La Tirrena-Adriàtica 2013, 48a edició de la Tirrena-Adriàtica, es disputà entre el 6 i el 12 de març de 2013. Aquesta era la tercera prova de l'UCI World Tour 2013. Els corredors hagueren de superar 1.060,1 km repartits entre set etapes, entre elles una contrarellotge per equips inicial i una d'individual per acabar la cursa.
La cursa fou guanyada, per segon any consecutiu, per l'italià Vincenzo Nibali (). Des que Tony Rominger ho aconseguí el 1989 i 1990 cap altre ciclista havia repetit victòria a la Tirrena-Adriàtica. Nibali va vestir-se amb el mallot de líder després de la penúltima etapa, amb final a Porto Sant'Elpidio i confirmà la victòria en la contrarellotge final a San Benedetto del Tronto. Nibali superà en 23 segons al britànic Chris Froome () i en 52 a l'espanyol Alberto Contador (). Contador també guanyà la classificació per punts.
En les altres classificacions, Michał Kwiatkowski () guanyà el mallot blanc de la classificació dels joves, alhora que acabà en quarta posició. Damiano Cunego () guanyà el mallot verd de la classificació de la muntanya, mentre el aconseguia la victòria en la classificació per equips.
Equips L'organitzador RCS Sport comunicà la llista d'equips convidat el 8 de gener de 2013. 22 equips prenen part a Tirrena-Adriàtica - 19 ProTeams i 3 equips continentals professionals:
Núm.CodiEquip1-8AST 11-18ALM 21-28BLA 31-38BMC 41-48CAN 51-58EUS 61-68FDJ 71-78GRS 81-88KAT 91-98LAM 101-108LTB Núm.CodiEquip111-118MOV 121-128MTN MTN-Qhubeka131-138OPQ 141-148OGE 151-158RLT 161-168SKY 171-178ARG 181-188TNE 191-198TST 201-208VCD 211-218VIN
Recorregut El recorregut de la present edició és molt similar a la del 2012, repetint les dues contrarellotges i la major part dels finals d'etapa. Després de tres primeres etapes pensades pel lluïment dels esprintadors, a partir de la quarta s'inicia la muntanya, amb nombrosos ports curts però amb uns desnivells de fins al 27%.
Favorits Els principals ciclistes es donen cita en la present edició, en detriment de la París-Niça. Entre els favorits a la victòria final hi ha el vigent vencedor, Vincenzo Nibali (), el vencedor del 2011, Cadel Evans (), Alberto Contador (), Joaquim Rodríguez (), Samuel Sánchez (), Chris Froome () o Damiano Cunego ().
Entre els esprintadors i contrarellotgistes destaquen Mark Cavendish (), André Greipel (), Peter Sagan (), Matthew Goss (), Tony Martin () o Fabian Cancellara ().
Etapes EtapaDataRecorregutKmVencedor d'etapaLíder de la general 1a etapa 6 de març San Vincenzo - Donoratico (CRE)20px|contrarellotge per equips 16,9 2a etapa 7 de març San Vincenzo - Indicatore 22px|Etapa plana 232 3a etapa 8 de març Indicatore - Narni Scalo 22px|Etapa plana 190 4a etapa 9 de març Narni - Prati di Tivo 22px|Etapa de muntanya 173 5a etapa 10 de març Ortona - Chieti Etapa de mitja muntanya 230 6a etapa 11 de març Porto Sant'Elpidio - Porto Sant'Elpidio 20px|Etapa trencacames 209 7a etapa 12 de març San Benedetto del Tronto - San Benedetto del Tronto (CRI)20px|contrarellotge individual 9,2
Etapa 1 miniatura|Altimetria de la 1ª etapa San Vincenzo - Donoratico, 6 de març. 16,9 km (CRE).
L'etapa inicial és una contrarellotge per equips totalment plana que segueix la costa tirrena entre les localitats de San Vincenzo i Donoratico El recorregut és idèntic al realitzat en l'edició del 2012, però en aquesta ocasió es disputa sobre un asfalt moll per culpa de la pluja que caiguda. El és el primer equip a prendre la sortida, però el seu temps, de 20' 19" no estarà entre els millors en acabar l'etapa. L' és el primer equip a baixar els 20 minuts, amb un temps de 19' 48". Després que el de Joaquim Rodríguez no aconseguís millorar el temps el va situar-se en primera posició amb un temps de 19' 35", però finalment l', amb Tony Martin, Michał Kwiatkowski, Niki Terpstra o Mark Cavendish a les seves files aconseguí la victòria final amb un temps de 19' 24". Cavendish fou el primer a passar per l'arribada i per aquest motiu es vestí amb el mallot de líder.
Resultats de la 1a etapa EquipTemps 1 2 + 11" 3 + 16" 4 + 19" 5 + 20" 6 + 24" 7 + 25" 8 + 29" 9 + 35" 10 + 36"Classificació general després de la 1a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot blau 2 + 0" 3 20px|Mallot blanc + 0" 4 + 0" 5 + 0" 6 + 11" 7 + 11" 8 + 11" 9 + 11" 10 + 11" Etapa 2 San Vincenzo - Indicatore. 7 de març. 232 km
Etapa que des de la costa de la Toscana ha de dur els ciclistes cap a l'interior de la península Itàlica. Després d'uns primers 30 km més aviat planers, els ciclistes hauran d'afrontar dues petites dificultats muntanyoses, el pas per Massa Marittima (344 m, km 44,6) i Cantoniera Montebello (436 m, km 85,3). A partir d'aquest punt el terreny se suavitza. Els darrers quilòmetres es fan en un circuit de 12,5 km al qual han de donar cinc voltes pels voltants d'Indicatore. En el segon i quart pas per meta es troben els dos esprints especials.
Un trio de ciclistes, Garikoitz Bravo (), Cesare Benedetti () i Kevin Hulsmans () formen l'escapada del dia, arribant a tenir nou minuts en algun moment de l'etapa, abans d'estabilitzar-se al voltant dels set minuts. Bravo i Benedetti passaren en primera posició per les dues cotes del dia, empatant a punts en la general de la muntanya. Finalment fou Bravo el que es vestí amb el mallot de la muntanya, ja que acabà l'etapa en millor posició que Benedetti. Bravo es despenjà de l'escapada, deixant sols al davant a Benedetti i Hulsmans, tot i que finalment foren absorbits pel gran grup abans del segon esprint.
En el primer esprint Cavendish guanyà un segon de bonificació, consolidant el seu lideratge. En el segon esprint sumà dos segons més de bonificació. Durant la penúltima volta Sep Vanmarcke () intentà l'escapada en solitari, tot i que la pluja que havia caigut durant bona part de l'etapa havia deixat perilloses les carreteres. El Cannondale va controlar la cursa en la darrera volta, tot preparant l'esprint per a Peter Sagan. El primer a llençar l'atac fou André Greipel (), però la victòria fou per a Matthew Goss ().
Resultats de la 2a etapa CiclistaEquipTemps 1 2 m. t. 3 MTN Qhubeka m. t. 4 m. t. 5 20px|Mallot blau m. t. 6 m. t. 7 m. t. 8 MTN Qhubeka m. t. 9 m. t. 10 m. t.Classificació general després de la 2a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot blau 2 20px|Mallot blanc + 2" 3 + 3" 4 + 3" 5 + 3" 6 + 14" 7 + 14" 8 + 14" 9 + 14" 10 + 14" Etapa 3 Indicatore - Narni Scalo. 8 de març. 190 km
La tercera etapa és propícia pels esprintadors, amb una sola dificultat muntanyosa puntuable en els 190 quilòmetres. La cota es troba a Todi (km 120) i té una llargada d'1,5 km al 12,2%. A partir de la cota el terreny es torna més ondulat fins a arribar a Narni Scalo, al voltant de la qual els ciclistes han de fer un circuit.
Per segon dia consecutiu Cesare Benedetti () i el líder de la muntanya, Garikoitz Bravo (), participen en l'escapada del dia. A ells se'ls afegeix Francesco Failli () per completar el trio d'escapats. Aquest trio aconseguirà una màxima diferència de prop de nou minuts en l'ascensió a Todi, on Benedetti arrabassa el mallot verd a Bravo en passar el primer pel cim. En aquest punt Bravo desisteix de l'escapada, continuant sols Benedetti i Failli, mentre un gran grup encapçalat pel , que busca l'esprint per a Peter Sagan se'ls anava acostant. A manca de 20 km els escapats seran engolits i això dona joc a uns darrers quilòmetres en què es produeixen diversos intents d'escapada per part de Lars Boom () o Serguei Lagutin (), sent tots neutralitzats a darrera hora per disputar-se la victòria a l'esprint. Matthew Goss () és el primer a llançar l'esprint, però la victòria se la juguen Sagan i Cavendish. La victòria final és per a Sagan, que d'aquesta manera supera per primera vegada a Cavendish en un esprint massiu. Gràcies a les bonificacions Cavendish augmentà les diferències en el liderat.
Resultats de la 3a etapa CiclistaEquipTemps 1 2 20px|Mallot blau m. t. 3 m. t. 4 MTN-Qhubeka m. t. 5 20px|Mallot vermell m. t. 6 m. t. 7 m. t. 8 m. t. 9 m. t. 10 m. t.Classificació general després de la 3a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot blau20px|Mallot vemrell 2 20px|Mallot blanc + 7" 3 + 9" 4 + 9" 5 + 9" 6 + 18" 7 + 20" 8 + 20" 9 + 20" 10 + 20"
Etapa 4 Narni - Prati di Tivo. 9 de març. 173 km
Etapa reina de la present edició, amb tres ports de muntanya per superar, el darrer d'ells l'arribada, i un terreny molt accidentat durant bona part de l'etapa. La Forca di Arrone (509 m, km 31,3) i el Passo delle Capannelle (1.269 m, km 132,0) donen pas a l'arribada final a l'estació hivernal de Prati di Tivo, amb mil metres de desnivell en 14,5 km i unes rampes màximes del 12%.
Quatre ciclistes, Fredrik Kessiakoff (), Anthony Roux (), Tomasz Marczyński () i Francesco Failli () s'escapen al cap de 20 km d'etapa fins a aconseguir una màxima diferència de set minuts quan duen un terç d'etapa. Failli és a l'escapada per intentar arrabassar el liderat de la muntanya a Cesare Benedetti, cosa que aconseguí en passar el primer pels dos primers ports del dia. L' i el passaren a controlar la cursa per protegir els seus líders, mentre els escapats disposaven de menys de dos minuts a l'inici de l'ascensió final. En l'ascens a Prati di Tivo Marczyński deixà enrere els seus companys d'escapada, mantenint uns 45 segons a manca de 9 km sobre el gran grup liderat per cinc corredors del . Marczyński fou neutralitzat poc després per un grup principal que perdia elements ràpidament, entre ells Cadel Evans, Joaquim Rodríguez i Roman Kreuziger. Poc després serien Alberto Contador () i Vincenzo Nibali () els que es depenjarien de Chris Froome, el qual guanyà l'etapa amb sis segons sobre Mauro Santambrogio () i onze sobre Nibali. Michał Kwiatkowski, company d'equip de Cavendish, aconseguí el liderat.
Resultats de la 4a etapa CiclistaEquipTemps 1 2 + 6" 3 + 11" 4 20px|Mallot blanc + 13" 5 + 15" 6 + 15" 7 + 20" 8 + 43" 9 + 43" 10 + 58"Classificació general després de la 4a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot blau20px|Mallot blanc 2 + 4" 3 + 16" 4 + 30" 5 + 33" 6 + 40" 7 + 55" 8 + 1' 04" 9 + 1' 16" 10 + 1' 16"
Etapa 5 Ortona - Chieti. 10 de març. 230 km
Etapa de mitja muntanya en què els ciclistes hauran de superar fins a tres dificultats muntanyoses. La primera d'elles és la Forchetta di Palena, una llarga ascensió de 21,7 km i un desnivell del 3,3% i que es corona al km 91. Tot seguit s'inicia un llarg descens fins al passo Lanciano (11,3 km al 8,5%), que es corona a manca de 40 km. El descens duu els ciclistes fins a Chieti, on ja pels carrers hauran de superar diverses rampes de fins al 19% de desnivell i que es coronen a poc més d'un quilòmetre per l'arribada a la Via Salomone.
Nou corredors formen l'escapada del dia a partir del km 20, arribant a tenir una màxima diferència propera als vuit minuts al cim de la primera ascensió del dia. El gran grup és encapçalat per l', i i entre els escapats Damiano Cunego () ataca en l'ascens al Passo Lanciano, mentre Stijn Devolder () intenta agafar-lo. L'esforç de Cunego no tindrà recompesa i serà agafat pels favorits a manca de 7 km. El grup de favorits perd corredors ràpidament i després d'un atac de Roman Kreuziger () i Andrey Amador () serà Joaquim Rodríguez () el que llança l'atac definitiu a manca d'1,4 km per al final. Ràpidament aconsegueix obrir diferències en les dures pendents dels carrers de Chieti fins a presentar-se a la meta amb 8 segons d'avantatge sobre els immediats perseguidors. Chris Froome () passa a liderar la cursa amb 20 segons sobre Contador.
Resultats de la 5a etapa CiclistaEquipTemps 1 2 + 8" 3 + 8" 4 + 8" 5 + 8" 6 + 8" 7 + 17" 8 + 22" 9 + 22" 10 + 28"Classificació general després de la 5a etapa CiclistaEquipTemps 1 20px|Mallot blau 2 20px|Mallot vermell + 20" 3 + 20" 4 20px|Mallot blanc + 24" 5 + 37" 6 + 52" 7 + 55" 8 + 57" 9 + 1' 27" 10 + 1' 51"
Etapa 6 Porto Sant'Elpidio - Porto Sant'Elpidio. 11 de març. 209 km