El pardal daurat del Sahel Rev. 20/02/2022 (Passer luteus) és un ocell passeriforme de la família dels passèrids (Passeridae). És pròpia del Sahel.
Descripció esquerra|miniatura|223x223px|Un estol amb mascles i femelles prop de la Mar Roja al Sudan. El pardal daurat del Sahel és un pardal més petit, de 12–13 cm de longitud, amb una envergadura de 5,7–7 cm. Presenta dimorfisme sexual: els mascles es distingeixen pel cap i parts inferiors de color groc brillant, les ales i l'esquena de color marró castany fosc i dues barres alars blanques. Durant l'època de cria, el plomatge del mascle és encara més brillant i el bec canvia de color de camussa a negre brillant. Les femelles són de color beix sorra pàl·lid amb la cara groguenca, les ales de color marró clar, l'esquena lleugerament ratllada de castany i el groc pàl·lid que s'esvaeix a blanquinós a les parts inferiors. Els joves són similars a les femelles, però més grisos. Unes 10 setmanes després de descloure, els mascles joves poden començar a tenir una taca groga al voltant de la zona de l'espatlla. El crit bàsic és un piulet o "xirrup", similar al d'altres pardals. Les variacions inclouen un crit semblant a un cant i un "txe-txe-txe" rítmic ràpid.
Distribució i hàbitat Es reprodueix per Àfrica fins al sud del Sàhara, des del Senegal i Gàmbia, cap a l'est, a través del sud de Mali, Burkina Faso, sud de Níger, nord de Nigèria i del Camerun, Txad i Sudan fins al sud-est d'Egipte, Eritrea i nord-oest d'Etiòpia. L'abril de 2009 es va trobar un estol de set exemplars al nord-oest d'Auserd, al Marroc. Es van veure dos ocells el 2013 i alguns més el 2014. És un ocell de sabana seca i oberta, semidesert, matolls àrids i cultiu de cereals.
Comportament i ecologia El pardal daurat del Sahel és un ocell molt gregari i nòmada i forma estols mixtos amb altres ocells que mengen llavors, com ara el quelea becvermell (Quelea quelea) i altres pardals. Els dormidors nocturns, sovint en ciutats com Khartum, poden contenir centenars de milers d'ocells. Menja llavors i alguns insectes, sobretot per alimentar les cries. Prefereix les llavors d'herba, incloses les llavors de cereals més petites, com les del mill. En captivitat s'alimenta amb una barreja de mill italià i altres grans amb verdures, escarabat de la farina i altres suplements que normalment s'alimenten als teixidors.
Es reprodueix en colònies molt grans, de fins a 65.000 nius. El niu és molt gran, desordenat, amb forma de cúpula, construït amb branquetes fetes a les branques dels arbres, amb una cambra de niu folrada amb plomes. Es ponen una o dues postes a l'any, normalment de tres o quatre ous.
Taxonomia i sistemàtica esquerra|miniatura|180x180px|Un mascle al National Aviary, Pittsburgh, EUA. miniatura|D'esquerra a dreta, el pardal daurat d'Aràbia, majoritàriament groc, el pardal daurat del Sahel, que és groc amb l'esquena marró, i el pardal castany. Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada pel zoòleg alemany Martin Lichtenstein el 1823, com a Fringilla lutea, a partir d'un exemplar recollit a Dongola, Sudan. Des de llavors, generalment s'ha classificat per al gènere Passer.
Els dos pardals daurats (del Sahel i d'Aràbia) són molt similars i sovint s'han tractat com la mateixa espècie. Tots dos són similars al pardal castany (P. eminibey), i és possible que els tres només fossin clinalment diferents. El pardal daurat d'Aràbia (P. euchlorus) mascle és gairebé completament de color daurat, el pardal castany mascle és majoritàriament castany, i el pardal daurat del Sahel mascle és intermedi. L'ornitòleg britànic Richard Meinertzhagen considerava fins i tot el pardal castany com a coespecífic, tot i que la distribució del pardal daurat del Sahel en una petita zona de Darfur se superposa amb la del pardal castany sense cap encreuament conegut. Les tres espècies són similars en el comportament, que està adaptat a les condicions imprevisibles de l'hàbitat àrid. En particular, elles i el pardal del Mar Mort (P. moabiticus) comparteixen una exhibició de festeig en què els mascles mouen les ales com si tremolessin per sobre del cos. Aquesta exhibició intensa és probablement una adaptació a niar en un grup d'arbres envoltats d'un hàbitat similar, on aquesta exhibició pot servir per a propòsits importants per mantenir una colònia unida.
Els pardals daurats i el pardal castany s'han considerat molt primitius dins del gènere Passer, només llunyanament relacionats amb el pardal comú (P. domesticus) i els "pardals de pit negre paleàrtics" relacionats. En reconeixement d'això, de vegades es col·loquen en un gènere o subgènere separat Auripasser, o una superespècie. Es pensava que l'exhibició de festeig del pardal del Mar Mort havia evolucionat per separat en un entorn similar al d'aquestes espècies, en un exemple d'evolució convergent.
Etimologia El nom genèric Passer deriva del llatí «passer, passeris» que significa pardal i nom específic també prové del llatí «luteus» significa “groc safrà”.
Subespècies No es reconeixen subespècies, es considera una espècie monotípica.
Referències
Bibliografia
daurat del Sahel Categoria:Ocells d'Àfrica