és una artista basca, pionera i una de les principals representants de l'art d'acció (performance) a Espanya.Esther Ferrer Museo Reina Sofía de Madrid
Nascuda a Donostia i resident a París, va crear amb el pintor José Antonio Sistiaga el "Taller de libre expresión" (1963-1968). El 1967 es va integrar al grup Zaj (dissolt l'any 1996). Individualment destaquen les seves accions i exposicions, reconegudes internacionalment. A aquestes s'hi afegeixen obres radiofòniques i, a partir de 1975, la publicació d'articles a diferents mitjans, com el diari El País o la revista Lápiz. Entre els reconeixements més destacats, l'any 2008 va ser distingida amb el Premio Nacional de Artes Plásticas,Nota de premsa de la Moncloa i el novembre de 2014, en reconeixement de la seva qualitat de pionera en l'art d'acció a Espanya i per la coherència i rigor del seu treball artístic –interdisciplinari, centrat en la performance i destacat per la conceptualitat i radicalitat de les seves propostes– durant cinc dècades, va rebre el Premio Velázquez de Artes Plásticas al conjunt de la seva obra, un premi que va acceptar tot i no entendre per què l'hi donaven. Aquest darrer premi, dotat amb 100.000 euros, és considerat un equivalent al Premi Cervantes en el marc de les arts plàstiques.
L'any 2017, es va presentar al Museu Reina Sofia una exposició que recollia tota la seva trajectòria artística, des de finals dels anys 60 fins a l'actualitat.
Ferrer i el Grup Zaj El grup Zaj es va fundar a Madrid l'any 1964, i estava format per Ramón Barce, Juan Hidalgo i Walter Marchetti. Aquest grup va ser un pioner del happening i la performance a nivell espanyol, tot realitzant accions artístiques en la línia de l'avantguarda europea dels anys seixanta, marcada pel neodadà i Fluxus. El grup estava obert a músics, artistes plàstics i poetes, i treballava sobre la música i la composició, i comptà amb la participació de Tomás Marcos, José Luis Castillejo, Ramón Barce, Manolo Millares o Manuel Cortés. Malgrat el reconeixement internacional, Zaj no fou reconegut a Espanya fins al moment de la seva dissolució l'any 1996, quan s'organitzà una exposició al Museu Reina Sofia.
Esther Ferrer s'afegí al grup l'any 1966 i a partir d'aquell moment la performance passà a ocupar un espai molt destacat dins el conjunt del seu treball artístic, clarament inspirat en el teatre de Bertolt Brecht, on l'absència de ficció i el distanciament provocat en l'espectador tenen com a objectiu l'esclat d'una reflexió crítica, d'una presa de consciència.
El 1984 va fer una exposició a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró, fent una pintura mural en tinta xinesa. L'obra va sorgir d'una experiència formativa de l'artista: un professor de biologia li va explicar el funcionament del cervell com un reguitzell d'ones elèctriques. Això va donar lloc a una peça en què els contorns del seu cos es repetien per les parets com ones fins al límit de la sala d'exposició, i que després s'esborraven gradualment al llarg de la durada de la mostra, com una performance corporal diferida. Tal com explica la mateixa artista: «Es tracta d'un cos que es desplega en l'espai i que un dia desapareixerà».del fullet de la seva exposició Profils, al FRAC Bourgogne, Rennes, 2012 Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
Posicionament estètic
El concepte del temps segons John Cage (duració) és un dels temes fonamentals de les accions de Ferrer, on acostuma a treballar amb materials ordinaris i quotidians. Per a Esther Ferrer, la performance és una presència, no una representació, on tant qui realitza l'acció com l'espectador en formen part. Tanmateix, Ferrer no cerca la participació activa de l'espectador en les seves accions, sinó només la seva reflexió i interpretació que, sigui quina sigui, considerarà vàlida, ja que ella normalment roman callada en les seves accions.
En l'obra de Ferrer hi abunden els autoretrats fotogràfics on es deixa palès l'efecte del pas del temps. L'artista va optar per fotografiar-se a ella mateixa de disposar de models que s'avinguessin a participar dels seus projectes, la impossibilitat econòmica de recórrer a models professionals i la llibertat absoluta a nivell discursiu que li proporcionava el treball sobre ella mateixa.
Exposicions destacades Selecció d'exposicions individuals:
2022 Esther Ferrer. I Am Going To Tell You About My Life. Opelvillen (Rüsselsheim)
2017 Todas las variaciones son válidas, incluida esta, Museu Reina Sofia (Madrid) 2014 Esther Ferrer, face B.Image /Autoportrait, Museu d'Art Contemporani del Val-de-Marne (MAC/VAL) 2009 Dans e cadre de l'art núm. 3', Galeria da Vinci, París ARCO, Madrid 2008 En el marco del arte, Galería Trinta, Santiago de Compostel·la Al ritmo del tiempo, Galeria Àngels-Barcelona, Barcelona 2007 Museu Nacional de Belles Arts, Rio de Janeiro TRANSacciones, Museu Universitari de Ciència i Art (MUCA), Roma (Mèxic) 2005 Al ritmo del tiempo, Koldo Mitxelena, Donostia, Círculo de Bellas Artes, Madrid 2003 Suelo para el Parque del Prado, Vitòria 2001 Museu d'Art Contemporani de Roskilde (Dinamarca) 1999 Experimental intermedia, El Huis, Gant Biennal de Venècia 1998 De la acción al objeto y viceversa, Centre Andalús d'Art Contemporani, Sevilla 1996 Le poème des nombres premiers II, Galeria Satellite, París 1993 Objet contextualisé/Obje decontextualisé, Galeria J. et J. Donguy, París 1986 Instalación basada en los números primos, Fondation Danae, Pouilly 1984 Perfiles'', Espai 10, Fundació Joan Miró, Barcelona
Notes
Referències
Enllaços externs Extractes de la performance El arte de la performance: teoría y práctica, realitzada a Es Baluard el 26 de gener de 2012. FONS AUDIO amb Esther Ferrer, Ràdio Web MACBA. Art sonor d'Esther Ferrer, a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Castilla-La Mancha.
Categoria:Artistes donostiarres Categoria:Membres de Jakiunde Categoria:Artistes de performance Categoria:Nascuts el 1937