La cultura chavínEl gentilici «chavín» va en minúscula perquè es refereix als chavins (habitants de la ciutat de Chavín). Tot i que una cultura es basi en el nom d'una ciutat, en compondre el nom de la cultura s'utilitza el gentilici. Per exemple, no es parla de «cultura Roma» sinó de «cultura romana». va ser una civilització pre-incaica que es va desenvolupar durant l'horitzó primerenc i va tenir el seu centre de desenvolupament a Chavín de Huántar que està situat entre els rius Mosna i Huachecsa en l'actual departament d'Ancash al Perú.
Tradicionalment, el desenvolupament històric de chavín es considera com un "horitzó cultural" a causa de les seves influències artístiques i religioses presents en altres cultures contemporànies a ella. Gran part d'aquell desenvolupament històric correspon al període formatiu específicament al formatiu mitjà i al formatiu superior que té com a característiques la intensificació del culte religiós, l'aparició de la ceràmica estretament relacionada amb els centres cerimonials, la intensificació del cultiu del blat de moro i la patata, el perfeccionament de les tècniques agrícoles i el desenvolupament de la metal·lúrgia i el tèxtil.
Va ser l'arqueòleg Julio C. Tello (conegut com el «Pare de l'arqueologia peruana») qui la va descobrir i va considerar com la "cultura matriu" o "mare de les civilitzacions andines". Tanmateix, descobriments recents suggereixen que caral del període arcaic tardà és més antiga que chavín. Amb tot i això és encara referent en els treballs generals.Julio C. Tello: Chavín, cultura matriz de la civilización andina (amb revisió de Toribio Mejía Xesspe), primera part, volum II. Lima (Perú): Publicació Antropològica de l'Arxiu Julio C. Tello de la UNMSM, 1960.
Tello va plantejar que la cultura chavín era d'origen amazònic a causa de les múltiples representacions de la iconografia selvàtica en les seves manifestacions artístiques, especialment en la ceràmica. En el seu màxim apogeu Chavín de Huántar, centre principal chavín, actual Patrimoni Cultural de la Humanitat,Jaciment arqueològic de Chavín, patrimoni cultural de la humanitat. va ser un important centre cerimonial i centre d'irradiació cultural, la influència del qual es va estendre per gran part de la costa i serra dels Andes peruans i possiblement fins a Equador i Bolívia.
Ubicació geogràfica miniatura|La cultura chavín va tenir el seu nucli de desenvolupament en la província de Huari (Regió d'Ancash), Inclou diversos pisos tèrmics. A la fotografia, la llacuna de Parón a la regió natural de Janca. El centre cerimonial de la cultura chavín, Chavín de Huántar, està situat a Conchucos en el costat oriental de la Serralada Blanca, en la confluència dels rius Mosna i Huachecsa, afluents del riu Marañón, en l'actual districte de Chavín de Huántar,Municipalitat Districtal de Chavín de Huántar a la província de Huari, regió d'Ancash. Té com a coordenades 9 ° 35 '33.99 "S, 77 ° 10' 42.43" W i una altitud de 3150 msnm.
El poble chavín es va estendre per gran part de la regió andina abastant pel nord fins als actuals departaments peruans de Lambayeque i Cajamarca i pel sud fins als actuals departaments peruans d'Ica i Ayacucho. Per aquest motiu és considerada una cultura panandina.
Organització sociopolítica A l'estat teocràtic chavín els més hàbils pels seus coneixements astronòmics, ambientals del temps i del clima es van destacar en la seva comunitat i van acabar convertint-se en sacerdots i caps. Es distingeixen dues classes ben diferenciades:
Els sacerdots. La casta sacerdotal, la classe dominant, posseïa coneixements de l'astronomia, del temps i del clima, la qual cosa els proporcionava gran influència i poder. També eren grans tècnics agrícoles, enginyers hidràulics i especialistes en les arts. El poble. La classe dominada, conformava la massa popular, és a dir, els agricultors i ramaders, al servei de la casta sacerdotal.
Activitats econòmiques Van desenvolupar notablement l'agricultura, la ramaderia, la pesca i el comerç a força de bescanvis entre els pobles de la serra, els costaners i possiblement amb els pobles amazònics.
Agricultura miniatura|Els chavins van conrear diversos productes entre ells diferents varietats de patates. Van desenvolupar l'agricultura conreant diversos productes entre els quals figuren el blat de moro i la patata. Altres productes agrícoles van ser: Tubercles: ulluco, mashua, oca, moniato Lleguminoses: fesols Oleaginoses: cacauet Condiments: bitxo Grans: quinoa, kañiwa Fruites: tomàquets, cogombres, alvocats
Entre les tècniques agrícoles destaca l'ús dels canals, també es va iniciar la construcció dels primers andanes i l'ús de la chaquitaclla (arada de peu), que va augmentar la productivitat agrícola.
Ramaderia miniatura|La llama va ser el principal representant de la ramaderia chavín. Van desenvolupar la ramaderia a base dels camèlids sud-americans (llames i alpaques), així com la criança de conills porquins.
Manifestacions culturals La cultura chavín va desenvolupar una expressió artística pròpia que es va manifestar en l'arquitectura, escultura, ceràmica i orfebreria. Representa el primer estil artístic generalitzat en els Andes, però sens dubte es van beneficiar de les innovacions aportades per cultures anteriors, com Sechín, Las Haldas, Pampa de las Llamas-Moxeke, i, més enrere en el temps, Caral. Un estil estretament relacionat amb Chavín és el de Cupisnique, que es va difondre per les valls de la costa nord, i que sembla més antic que el de chavín, segons el que va sostenir Rafael Larco Hoyle.
Els chavins treballar alguns metalls com l'or, la plata i el coure, així com la pedra, la fusta, l'os i les pedres precioses. Amb els metalls preciosos van fabricar ornaments d'ús personal. La pedra va ser emprada en la construcció d'habitatges, escultures i la fabricació d'estris com atuells, batans i morters. Usaven la fusta i l'os en la fabricació de llances, espàtules, punyals i armes llancívoles. I amb les pedres precioses com el quars, el lapislàtzuli i l'atzabeja, feien miralls i multitud d'objectes d'adorn.
L'art chavín és bàsicament naturalista, i els temes principals són els éssers humans, aus, serps, felins, altres animals, plantes i petxines.
Orfebreria miniatura|Els chavins treballar diversos metalls com l'or i la plata. A la imatge, un ornament d'or trobat a Chongoyape. Modelaven mitjançant el martellejat i el repussat, confeccionant diademes, braçalets, anells, orelleres, comptes de collar i petits adorns. Algunes mostres d'aquests treballs van ser trobades a Chongoyape i Kuntur Wasi. L'alta qualitat de l'or fa suposar que procedien dels rentadors dels rius amazònics.
Tèxtil Utilitzant com a matèria primera el cotó i la llana, es feien tapissos i teixits. Aquests podien ser simples, brodats i amb adorns a base d'orles i serrells. A la costa, segons Julio C. Tello "apareixen vestigis de filatures i confecció tèxtil, com ara fusos i fragments de teixits de llana i de cotó. Aquests són de tècnica primitiva a base de xarxa de malla, gasa, acordonat, lligat, trenat, calat, etc., Segons les mostres trobades a les cavernes de Cerro Colorado a Paracas, un tros nuat procedent de les tombes de Cerro San Pedro de Ancón i multitud d'objectes de cistelleria i de confecció d'estores". Un altre teixit trobat a Ica és la tela pintada on s'observen els personatges religiosos de la cultura chavín que, segons alguns arqueòlegs, seria un catecisme destinat a difondre el culte religiós d'aquella cultura.
Ceràmica miniatura|La ceràmica chavín té una forma globular amb ansa estrep i base plana com la mostrada a la figura. La ceràmica va ser molt extraordinària. És generalment monocroma, en algunes ocasions és decorat amb colors vermell i negre-plata. S'afegeix una sèrie de puntuacions. Entre els éssers més representats figuren: éssers zoomorfs (felins, micos, llangardaixos, serps i aus), fitomorfs (tubercles) i antropomorfs. Els colors més usats van ser: gris, marró i negre.
Hi ha dues classes de ceràmica chavín: Ceràmica utilitària: per a l'ús comú de la gent del poble. Ceràmica cerimonial: per a les pràctiques rituals.
Hi ha dos estils que són: Estil chavín de Huántar, el qual comprèn dues fases: Època roques. Les característiques són: forma globular, base plana, nansa estrep acabant en pic, a més d'atuells i bols de fins a 50 cm de diàmetre. Època ofrenes. En aquesta fase els brocs (colls) són més prims i la seva forma és campanulada. Estil perifèric. El més conegut és el Cupisnique: té la forma de càntirs globulars amb base plana i un arc que remata en un tub recte.
Escultura chavín miniatura|El lanzón monolític. Té la forma d'una gegantina punta de projectil i es troba en un dels corredors del Temple Vell de Chavín. Representa un déu antropomorf amb boca de felí i cabellera de serps.
Les seves característiques generals és que van ser fetes de pedra (art polític) amb èmfasi religiós. Les escultures més rellevants són els monòlits, les esteles i els caps clavats.
Lanzón monolític El lanzón monolític (que representa un déu amb el rostre ferotge) és una escultura de 5 m d'alçada que està clavat enmig d'un espai reduït de forma quadrangular, dins d'un creuer que està sota terra, a la part cèntrica del Temple Antic del complex arqueològic de Chavín de Huántar. Va ser batejat com a "Lanzón" per la seva forma de punta de projectil gegantí (llança, d'aquí el seu nom en castellà) encara que aquesta denominació és errònia, ja que en realitat es tracta d'un wanca o pedra sagrada, de primordial importància en el culte religiós. La raó de la seva peculiar forma és encara matèria de discussió; possiblement va ser tallat per simular la forma d'un ullal. En la seva superfície està llaurada la imatge d'un déu amb trets antropomorfs i zoomorfs (entre aquests últims destaquen els cabells i celles en forma de serps, la boca amb dos grans ullals i les mans amb urpes felines). Possiblement era la principal divinitat del Temple Vell de Chavín de Huántar i és bàsicament similar al déu representat en l'Estela Raimondi (la seva principal diferència amb aquesta és que no porta bàculs).
Obelisc Tello L'Obelisc Tello (en la superfície es troba llaurada la representació de dues deïtats mítiques, o en tot cas, un déu doble) és una escultura política de forma de prisma, de 2,52 m, esculpida en les quatre cares. Representa una divinitat complexa, existint diverses interpretacions sobre la seva naturalesa: una "doble divinitat" o déu hermafrodita amb cap de felí (Tello), la unió de dos caimans (Rowe), o un déu au amb boca de felí o "felí volador ", desdoblat lateralment (Kauffmann). En tota la seva superfície es representen multitud d'altres elements: homes, aus, serps, felins i plantes (carabassa, bitxo, cacauet, iuca, etc.). La fama de l'Obelisc Tello és atribuïble a la riquesa iconogràfica chavín que conté. Es tracta de la figura iconogràfica més complexa dels objectes chavines. Com ja fou assenyalat, l'art chavín és bàsicament naturalista, i els temes principals són els éssers humans, aus, serps, felins, altres animals, plantes i petxines. Formes idealitzades d'aquests elements estan cobertes amb abundants elements més petits, sovint com a substitució metafòrica, en algunes seccions del cos representat a l'Obelisc Tello.Ralph E. Cane: El Obelisco Tello de Chavín, un intento de análisis iconográfico de sus elementos según el atlas de John H. Rowe», a Revista Boletín de Lima. Lima (Perú): Editorial Los Pinos, any 5, núm. 26, 1983.
Estela Raimondi L'estela Raimondi (que representa un déu amb dos bàculs a les mans) és un monòlit de granit polit d'1,98 m de costat per 0,74 m d'ample, tallat en només una de les seves cares. Representa a un déu amb trets felins amb els braços estesos sostenint a cada mà una vara o bastó. Similar representació apareix també en altres escultures de cultures andines posteriors, com la Tiahuanaco i Huari, on es coneix com a Viracocha o la "Divinitat dels dos Bàculs".