El pardal del mar Mort Rev. 20/02/2022 (Passer moabiticus) és un ocell passeriforme de la família dels passèrids (Passeridae) amb una subespècie que cria a parts de l'Àsia occidental i una altra a l'oest de l'Afganistan i l'est de l'Iran. La subespècie oriental P. m. yatii de vegades es considera una espècie separada coneguda com a pardal de Yate.
Descripció esquerra|miniatura|298x298px|Mascle (esquerra) i femella (dreta) de pardal del Mar Mort. Amb 12-13 cm de llarg, és una de les espècies més petites de la seva família, uns 4 cm més curta que el pardal comú (P. domesticus). Com la majoria dels seus parents, presenta dimorfisme sexual: els mascles tenen marques més brillants i distintives que les femelles.
El pardal del Mar Mort mascle té la corona, el coll i les galtes posteriors grisos i un petit pitet negre. Té un supercili pàl·lid que s'ombreja fins a beix a la part posterior i els costats del coll grocs. Les parts superiors són de color marró vermellós amb ratlles fosques i les parts inferiors són de color blanc grisenc.
La femella sembla un petit pardal comú, amb l'esquena marró amb ratlles, el cap grisenc i les parts inferiors de color blanc beix. És més pàl·lida i té el bec més petit que el pardal comú, i de vegades mostra groc als costats del coll.
La subespècie oriental, P. m. yatii, és més sorrenca, i el mascle té un to groc a les parts inferiors.
El cant piulador s'assembla al dels pardals comú i el de passa (P. hispaniolensis), però és més suau. El crit de vol és un "txi-uit" agut tot i que aquesta espècie sovint és silenciosa.
Distribució i hàbitat L'àrea de distribució d'aquesta espècie és irregular a l'Orient Mitjà, principalment en corredors al llarg del riu Jordà i el riu Eufrates, que van des del sud de Turquia i Xipre fins a l'extrem sud-oest de l'Iran. La subespècie P. m. yatii només es reprodueix a la regió de Sistan, al sud-oest de l'Afganistan i a l'est de l'Iran. Tot i que l'espècie va ser registrada inicialment per científics que només es reproduïa en una àrea de distribució restringida al costat de la Mar Morta, d'aquí el nom de l'espècie, durant la segona meitat del es van descobrir més poblacions més a l'est i es va ampliar l'àrea de distribució coneguda. L'espècie es va registrar per primera vegada a l'illa de Xipre el 1973 i es va reproduir uns anys més tard. Tot i que els canvis en l'hàbitat van reduir la mida d'aquesta població poc després, es creu que encara es reprodueixen en petites quantitats a Xipre. Aquesta espècie és migratòria o dispersiva fora de la temporada de cria. La subespècie oriental hiverna a l'oest del Pakistan, però les zones d'hivernada habituals de la subespècie occidental són en gran part desconegudes. Les cerques hivernals de l'espècie prop de l'àrea de cria occidental només troben estols dispersos. És possible que es dispersin àmpliament a l'hivern, ja que s'ha trobat estols a l'hivern més al sud i a l'est de on es reprodueixen, inclosos els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita.miniatura| Ous de Passer moabiticusL'anàlisi genètica d'espècies a Israel va revelar una alta connectivitat entre diferents poblacions que indica la migració d'individus entre aquestes poblacions. Tanmateix, malgrat aquest flux genètic, hi ha una variació latitudinal en la longitud de l'ala i la massa corporal, amb individus al nord d'Israel que tenen ales més llargues i són més pesats que els del sud, cosa que suggereix una adaptació local d'acord amb la regla de Bergmann.
Comportament El crit en vol és més agut que el dels pardals més grossos, de manera que els més petits són més forts, i es reprodueix en matolls espessos, després construeix un niu gran i prominent que també té una característica única, propietats termorreguladores per a climes càlids. A més, fa una migració parcial de curta distància i es desplaça ràpidament en estols.
Taxonomia i sistemàtica Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per l'ornitòleg anglès Henry Baker Tristram el 1864 amb el mateix nom binomial i la localitat tipus "Palestina".
Etimologia El nom genèric Passer deriva del llatí «passer, passeris» que significa pardal i nom específic moabites deriva de Moabite (Moab, és una regió muntanyosa a la riba oriental de la Mar Morta).
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:
P. m. moabiticus (Tristam, 1864) ─ des del sud de Turquia, al nord de Síria, Israel i Jordània fins a l'Iraq i al sud-oest de l'Iran. P. m. yatii (Sharpe, 1888) ─ sud-est de l'Iran i sud-oest de l'Afganistan.
Referències
mar Mort Categoria:Ocells d'Àsia