El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 207 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
1640, Barcelona: Hi esdevé l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els terços castellans (guerra dels Segadors). 1888, Barcelona: S'inaugura el Teatre Calvo-Vico, a la Gran Via de les Corts Catalanes. 1896 - Barcelona: es fa latemptat del carrer dels Canvis Nous el dia de Corpus Christi contra la processó en el qual van morir i van resultar ferides moltes persones. 1926, Barcelona: Un tramvia de la línia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via, cantonada Bailèn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies. 2005, Barcelona: Es presenta el Manifest fundacional de Ciutadans de Catalunya "Per la constitució d'un nou partit polític a Catalunya". 2007, PortAventura: Inauguració de Furius Baco. 2024, Manresa: es dona la sortida a la primera edició de la Volta ciclista a Catalunya femenina.
Resta del món
1063 - Goslar, Sacre Imperi Romanogermànic: una disputa entre el bisbe de Hildesheim Hezilo i l'abat de Fulda Widerad sobre qui era més important va degenerar en un sagnant enfrontament en presència de l'emperador Enric IV.
1099: Primera Croada comença el setge de Jerusalem. 1494: El regne de Castella signa amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el món. 1498: Cristòfor Colom salpa en el seu tercer viatge cap a Amèrica. 1520: Camp del Drap d'Or, inici de la trobada diplomàtica celebrada entre Enric VIII d'Anglaterra i Francesc I de França. 1654, França, Lluís XIV és coronat rei de França. 1692, Jamaica: Un terratrèmol destrueix la ciutat de Port Royal. 1808, Espanya: L'exèrcit francès comandat per Pierre-Antoine Dupont de l'Étang venç a les forces espanyoles i entra en la Província de Còrdova on realitza un brutal i sanguinari saqueig de la ciutat després de guanyar la batalla del Pont d'Alcolea. 1835, Espanya: José María Queipo de Llano és nomenat President del Consell de Ministres. 1880: Guerra del Pacífic: Pren d'Arica, batalla entre els exèrcits del Perú i Xile. La victòria xilena permet l'annexió de la ciutat d'Arica. 1905: el riu Paranà inunda i destrueix la ciutat de Santa Fe (Argentina) des d'aquesta matinada. 1905: Noruega declara la seva independència de Suècia. 1914: El transatlàntic nord-americà "Alliance", de 40.000 tones, inaugura el Canal de Panamà, travessant-lo de l'oceà Atlàntic al Pacífic. 1917: San Salvador (capital del Salvador) queda destruïda en la seva major part per un sisme de gran intensitat. 1929: La Ciutat del Vaticà es converteix en un estat sobirà pels Pactes del Laterà. 1940, Noruega: El rei Haakon VII i la resta del govern noruec fugen de Tromsø i s'exilien a Londres. 1942, conclou la batalla de Midway durant la Segona Guerra Mundial, una victòria crucial dels Estats Units contra l'armada i l'aviació japonesa. 1945, Noruega: El rei Haakon VII de Noruega i la seva família tornen a Oslo. 1968, Espanya: Primer assassinat de la banda armada ETA on mor assassinat el guàrdia civil José Ángel Pardines Arcay. 1982, Mèxic: Dos sismes amb magnitud de 6.9 i 7 respectivament i amb epicentre en Ometepec, Guerrero són sentits en la Ciutat de Mèxic durant la matinada. 2008, Àustria i Suïssa: S'inicia l'Eurocopa 2008.
Naixements Països Catalans 1861 - Sabadell, Vallès Occidental: Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell (m. 1929). 1877 - Martorell, Baix Llobregat: Josep Palet i Bartomeu, tenor català (m. 1946). 1897 - Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil (m. 1936). 1902 - Barcelona: Josefina Torrents i Illa, nedadora i dirigent esportiva catalana, pionera de la natació a Catalunya (m. 2006). 1933 - Sabadell: Mirna Lacambra Domènech, soprano i promotora musical catalana. 1949 - Vilassar de Dalt, Maresme: Toti Soler, guitarrista i cantant. 1957 - Meliana, Horta Nord: Toni Mollà, escriptor i filòleg valencià. 1971 - Barcelona: Névoa, cantant de fados catalana. 1986 - Terrassa: Marta Ejarque Guillamat, periodista, ha estat jugadora d'hoquei sobre herba, en la posició de defensa. 1996 - Sabadell: Judith Forca, waterpolista catalana del CN Sabadell, membre de la selecció espanyola.
Resta del món 1491 - Sant-Maloù, Regne de França: Jacques Cartier, explorador francès (m. 1557). 1831 - Londresː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (m. 1892). 1845 - Veszprém, Imperi Austríac; a l'actual Hongria: Leopold Auer, violinista i professor de música austríac (m. 1930). 1848 - París (França): Eugène Henri Paul Gauguin, pintor francès postimpressionista (m. 1903). 1862 - Presburg (Bratislava), Imperi Austrohongarès: Philipp Eduard Anton von Lenard, físic alemany, premi Nobel de Física el 1905 (m. 1947). 1876 - Rotterdam: Adya van Rees-Dutilh, artista tèxtil i pintora holandesa (m. 1959). 1877 - Widnes, Anglaterra: Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917 (m. 1944). 1892 - Hamburg, Alemanya: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (m. 1964). 1896: Newburyport, Massachusetts (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic nord-americá, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (m. 1986). Kaposvár, comtat de Somogy: Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (m. 1958). 1899 - Dublín: Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (m. 1973). 1907 - Schidlow, Imperi Austrohongarès, avui Chrzanów, Polònia: Mascha Kaléko, rellevant poeta i escriptora alemanya del . 1908 - Gènova: Margherita Carosio, soprano italiana particularment associada al repertori lírico-coloratura (m. 2005). 1909 - Westfield, Nova Jersey: Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (m. 1974). Londres: Jessica Tandy, actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca (m. 1994). 1914 - Stettin, Prússia: Ernst Bader, actor, cantautor i compositor alemany. 1917 - Topeka: Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (m. 2000). 1920 - La Hoguette (França): Georges Marchais, polític comunista francès (m. 1997). 1922 - Rosario: Ana María Zeno, metgessa, professora, ginecòloga, sexòloga argentina, pionera de la contracepció (m. 2011). 1933, Nagoya: Tsuneko Okazaki, científica japonesa descobridora dels fragments d'Okazaki. 1940 - Treforest, Glamorganshire, Gal·les (Regne Unit): Thomas John Woodward, més conegut pel seu nom artístic Tom Jones, cantant britànic. 1944 - Granada, Andalusia, Espanya: Miguel Ríos, músic espanyol de rock. 1952 - Istanbul, Turquia: Orhan Pamuk, escriptor turc, Premi Nobel de Literatura de l'any 2006. 1957 - París: Fred Vargas, escriptora i arqueòloga francesa autora de novel·les policíaques d'èxit. 1958 - Minneapolis, Minnesota: Prince Rogers Nelson, conegut com a Prince, cantant, compositor i multiinstrumentista de rock, soul, funk i new wave nord-americà (m. 2016). 1962 - Brig, Suïssa: Viola Amherd, política suïssa, membre del Consell Federal suís des de 2019 1978 - Mount Clemens, Michigan, Estats Units: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca. 1985 - Kraljevo: Dejan Lekić, futbolista serbi. 1988 - Brampton, Ontario, Canadà: Michael Cera, actor canadenc.
Necrològiques Països Catalans 2010 - Xàbia, la Marina Alta: Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià (n. 1922). Resta del món 1840 - Berlín: Frederic Guillem III de Prússia, Rei de Prússia (n. 1770). 1843 - Tübingen, Regne de Württemberg: Friedrich Hölderlin, poeta alemany (n. 1770). 1911 - Neuilly-sur-Seine (França): Maurice Rouvier, estadista francès, President del Consell de França (n. 1842). 1936 - Buenos Airesː Lola Mora, destacada escultora de l'Argentina (n. 1866). 1937 - Los Angeles, Califòrnia: Jean Harlow, actriu estatunidenca i sex symbol de la dècada de 1930 (n. 1911). 1954 - Wilmslow, Cheshire, Anglaterra: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès (n. 1912). 1959 - Porto: Emília de Sousa Costa, escriptora i feminista portuguesa (n. 1877). 1965 - Nova York: Judy Holliday, actriu estatunidenca (n. 1921). 1966: Oulu, Finlàndia: Otto Karhi, polític finlandès. Basilea, Suïssa: Jean Arp, escultor, poeta i pintor alsacià (n. 1886). 1967 - Nova York (EUA): Dorothy Parker, poeta i escriptora estatunidenca (n. 1893). 1968: Aduna, Guipúscoa, País Basc: José Pardines Arcay, guàrdia civil espanyol, primera víctima mortal d'ETA. Tolosa de Llenguadoc, Occitània, França: Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA. 1978 - Cambridge (Anglaterra): Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1897). 1980: Pacific Palisades, Califòrnia, EUA: Henry Miller, escriptor estatunidenc. Nova York (EUA): Philip Guston, pintor estatunidenc (n. 1913). 2002 - Sant Sebastià, Espanya: Francisco Escudero García de Goizueta va ser un compositor basc (n. 1912). 2006 - Hibib, Iraq: Abu Musab al Zarqaui, líder d'Al-Qaeda a l'Iraq. 2008 - El Caire, Egipte: Mustafa Khalil, polític egipci, Primer Ministre d'Egipte (n. 1920). 2011 - París, França: Jorge Semprún Maura fou un escriptor, polític i guionista cinematogràfic espanyol (n. 1923). 2012 - València, País Valencià: Manuel Preciado Rebolledo, futbolista i entrenador càntabre. 2015 - Londres, Anglaterra: Christopher Lee, actor anglès (n. 1922).
Festes i commemoracions Santoral
Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011):Santi, beati e testimoni. Pere, Valabons, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies de Còrdova, màrtirs (851); Colman de Dromore, bisbe (s. VI); Robert de Newminster, abat (1159); Antonio Maria Gianelli, bisbe i fundador (1846). Beats: Ana de San Bartolomé, carmelita (1626); Marie-Thérèse de Soubiran La Louvière, fundadora de les Germanes de Maria Auxiliadora (1889). Sants Licarió d'Egipte, màrtir; Potamiona d'Alexandria, màrtir (304); Willibald de Wessex (només a la diòcesi de Plymouth); Luciana de Bruges, màrtir; Vulflagi d'Abbeville, eremita (ca. 643); Meriadec de Vannes, bisbe (688); Herkumbert de Minden, bisbe (805); Aventí de Banhèras de Luishon, eremita i màrtir (); Deocar de Herrieden, abat (832); Fortunat de Trèveris, bisbe; Godoald de Sens, bisbe; Odó de Massy, abat (967); Godescalc dels Vends, rei i màrtir (1066); Meriadec II de Vannes, bisbe (1302); Moí de Besora, sant llegendari. Beats Landolf de Vareglate, bisbe d'Asti (1134); Urraca de Cañas, abadessa (1262); Demostene Ranzi, franciscà.
Església Copta 30 Baixans: partida de Sant Fortunat, un dels Setanta apòstols; partida del papa Miquel IV d'Alexandria (1102).
Església Apostòlica Armènia Sants Joan el Precursor; Atanagine, bisbe.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 20 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 25 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Terapont de Xipre, bisbe i hieromàrtir; Dodó de Geòrgia, príncep; Jaropolk, Esteve, Macari, Ígor i Juliana de Volínia; Joan i Maria d'Ústiug, justos; Celestí, màrtir; Olbià. Commemoració de la tercera troballa de l'honorable cap de Sant Joan Baptista; mort de Jordi de Zadonsk; reunió dels tres milions d'uniates a l'Església Ortodoxa de Vílnius en 1831.
Església Episcopal dels Estats Units Pioners de l'Església Anglicana Episcopal al Brasil (1890) Esglésies luteranes Seath'tl, cap de la Confederació Duwamish (1866), commemoració. Ludwig Ihmels, bisbe de Saxònia (1933) (Església Evangèlica d'Alemanya)
Referències
07