Gofraid de Lochlann (mort 873) va ser un cabdill viking, esmentat a les cròniques medievals i annals irlandesos com a rei de Lochlann (849? - 873?) al i figura clau per entendre la influència nòrdica en els territoris vikings de les Illes del Nord, especialment a Escòcia i el seu paper com a progenitor de la dinastia Uí Ímair que va dominar la mar d'Irlanda a començaments de l'edat mitjana. No hi ha gaire informació sobre la seva persona encara que els seus descendents si estan documentats als annals, així com diverses especulacions sobre la relació d'aquests personatges històrics i els que apareixen en algunes sagues nòrdiques.
Vida Els annals fragmentaris d'Irlanda recullen la figura de Goffridh, pare d'Amlaíb Conung. El 871 Amlaíb va anar d'Erin (Irlanda) a Lochlann (Noruega?) per ajudar el seu pare a la guerra que d'altres lochlanns l'havien declarat. A les entrades de l'any 849 se cita:
Per tant, la cita deixa clar que Amlaíb és fill de Gofraid, rei de Lochlann, encara que la localització exacta de «Lochlann» és encara motiu de disputa.Etchingham, Colman "The location of historical Laithlinn/Lochla(i)nn: Scotland or Scandinavia?" in Ó Flaithearta, Mícheál (ed.) (2007) Proceedings of the Seventh Symposium of Societas Celtologica Nordica. University of Uppsala. Sovint es tradueix com Noruega, encara que Ó Corráin argumenta que «és l'Escòcia vikinga i molt probablement inclou Mann».
Els Annals fragmentaris d'Irlanda registren la mort de Gofraid el 873:
Aquesta entrada va crear gran controvèrsia entre historiadors, perquè d'altres entrades ometen el nom de Gofraid i només parlen de la mort d'un anònim rei de Lochlann. James Henthorn Todd creu que l'entrada es refereix a la mort d'Ímar a la traducció de Cogad Gáedel re Gallaib.Todd, James Henthorn (trad.) (1867) Cogad Gaedel re Gallaib: The War of the Gaedhil with the Gaill. London: Longmans, Green, Reader & Dyer, p. 270 Clare Downham manifesta que «no existeixen proves contemporànies que recolzin la hipòtesi que el pare [d'Amlaíb] es digués Gofraid». Ja que els annals es van escriure en data desconeguda, prop d'inicis del , per la qual cosa no pot considerar-se com definitiva. Ó Corráin argumenta que l'any 873 «no és cronològicament impossible, ja que els seus fills apareixen a Irlanda 25 anys abans, possiblement en els seus vint-i-tants, el que dona sentit que morís prop dels seixanta anys».
Antecessors Els Annals fragmentaris, a la seva entrada pels anys 871-872, esmenten:
Aquesta cita suggereix un arbre genealògic per a Gofraid, però pels historiadors sense valor històric, i també els intents de vincular els reis de Lochlainn amb figures històriques, no han estat satisfactoris. No existeix evidència històrica, ni lingüística per vincular Lothlend/Laithlind amb Noruega, i tampoc la dinastia de Dublín amb la llegendària història dels Ynglings de Vestfold.
Herència miniatura|Uí Ímair: "Halfdan" és Halfdan Ragnarsson, presunt germà d'Ivar el desossat la relació del qual com a fill de Gofraid és «dubtosa». Al marge de l'esmentat Amlaíb Conung, Gofraid va tenir almenys dos fills més: Ímar i Óisle (Ivar i Auisle). Els Annals d'Ulster citen un rei de "Laithlinne" l'hereu del qual, Thórir, va conduir un exèrcit fins a Irlanda el 848 i va morir al camp de batalla. Encara que res no suggereix que el rei fos Gofraid, l'entrada és un any anterior a la menció d'Amlaíb com a fill del rei als Annals fragmentaris.
Segons els Annals fragmentaris (any 867):
Quan Óisle va visitar Amlaíb, le va dir primer:
El 870 el castell de Dumbarton va ser assetjat per Amlaíb Conung i Ímar, «els dos reis dels norsemen», els que «van regressar a Dublín des de Britànnia» a l'any següent amb nombrosos captius. Possiblement, Ímar va succeir a Gofraid, almenys breument, ja que va morir el 873. La seva mort es recull als Annals d'Ulster:
Amlaíb va morir a l'any següent a la campanya contra Escòcia, o potser abans de l'any 872.
De tota manera, la descendència de Gofraid ha estat sempre en la controvèrsia, a causa de les interpretacions sobre els germans i el seu possible vincle amb figures llegendàries de les sagues nòrdiques.
Vegeu també Annals fragmentaris d'Irlanda
Referències
Bibliografia
Categoria:Era dels vikings a Irlanda Categoria:Vikings