El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 198 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1802 - Menorca: en nom d'Espanya, el capità general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessió de l'illa després de la darrera ocupació britànica. 1808 - Montgat (Maresme): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Montgat de 1808 durant la guerra del Francès. 1900 - Barcelona, Comencen les obres del Funicular del Tibidabo, el primer del país. 1937 - Barcelona: Andreu Nin és detingut davant de la seu del seu partit a La Rambla de Barcelona. Dies més tard fou torturat i assassinat per agents de la policia soviètica per ordre del General Aleksandr Orlov a la presó d'Alcalá de Henares.Ángel Viñas Un agente estalinista, cerebro del asesinato de Nin (El País, 22-04-07) 1938 - Castelló (la Plana Alta): les tropes franquistes ocupen la ciutat. 1995 - Tortosa: És inaugurat el Teatre Auditori Felip Pedrell. 2009 - Al Prat de Llobregat s'inaugura la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona. 2017 - El València Basket guanya la Lliga ACB per primera vegada en la història en imposar-se al Reial Madrid en el quart partit de la final.
Resta del món 1755 - Sackville (Nova Brunswick, Canadà): els anglesos obtenen la seva primera victòria durant la Guerra Franco-Índia en la batalla de Fort Beauséjour. 1815 - Ligny (Província de Namur, Bèlgica): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Ligny tot i que estaven en inferioritat numèrica contra l'exèrcit prussià durant la Setena Coalició de les Guerres Napoleòniques. 1846 - Roma: Pius IX és elegit papa de l'Església Catòlica. 1903 - Detroit (Michigan, Estats Units d'Amèrica): es funda la Ford Motor Company. 1904 - Dublín, (Irlanda): Bloomsday, data on succeeixen tots els esdeveniments de la novel·la Ulisses de James Joyce. 1960 - Mueda (Moçambic): Massacre de Mueda, acte considerat com l'aixecament de la població autòctona envers els colonitzadors portuguesos. 1963 - Valentina Tereixkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta. 1976 - Soweto (Sud-àfrica): una marxa pacífica d'estudiants per protestar contra l'ensenyament exclusiu en afrikaans degenera en aldarulls i centenars de morts, quan la policia obre foc contra la multitud. 1999 - Atenes (Grècia): Maurice Greene bat el rècord mundial dels 100 metres llisos amb un temps de 9.79. El rècord es mantindrà fins al 2008.
Naixements Països Catalans 1575 - Olot, Garrotxa: Benet Fontanella, abat del Monestir de Sant Pere de Besalú i President de la Generalitat de Catalunya. 1816 - Asp: Jenaro Alenda y Mira, escriptor i bibliotecari espanyol (m. 1893). 1869 - Les Masies de Roda, Osona: Lluís Gonzaga Jordà i Rossell, músic compositor i empresari musical (m. 1951). 1913 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (m. 2008). 1915 - Lleida: Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana (m. 1954). 1918 - Barcelona: Ramon Bech i Taberner, escriptor i periodista català (m. 1995). 1936 - Barcelona: Mercedes Vilanova Ribas, historiadora contemporània catalana. També pionera de l'escafandrisme. 1957 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat: Jordi Hurtado i Torres, presentador i actor de doblatge català. 1965 - Girona: Cristina Cervià Sancho, actriu i directora teatral catalana (m. 2019). 1973 - Canet de Mar: Sandra Morro Latorre, portera d'hoquei sobre patins catalana. 1978 - Arenys de Munt, Maresme: Daniel Brühl, actor catalano-alemany. 1986 - Alcalà de Xivert, Baix Maestrat: Marta Sorlí Fresquet, política valenciana, ha estat diputada al Congrés espanyol.
Resta del món 1760 - Corcira, República de Venèciaː Isabella Teotochi Albrizzi, dona de lletres i salonnière. 1797 - Dijon: Sophie Rude, pintora francesa i model d'artista (m. 1867). 1829 - París: Henriette Browne, pintora orientalista francesa (m. 1901). 1867 - Tirano: Rosa Genoni, modista, dissenyadora de moda italiana (m. 1954). 1871 - Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (m. 1938). 1874 - Perth South (Canadà): Arthur Meighen, polític canadenc. Va exercir dues vegades com a Primer Ministre del Canadà (m. 1960). 1885 - Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus. 1892 - València: Luisa Puchol Butier, actriu espanyola (m. 1965). 1894 - El Caire: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrabs (m. 1973). 1897 - Berlín (Imperi Alemany): Georg Wittig, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 1987). 1900 - Uncastillo: Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930). 1902 - Hartford (els EUA): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (m. 1992). 1907 - Malden (Massachusetts): Jack Albertson, actor estatunidenc. 1909 - Nova York: Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca. 1910 - Piura (Perú): Juan Velasco Alvarado, president del Perú (m. 1977) 1915 - Vicenza, Itàlia: Mariano Rumor, primer ministre d'Itàlia (m. 1990) 1917 - Nova York: Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (m. 2001). 1920 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004). 1925 - París (França): Jean d'Ormesson, filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa (m. 2017). Minneapolis: Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica (m. 2008). 1934 - Boston, Massachusetts (EUA): William Forsyth Sharpe, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990. Clapton, Londres: Eileen Atkins, actriu de teatre, cinema i televisió anglesa. 1937 - Sofia (Bulgària): Simeó Borisov Sakskoburggotski, anomenat també Simeó II de Bulgària, aristòcrata i polític búlgar, tsar de Bulgària. 1938 - Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca. 1942 - Brescia, Itàlia: Giacomo Agostini, pilot de motociclisme de velocitat, és qui ha guanyat més títols mundials d'aquesta especialitat de la història. 1952 - Saint Paul (Minnesota), EUA: Georgios Andreas Papandreu, primer ministre de Grècia. 1957 - Lviv, Ucraïna: Aleksandra Marínina, escriptora i novel·lista russa. 1962 - Sena Saint-Denis (França): Cathy Ytak, escriptora i traductora francesa. 1965 - Ciutat de Nova York, (EUA): Andrea Mia Ghez, astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020. 1967 - Toló (Occitània): Maylis de Kerangal, escriptora francesa. 1971 - Ciutat de Nova York, (EUA): Tupac Shakur, raper estatunidenc (m. 1996). 1983 - Madrid (Espanya): Verónica Echegui, actriu espanyola (m. 2025). 1985 - Ginebra, Suïssa: Joël Dicker, escriptor suís.
Necrològiques Països Catalans 2013 - Girona, Gironès: Tomàs Mallol i Deulofeu, promotor i director de cinema català (n. 1923). 2018 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Rovira Belloso, sacerdot i teòleg català. 2022 - Girona: Josep Pau Garcia Castany, futbolista català (n. 1948). Resta del món 1216, Perusa, Estats Pontificis): Innocenci III, papa (n. 1160). 1858, York (Anglaterra): John Snow, metge anglès, precursor de l'epidemiologia (n. 1813). 1909, Ronneby: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec. 1944, Saint-Didier-de-Formans, França: Marc Bloch, historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales. 1958, Budapest (Hongria): Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (n. 1896). 1963, Lausana, Suïssa: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural (n. 1881). 1967, Richmond upon Thames, Surrey, Anglaterra: Reginald Denny, actor britànic. 1970, Saint-Arnoult-en-Yvelines (França): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus, Premi Goncourt 1944 (n. 1896). 1977, Alexandria, Virgínia (EUA): Wernher von Braun, una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica (n. 1912). 1979: Oklahoma (EUA): John Joseph Matthews, un dels més importants escriptors i portaveus osages. Nova York (EUA): Nicholas Ray, director de cinema estatunidenc (n .1911). 1986, Madrid: Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (n. 1923). 1990, Londres: Eva Turner, soprano anglesa (n. 1892). 2000, Tòquio (Japó): Emperadriu Kōjun, consort de l'emperador Hirohito (n. 1903). 2004, Bangkok, Tailàndia: Thanom Kittikachorn, dictador de Tailàndia (n. 1911). 2008, Los Angeles, EUA: Cyd Charisse, actriu de cinema i ballarina estatunidenca. 2010, Toronto, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (n. 1930). 2017: Ludwigshafen, Alemanya: Helmut Kohl, polític alemany, canceller d'Alemanya entre els anys 1982 i 1998. Los Angeles, Califòrnia (EUA):John G. Avildsen, director de cinema estatunidenc (n. 1935). 2019, Arieja, França: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (n. 1933).
Festes i commemoracions Festa Local a Calella, a la comarca del Maresme. Bloomsday, dia en què tenen lloc els homenatges a James Joyce
Santoral Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011):Santi, beati e testimoni. Sant Quirze i Santa Julita, màrtirs; Ferriol i Ferruci de Besançon, Ticó d'Amathus, bisbe (403); Similià de Nantes, bisbe (s. V); Auri, Justina i companys màrtirs (s. V); Aurelià d'Arle, bisbe (551); Benó de Meissen, bisbe (1106); Lutgarda d'Aywières, cistercenca (1246); Domènec Nguyen i companys màrtirs (1862). Beats: Cecard de Luni, bisbe (ca. 860); Thomas Reding, cartoixà màrtir (1537); Antoine-Constant Auriel, màrtir (1794); Maria Theresa Scherer, fundadora (1888). Sants Griciniana i Actinea de Volterra, màrtirs (s. IV); Cunegunda de Rapperswil, verge i cristiana (s. IV); Cethagh d'Oran, bisbe (s. V); Bertold de les Ardenes (ca. 540); Elpidi del Gavaldà, màrtir; Legunci i Fromici de Metz, bisbes; Colman MaRoi, abat de Reachrain (s. VI); Curig de Llandabarn, bisbe (s. VI); Fèlix i Maur, pelegrins (s. VI); Ismael de Menèvia, bisbe (s. VI); Paleri de Telese, bisbe; Elidà de Glwyd, anacoreta; Joan Francesc Regis, jesuïta (1640, en alguns calendaris locals; festa oficial: 31 de desembre); translació de les relíquies de Ricard de Chichester i de Guillem de París. Beats Guillem de Monferrato, dominic; Guiu Vignotelli, prevere (ca. 1245); Limbània de Gènova, verge. Servent de Déu Benito Latras y Loriz, Cosan, abat de Santa Maria d'Alaó. beat Gaspare Burgherre, venerat a l'Orde de la Mercè: venerats a l'Orde Caputxí: beats Anicet Koplinski i companys màrtirs: Heinrich Krzysztofik, Florian Stepniak, Fidelis Chijnacki, Sympronianus Ducki (1942)
Església Copta 9 Baoni: partença de Samuel el Profeta; martiri de Lucilià i companys màrtirs; translació de les relíquies de Sant Mercuri a Egipte.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 29 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 3 de juny del calendari julià litúrgic: Sants Lucià, Julià i Maximià de Beauvais, màrtirs (81-96); Lucilià, Claudi, Hipaci, Pau, Dionís i Paula de Bizanci, màrtirs (270-275); Aquil·les d'Alexandria, bisbe; Hièria de Mesopotàmia, vídua (320); Bàrsab d'Ixtar i companys màrtirs (342); Clotilde de Borgonya, reina; Kevin de Glendalough, eremita; Atanasi de Cilícia, taumaturg (s. X); Pappos, monjo; Demetri de Priluki, monjo (1392); translació de les relíquies del príncep Demetri de Moscou (1606); Josep de Tesalònica, metropolità màrtir (1821); Cebrià, monjo màrtir (1934);