Ambrosio de Morales

miniatura|Retrat. Ambrosio de Morales (Còrdova, 1513 - 21 de setembre de 1591) fou un eclesiàstic, humanista i historiador espanyol.

Biografia Joventut i estudis De família noble, fill d'Antonio de Morales, metge i catedràtic de Filosofia Moral i Metafísica de la Universitat d'Alcalá de Henares, i de Mencia de Oliva,Els seus pares són anomenats en diversos documents notarials com Antonio García de Morales i Mencia Rodríguez de Oliva (Cobo Sampedro 1879: p. 4)Redel 1909: p. 19-23. de menut es trasllada amb la seva família a Montilla, i als pocs anys torna a Còrdova, on inicia els seus estudis de Gramàtica amb el clergue Alejo Montesino, tenint onze anys.Redel 1909: p. 43-44.

Al voltant de 1525 acompanya al seu oncle Fernán Pérez de Oliva a Salamanca, on es matricula en la secció de Nobles de la Universitat.Redel 1909: p. 48 i 50.

Completats els seus estudis, decideix professar en l'Orde de Sant Jeroni i es trasllada al monestir de Valparaiso, a la Sierra Morena, prop de Còrdova.Redel 1909: p. 63-64. El 28 de juny de 1532 es posa l'hàbit de l'orde, el 6 de juny de 1533 deixa la tercera part de l'herència que li atorga el seu oncle Fernán Pérez de Oliva, que havia mort eixe any, al monestir, i el 29 de juny, després d'un any de noviciat, entra a l'orde.Redel 1909: p. 67-68.Morales 1765: pp. IV-V. Dos anys després, en un acte de fervor religiós, es castra, actuant en contra dels preceptes religiosos, i és apartat del monestir i de l'Orde.Redel 1909: p. 70-73.

Una vegada curat, surt cap a Madrid on aconsegueix l'ajut d'alguns nobles per ésser ordenat prevere, oblidant l'errada anterior, i sense molta dilació, entra en el sacerdoci. Posteriorment, entre 1543 i 1546, es trasllada a Alcalá de Henares, per completar els seus estudis.Redel 1909: p. 78-80.

Catedràtic i historiador Acabats els seus estudis en Alcalá de Henares, aconsegueix la càtedra de Retòrica en la mateixa Universitat,o d'Humanitat (Morales 1765: p. VIII) ofici que compagina amb classes particulars per a fills de personatges principals, en la seva residència privada.Redel 1909: p. 81-82. Entre els seus deixebles, destaquen per la seva trajectòria posterior, Juan de Austria i Bernardo de Sandoval y Rojas.Redel 1909: p. 87-89 i 95-97. Més tard és nomenat rector del Reial Col·legi de Sant Felip i Sant Jaume, en la mateixa Alcalá de Henares.Redel 1909: p. 113.

En els inicis de la seva estada a Alcalá de Henares comença a escriure la seva obra Memoria sanctorum....Redel 1909: p. 101. En 1546, mort el catedràtic Juan de Medina, es publica un llibre d'homenatge, i Ambrosio de Morales participa amb un Epidecio laudatorio latino; en 1550, escriu un sonet introductori encomiàstic, inclòs en el llibre Buen placer trobados en trece discantes en quarta rima castellana según imitación de trobas francesas, de Juan Hurtado de Mendoza; i en 1552 treballava en una obra titulada Conquista de Tierra Santa, que no arribà a concloure mai.Redel 1909: p. 112, 114-115.

En 1563 demana a les Corts i li és concedit el títol de cronista del regne sense cap salari, i les corts li encomanen l'acabament i publicació de les cròniques d'Espanya.Redel 1909: p. 124-125. En 1564 escriu defensant l'obra Anales de la Corona de Aragón de Jerónimo Zurita, front els atacs de Diego de Santa Cruz.Redel 1909: p. 137-140.

Mantingué amistat i correspondència amb nombrosos erudits peninsulars: l'historiador Jerónimo Zurita, el numismàtic Felipe de Guevara, el matemàtic Pedro de Esquivel, l'historiador Florian de Ocampo, el llatinista i historiador portugués Andrés Resende, l'historiador Antoni Agustí i Albanell, i l'humanista i escriptor poliglota Benito Arias Montano, entre d'altres.Redel 1909: p. 137-160, 181-182, 236-237, i 251.

En 1570, el rei Felip II, assabentat de la mort del cronista reial Juan Páez de Castro, envia a Ambrosio de Morales per a inventariar la seva biblioteca, agafar tots els documents relatius a la crònica d'Espanya que estava escrivint, i adquirir els llibres que pogueren servir per a la biblioteca de l'Escorial.Morales 1765: p. XIII.Redel 1909: p. 186-187. En el mateix any Morales ja estava escrivint l'onzè llibre de la Crónica General de España,Redel 1909: p. 188. en 1571 prepara un informe sobre el còdex Albendense i una narració històrica sobre la victòria naval de Lepanto,Redel 1909: p. 190. i en 1572 treballava en Las antigüedades de las ciudades de España.

Felip II, per cèdula de 18 de maig de 1572, el comissiona per recórrer les esglésies i monestirs de Lleó, Galícia i Astúries i estudiar els sants i les seves relíquies, els sepulcres reials amb les dotacions per a oficis religiosos que mantenen, i els llibres antics que posseeixen. Realitzat el viatge i escrita la relació, és entregada el 20 de novembre de 1573 a l'administració reial, on queda inèdita fins que Enrique Florez l'edita en 1765.Redel 1909: p. 197-206.Morales 1765. Durant el viatge o un poc abans, reb del bisbe de Plasència, Pedro Ponce de León, un exemplar amb les obres de sant Eulogi de Còrdova, realitza la seva edició, amb escolis i notes, inclou un treball seu, De Cordubae urbis origine situ et antiquitate, i s'encarrega de la publicació, que es produeix el mes de març de 1574.Redel 1909: p. 209-211.

Els darrers anys L'1 de desembre de 1577 l'arquebisbe de Toledo, el cardenal Gaspar de Quiroga, el nomena Vicari i administrador dels hospitals del Puente del Arzobispo, càrrec que ocupa durant quatre anys.Redel 1909: p. 263 i 267.

Poc després de renunciar al vicariat per motius de salut, es trasllada a Còrdova, on ja estava el mes de març de 1582. Allí enllesteix la publicació de les obres del seu oncle Fernán Pérez de Oliva, acabant en aquest any la dedicatòria; el 21 de març de 1583 finalitza la tercera i darrera part de la Crónica General de España; i l'any 1584 escriu el Discurso sobre el linaje de Santo Domingo de Guzmán.Redel 1909: p. 269-270. Malalt com estava, en 1584 demana ingressar a l'Hospital de Sant Sebastià,Redel 1909: p. 272.

En 1588 eregeix un monument en una plaça de Còrdova, en el lloc on segon la tradició, van morir martiritzats molts cristians a mans dels musulmans.Redel 1909: p. 301-306.

Mor el 21 de setembre de 1591 a l'Hospital de Sant Sebastià de Còrdova, i fou soterrat a l'església del monestir dominicà dels Sants Màrtirs Aciscle i Victòria.Redel 1909: p. 308-309.

Obra Las antigüedades de las ciudades de España. Amb pròleg, un discurs general sobre La manera que puede aver y yo he seguido, para averiguar los sitios y nombres que tuvieron las ciudades antiguas de España en tiempo de los romanos, l'estudi anomenat El nombre de España y su descripción ... i, las Antigüedades ....Edició → En Alcalá de Henares : En casa de Juan Iñíguez de Lequerica, Año 1575.Menéndez Pelayo 1952-1953: p. 378. Crónica general de España. Continuació de l'obra escrita per Florián de Ocampo, en tres volums:Menéndez Pelayo 1952-1953: p. 377. I. Amb un pròleg, un estudi intitulat La orden de la República Romana, con la manera de su gobernación y nombres y cargos de sus oficios así en paz como en guerra y en servicio de su religión, i cinc llibres que inclouen la història romana peninsular, del llibre sisè al desè de l'obra general.La Corónica General de España .... En Alcalá de Henares : En casa de Juan Iñíguez de Lequerica, 1574. II. Amb dos estudis preliminars, De la mucha diversidad que ay en las maneras de contar los años, y las difficultades que desto proceden: y la orden que en esto, por lo que resta desta historia se tendrà i De los libros antiguos y algunas otras ayudas que tuve, para escrevir mucho de lo de aquí adelante, i dos llibres, l'onzè i el dotzè de l'obra general, incloent l'època visigòtica peninsular.Los otros dos libros, undécimo y duodécimo, de la Corónica General de España. En Alcalá de Henares : En casa de Juan Iñíguez de Lequerica, 1577. III. Amb pròleg i cinc llibres que inclouen l'època de reconquesta fins Beremund III, del tretzè al dissetè de l'obra general.Los cinco libros postreros de la Corónica General de España .... Impresso en Córdova : Por Gabriel Ramos Bejarano, Año 1586. De Cordubae urbis origine situ et antiquitate (1574).Inclòs en ; ; , Ambrosio de. Divi Eulogii Cordubensis... Opera...; eiusdem Sanctissimi martyris vita per Alvarum Cordubensem scripta...; omnia Ambrosii Moralis cordubensis Regis historia scholii illustrata eiusque cura & diligentia excussa. Compluti : Iohannes Iñiguez a Lequerica excudebat, 1574. Discurso de la verdadera descendencia del glorioso doctor Santo Domingo y como tuvo su origen de la ilustrísima casa de Guzmán (1584).Redel 1909: p. 270-272. Memoria sanctorum qui orti sunt in in Hispania vel alibi nati eorum corpora in eadem Provincia seu Regione fæliciter requiescunt....Morales 1765: p. X.Menéndez Pelayo 1952-1953: p. 381. Opúsculos. Tres volums de temàtica diversa, en castellà i llatí, inèdits o publicats abans, compilats i editats per Francisco Valerio Cifuentes, el primer i el tercer, i per Juan Antonio Fernández, el segón.Menéndez Pelayo 1952-1953: p. 378-380. Primer volum:<ref>Opúsculos castellanos de Ambrosio de Morales, cuyos originales se conservan inéditos en la Real Biblioteca del Escorial, ahora por la primera vez impresos, ordenados y anotados con varias noticias históricas por el P. Fr. Francisco Valerio Cifiuentes .... Madrid : En la oficina de D. Benito Cano, 1793.</ref> ‣ La vida ... de los gloriosos niños Mártires san Justo y Pastor ... (1568).Edició → En Alcalá : En casa de Andrés de Angulo, 1568. (Redel 1909: p. 166) ‣ La vida de la Condesa Matilde de Canosa, sacada de los mejores originales de aquellos tiempos (1588). ‣ Apología por los Anales de Gerónimo de Zurita, contra la censura de D. Diego de Santa Cruz, con la respuesta de Don Felipe de Guevara, a lo que el arcediano de Ronda opuso a los mismos Anales de Zurita, sobre la nobleza de la Casa de Austria.Editada primerament com «Apología de Ambrosio de Morales, con una información al Consejo de nuestro señor, hecha por su orden y mandamiento, en defensa de los Anales de Gerónymo Çurita». Impressa en Çaragoça, en el Colegio de San Vicente Ferrer : Por Juan de Lanaja y Quartanet, 1610. Inclòs en el mateix volum que: , Jerónimo. Los cinco libros postreros de la historia del rey Don Hernando el Cathólico, de las empresas y ligas de Italia. Impressa en Çaragoça, en el Colegio de San Vicente Ferrer : Por Juan de Lanaja y Quartanet, 1610. ‣ Apología por la legitimidad de los Privilegios de la Santa iglesia de Santiago de Galicia, concedidos por los reyes de Castilla y de León, que en ella se expresan (1588). ‣ Información de derecho, por averiguacion de historia, en el punto de si hizo el voto y dio el Privilegio a la santa Iglesia de Santiago el rey don Ramiro el I, o el II.Declaracion con certidumbre, por averiguacion de historia, en el punto de si hizo el voto y dio el Privilegio a la santa Yglesia de Santiago el rey don Ramiro el primero o el segundo. Còrdova : por Francisco de Cea, 1588. Segona edició → s.l. : s.d., 1607. Segón volum:Noticias históricas sacadas del archivo de Uclés, de sus sepulcros y calenda y del testamento del infante don Enrique, con un cronicón hasta ahora no publicado. Madrid : En la oficina de D. Benito Cano, 1793. ‣ Noticias históricas sacadas del Archivo de Uclés, de sus sepulcros y calenda y del testamento del infante don Enrique, con un cronicón hasta ahora no publicado. ‣ Discurso sobre las antigüedades de Castilla en especial qué quiere decir Rico-home de pendón y de caldera, con otras antigüedades de diferencias de estados, que ha habido en ella. ‣ Los quince discursos de Ambrosio de Morales impresos al fin de las obras de su tío Fernán Pérez de Oliva.Incloses inicialment en un volum sobre les obres del seu oncle, Fernán Pérez de Oliva: , Fernán; , Ambrosio. Obras del maestro Fernán Pérez de Oliva ..., con otras cosas que van añadidas .... En Córdova : Por Gabriel Ramos Bejarano, Año 1586.