Rosanes és un casal fortificat del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), declarat bé cultural d'interès nacional. Es troba a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga ben a prop d'un antic camp d'aviació, i actualment pertany a la família Girbau.
Història miniatura|esquerra|Torre circular de defensa a l'esquerra La primera menció del casal és del 1217, però la família Rosanes apareix documentada al . El 1189, Ramon de Rosanes i la seva esposa Sança, va fer oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge. El seu fill Galceran I de Rosanes, fill de Bernat i Elisenda, es va casar amb Guillema de Torruella (Torricella).
El 1357, el castell de Rosanes va ser declarat Carrer de Barcelona. Els germans Pericó i Sibil·la Marc i de Llacera en van ser propietaris, i el 1394, Sibil·la, ja vídua, en compartia la senyoria de Rosanes amb el seu nebot Galceran, fill de Pericó. El 1404, Hug de Rosanes va ser governador de Sardenya. Durant l'Interregne (1410-1412), Galceran III de Rosanes fou un dels 24 parlamentaris catalans que a Tortosa van defensar la legitimitat de Jaume d'Urgell com a nou monarca català al Compromís de Casp, i l'encarregat de transmetre-li la decisió del compromís. Fou senyor del castell de Rosanes i de Sant Boi i algutzir del rei Martí I. Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor del castell de La Roca es va casar amb Elionor, filla de Galceran de Rosanes. El 1463, Roger de Rosanes, juntament amb Pere de Bell-lloc i Pere de Torrelles, van dirigir l'exèrcit de la Generalitat que assetjava el castell de la Roca del Vallès, pres per les forces reialistes durant la segona guerra remença.
Aldonça de Rosanes es va casar amb Joan «Joanot» de Masdovelles i Caramany, senyor de la casa de les Pujades, amb qui va tenir Lluís Joan de Masdovelles i de Rosanes (†1541), i el 1594, Elisabet de Rosanes i de Vilanova, darrera membre del llinatge, llegà Rosanes als Masdovelles. Miquel de Masdovelles-Vilafranca i Salbà va morir sense descendència el 1694, deixant com a hereva la seva vídua Maria Anna de Foixà i de Boixadors, contra qui el seu germà Josep de Masdovelles-Vilafranca i Salbà (†1710), canonge i ardiaca major de la Seu d'Urgell, instà un litigi pel patrimoni Masdovelles, al que també es va unir el seu cosí Ramon Desvalls i de Masdovelles. El procés, que es va allargar fins al 1755, va continuar amb Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors (òlim de Xatmar i de Copons), varvassor de Foixà i de Boixadors, successor de Marianna; el notari Josep Brossa i Elies, gendre de Josep; i Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, i el seu germà Manuel, nebots de Ramon, i finalment es va resoldre a favor de Francesc Desvalls i d'Alegre, fill d'Antoni. El seu fill Joan Antoni Desvalls i d'Ardena es va casar amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, III marquesa d'Alfarràs, títol que portarien els seus descendents.
Descripció Tot i que molt modificat al llarg del temps, conserva la primitiva estructura al voltant de la qual va anar creixent l'edifici actual. El recinte emmurallat forma una planta més o menys quadrada i encara conserva tres de les quatre torres que el protegien els angles, ja que la del costat nord-est va ser enderrocada per a la construcció de la capella dedicada a Sant Joan. Les torres, molt modificades, són de planta quasi circular amb coberta d'una sola vessant. Tots els murs estan fets amb còdols de riu i tenen espitlleres. A una de les portes d'accés al recinte, situada a ponent, hi ha l'escut dels Rosanes. Adossat a la part interior dels murs hi ha diversos annexes que serveixen de magatzems, corts, etc. L'edifici principal és de planta quadrada i té una torre quadrada avançada, tot coronat per merlets. Els murs presenten escasses obertures i estan plens d'espitlleres. Al nucli més primitiu de la casa s'hi accedeix a través de la torre que sobresurt del cos de l'edifici, per un portal d'arc apuntat. Al mur de migdia de l'interior del pati hi ha obertures primitives tapiades, entre elles una porta d'arc de mig punt de petites dovelles.
Al es va engrandir el casal per la banda sud adossant-li un nou cos e planta rectangular. Posteriorment, encara se li afegí un altre cos seguint la mateixa orientació que l'anterior, també de planta rectangular, que als pisos superiors tenia una porxada, actualment tapiada. S'accedeix a la torre per la planta baixa d'aquest segon edifici.
La capella de Sant Joan és de planta rectangular i coberta a una vessant de teula àrab. L'accés actual es fa pel mur sud, la porta original d'arc de mig punt està tapiada.
Referències
Vegeu també Castell de Barberà del Vallès Castell de Sant Boi Castell de les Pujades Casa Jacint Ratés
Bibliografia
Enllaços externs
Rosanes Categoria:Edificis gòtics del Vallès Oriental Categoria:Monuments històrics de la Garriga Categoria:Edificis de la Garriga