Henri-Montan Berton (París, França, 17 de setembre de 1767 - 22 d'abril de 1844) fou un compositor francès.
Biografia Era fill del també músic i compositor Pierre-Montan Berton, i als quinze anys entrà com a violinista de l'Òpera, ensems que estudiava composició amb Sacchini, i el 1786 donà al públic les seves primeres composicions musicals. El 1795 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París on tingué entre altres alumnes a Victor Rifaut, Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 203. (ISBN-84-239-4551-0) Jean-Marie Pottier, Alphonse Thys, Louis-Barthélémy Pradher, Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 551 () Gustave Dugazon i el 1807 director de l'orquestra de l'Òpera italiana, on donà a conèixer per primera vegada a París Le nozze di Figaro de Mozart.
Més tard passà a l'Acadèmia de Música com a mestre de cant, el 1815 entrà a l'Institut i el 1838 fou nomenat professor de composició del Conservatori. Si és veritat que com a compositor no va saber elevar-se a les regions del geni, en canvi posseí en grau molt elevat el sentiment dramàtic i la ciència de l'orquestració. També es distingí com a escriptor deixant una obra teòrica, Système general d'harmonie (París, 1815), diverses memòries i un fulletó contra l'escola de Rossini, De la musique mécanique et de la musique philosofique.
Òperes principals Les promeses de mariage, (1787), La dame invisible, (1787), Cora, (1789), les brouilliers, (1789), Les Deux sentinelles, (1790), Les rigueurs du cloître, (1790), Le nouveau d'Assas, (1791), Eugène, (1791), Tyrtèe, (1794), Ponnouveaux d'Assas, (1798), Montano et Stèphanie, (1799), L'amour bizarre, (1799), Le dèlire, (1799), Aline reine de Golconde, (1803), Le vaisseau amiral, (1805), Le chèvalier de Sènanges, (1807), Françoise de Foix, (1809), La victime des arts, (1811), Valentin ou le paysan romanesque, (1814), L'oriflamme, (1814), Les dieux rivaux, ou Les fêtes de Cythère (amb Persius, Kreutzer, i Spontini) (1816); Roger de Sicile, (1817), Corisandre, (1820), Virginie, (1823), amb llibret de Auguste-Félix Désaugiers.*Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 1.ª part, pàg. 381, () La m'ere et la fille, Blanche de Provence, Pharamond, A més, deixà diverses cantates, cànos a tres i quatre veus, romances, etc. Tenia un fill natural François-Montan Berton, que també fou músic i compositor, i un net Pierre Berton (1842-1912)que fou actor i autor dramàtic.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg 377-78 ()
Referències
Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Compositors parisencs Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XVIII