El julivert d'isard (Xatardia scabra) és una espècie de planta dins la família apiàcia. És l'única espècie del gènere monotípic Xatardia. És un endemisme del Pirineu oriental a Catalunya, França i Andorra. Viu entre els 1.900 i els 2.800 m d'altitud, en tarteres i pedrusques calcàries i més rarament esquistoses als estatges subalpí i alpí.
El julivert d'isard és un endemisme antic, que té major afinitat amb les espècies de la flora tropical que vivia als Pirineus durant l'era terciària. És una d'aquelles poques espècies que hi viuen des d'abans que les glaciacions del quaternari alteressin profundament el clima de la serralada.
Descripció És una planta herbàcia perenne, de 10 a 40 cm d'alt, erecta, glabra, de rel axonomorfa gruixuda i molt llarga; tija robusta, d'1-1,5 cm de diàmetre, fistulosa (buida per dins); fulles en roseta basal, triangulars; umbel·les (la inflorescència típica de les apiàcies) de 12-35 radis molt desiguals. El fruit típic de les apiàcies consta de dues meitats anomenades mericarpis, les característiques dels quals solen ser importants per a la correcta determinació de les espècies. A Xatardia són ovoides, fan 6-7 mm i tenen cinc costelles molt marcades. Floreix de juliol a setembre.
Un estudi fet sobre l'estructura dels fruits del julivert d'isard va concloure que el fet de tenir el mericarpi amb cinc costelles, l'epicarpi llis i els eixos vasculars petits, permetia afirmar que és una espècie amb caràcters certament primitius dins de les Umbel·líferes, fet que concorda amb el fet que es pensa que és un paleo endemisme del Terciari.
Una tartera amb pedres mòbils pot semblar un lloc on viure molt dolent. De fet, requereix adquirir algunes especialitzacions necessàries per poder suportar aquestes condicions tan inestables. Però cal saber que, sota el caos de pedres existent, pot haver una capa de sòl prou abundant i protegit de les inclemències del temps per les mateixes pedres de la tartera. El julivert d'isard té un aparell subterrani molt més potent que la petita planta que veiem a la superfície: una arrel gruixuda i molt llarga penetra en el sòl de sota de la tartera on hi ha els nutrients i la humitat necessària. La planta apareix aquí i allà, potser metres més avall d'on va arrelar inicialment.
Hàbitat i distribució Aquesta espècie viu en tarteres i pedrusques calcàries i més rarament esquistoses als estatges subalpí i alpí del Pirineu Oriental. Es va descobrir a l'Alta Cerdanya però després s'ha trobat a Andorra i a les comarques del Ripollès, Berguedà i Cerdanya (dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró). També al Solsonès i, més recentment, en un nucli prou aïllat de la resta, en unes tarteres de l'Alta Ribagorça, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El julivert d'isard no és un tàxon protegit a Catalunya. Si que figura a la llista vermella de França, sota la categoria d'espècie gairebé amenaçada. Tot i això, les tarteres calcàries poc mòbils, amb Xatardia scabra o Cirsium glabrum formen part d'un habitat catalogat com a prioritari per la Unió Europea (Annex I de la directiva 97/62/UE).
Malgrat que se'l mengin els isards, no sembla que aquest fet afecti significativament a les poblacions de Xatardia.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita originalment, el 1813, pel botànic occità Felip Isidor Picot de La Peirosa que la va batejar, dins del gènere Selinum, amb el nom de Selinum scabrum. Poc després, el 1829, va canviar de gènere: Angelica scabra Petit. Fins que el 1838 Carl Meissner, un botànic suís, va crear el gènere Xatardia per situar aquesta espècie que ell veia prou diferent per haver de compartir un altre gènere. Aquest nom el va posar en honor de Bartomeu Xatart i Boix (1774-1846), un farmacèutic, naturalista i polític del Vallespir, nascut a Prats de Molló, a qui algunes fonts atribueixen la troballa del julivert d'isard a la vall d'Eina, que més tard anomenaria en La Peirosa a la seva obra "Histoire abrégée des plantes des Pyrénées", on li agraïa el seu treball de recerca i recol·lecció al Pirineu Oriental, anomenant-lo Xatard.
Referències
Enllaços externs
Imatges detallades de l'espècie a herbario digital Xavier de Arizaga
Categoria:Apiòidies Categoria:Endemismes de Catalunya Categoria:Endemismes dels Pirineus