intermitent i molt extrema durant l'estació humida. El vent Harmattan és característic del clima de la ciutat entre el desembre i el gener.Udo, p. 67. En general, a Enugu hi ha una temperatura alta durant tot l'any. Història miniatura|Imatge per satèl·lit d'Enugu i els seus voltants. Es pot veure el cingle de color groc. A sota la ciutat es pot veure el riu Nyaba Primers temps La petita població d'Ogui va ser el primer assentament humà a la zona d'Enugu; aquest va existir a partir de l'època del comerç d'esclaus atlàntic.Udo, p. 88. En llengua igbo, Nike significa fortalesa o poder.Williams, p. 196. La gent que vivia al voltant del llac Nike van adquirir les seves terres i riqueses a través de les incursions esclavistes (per a capturar esclaus). Les comunitats de Nike utilitzaven l'esclavitud en les seves estratègies defensives.Udo, p. 92. El poble Nike fou aliat dels aros que van formar la Confederació Aro (1690-1901), una organització igbo que controlava el comerç d'esclaus a la zona d'Enugu. Els hauses van arribar juntament amb els aros a la regió pel comerç. Els comerciants hauses venien cavalls als nikes. Els aros i els hauses van tornar a marxar d'Enugu i per això són considerats estrangers a la zona.
Època colonial i industrialització miniatura|alt=Foto d'una mina de carbó de la Vall d'Iva miniatura|panorama d'EnuguL'`Imperi Britànic va fer na campanya militar per a dominar la zona el 1901. La Guerra Anglo-Aro va començar oficialment l'1 de desembre del 1901 i va durar fins al 24 de març del 1902. La derrota dels aros va significar el final de la Confederació Aro. Així, la zona d'Enugu va passar a formar part de l'Imperi Britànic, concretament al Protectorat de Nigèria Meridional. El 1903 van arribar a Enugu els europeus. Hi va haver una expedició del geòleg britànic-australià Albert Ernest Kitson que buscava recursos minerals sota la supervisió del Commonwealth Institute. El 1909 es va trobar carbó a la vil·la d'Enugwu Ngwo i el 1913 es va confirmar que la seva explotació era viable econòmicament. El 1914 es va formar el Protectorat i Colònia de Nigèria, amb la unió del Protectorat de Nigèria Meridional i el Protectorat de Nigèria Septentrional.
El 1915 els britànics van començar a parlar amb els igbos per a adquirir la zona i fer arribar el ferrocarril a la zona i començar a construir la ciutat d'Enugu. Els primers habitatges que hi construïren foren cases tradicionals igbos que van servir per allotjar els primers colons europeus. La primera mina de carbó de la zona d'Enugu fou la mina Udi, oberta el 1915 però clausurada el 1917, quan fou reemplaçada per la mina dIva Valley.Udo, p. 196–197.Sklar, p. 207–210. Enugu va esdevenir l'única zona d'extracció important de carbó d'Àfrica Occidental. El 1916 es va acabar la línia de ferrocarril que unia la ciutat amb Port Harcourt i que possibilitava l'exportació de carbó.
Enugu és una de les úniques ciutats d'Àfrica Occidental que fou creada pels europeus i el 1917 va obtenir el títol de ciutat. Els barris africans van experimentar un ràpid creixement degut a l'influx de població de les zones rurals que hi anaven per a treballar a les mines.
El 1938 Enugu va esdevenir la capital de la Regió Oriental de Nigèria. El 1948 la ciutat ja tenia 8000 miners i el 1958 va arribar a tenir una població de 62.000 habitants. Algunes vegades, els miners d'Enugu van provocar revoltes, com el 18 de novembre del 1949, quan van morir 21 miners i 51 foren ferits per la policia.
Independència, Guerra de Biafra i món actual El 1956 Enugu va esdevenir un municipi i Umaru Altine fou el seu primer alcalde. El 1960 Nigèria va obtenir la independència. El 27 de maig del 1967 va dividir les tres antigues regions (Occidental, Septentrional i Oriental) en 12 estats i Enugu va esdevenir la capital del nou Estat Est-Central.
El 30 de maig del 1967 Enugu es convertí en la capital de la República de Biafra quan aquesta es va separar de Nigèria. Biafra es va voler independitzar de Nigèria després d'enfrontaments amb altres grups humans nigerians. Els rivals principals dels nigerians orientals (la majoria, igbos) eren els hausses/fulanis del nord de Nigèria. La guerra (1967-1970) va enfrontar els nigerians amb els biafrans i molts emigrants igbos del nord i l'oest de Nigèria van retornar a Igboland. A Enugu s'hi va establir Radio Biafra; des d'aquesta, el líder biafrà Chukwuemeka Odumegwu Ojukwu transmetia les seves idees a la resta de Nigèria. La guerra va provocar un èxode dels no-igbos d'Enugu. El 4 de novembre del 1967 la ciutat fou bombardejada per artilleria de l'exèrcit nigerià i quan la ciutat va caure una setmana després, Umuahia va esdevenir la nova capital de Biafra. Avui en dia, molts anys després d'aquesta guerra, Enugu encara és coneguda com la "Capital d'Igboland".
Quan es va acabar la guerra de Biafra i aquest nou estat es va dissoldre el 1970, Enugu va tornar a ser la capital de l'estat Est-Central. El 3 de febrer del 1976 aquest estat es va dividir en els estats d'Imo i d'Anambra i Enugu va esdevenir la capital d'Anambra. El 27 d'agost del 1991 el dictador militar Ibrahim Babangida va tornar a dividir l'estat en dos: l'Estat d'Enugu (la capital del qual és la ciutat d'Enugu) i el d'Anambra.
Govern i divisió territorial A Enugu hi ha tres NGAs: Enugu East, Enugu North i Enugu South. A cadascuna d'aquesta hi ha un Consell de Govern que té competències en educació primària i salut; un Cap Executiu i un grup de consellers electes que la governa. Enugu South té governs diferents per la seva zona urbana i la seva zona rural.
La Casa del Gover d'Enugu és la seu del govern de l'Estat d'Enugu. A nivell federal, Enugu té dues zones congressionals: Enugu North/South i Enugu East.
Demografia i etnicitat Evolució de la població d'Enugu Any Població 1921 3,170 1931 12,959 1953 62,764 1963 138,457 1982 349,873 1983 367,567 1984 385,735 1987 446,535 1991 407,756 2002 595,000 2006 722,664 Segons el cens de Nigèria del 2006 la zona metropolitana d'Enugu té una població estimada de 722.664 habitants.Summing the 3 LGAs Enugu East/North/South as per: Tot i això, la gent del sud-est de Nigèria pensa que l'estat no dona les dades reals de la població i l'acusa de fer augmentar la població del nord del país i de fer disminuir la del sud.
La majoria de la població d'Enugu és cristiana tal com passa en general al sud-est de Nigèria. De la mateixa manera que a la resta de Nigèria, a Enugu hi ha molts parlants d'anglès nigerià a més a més de la llengua predominant de la seva zona, que a Enugu és l'igbo. L'anglès nigerià o pidgin (barreja de lèxic anglès i indígena) es fa servir sobretot degut a la gran varietat dialectal de la llengua igbo. Enugu està situada al nord de la regió igbo, que inclou ciutats com Akwa i Nsukka.
Entre els grups humans d'Enugu hi ha els Ogui Nike ue viuen al voltant de l'Hotel Presidential, Obiagu, Ama-Igbo, Ihewuzi i Onu-Asata. Altres grups són els Awkunanaws que viuen sobretot a les zones d'Achara Layout i Uwani. El poble Enugwu Ngwo viu a l'oest de la ciutat. Al voltant de les zones d'Abakpa, Iji-Nike i Emene hi viuen altres pobles Nikes. La majoria dels grups humans no indígenes són immigrants d'altres zones d'Igboland. Anteriorment hi havia hagut poblacions significants de iorubes, hausses i fulbes.
Criminalitat El 2009 va augmentar l'índex de criminalitat al sud-est de Nigèria. Entre els mesos de setembre i desembre d'aquest any s'hi produïren molts segrestos i robatoris armats. A finals del mateix any a Enugu es van fer més de mil arrestos. Els principals motius d'aquests segrestos eren econòmics. Aquest augment de la criminalitat ha estat atribuït a l'augment de la taxa d'aturats.