Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del , i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al .
Genial empresari, Plantin fou producte de la situació política amb la qual sempre es mantingué escèptic. En tot moment s'adaptà a les circumstàncies, al mateix temps patint-ne les conseqüències i aprofitant-se'n. Des del punt de vista tècnic i estètic fou el màxim representant del renaixement flamenc en l'Art de la impremta, cim dels corrents alemany i francès en tipografia, en el gravat il·lustratiu i en l'acabament artístic del llibre.Bécares Botas 1999: p. 33.En el període de 1555 a 1589 el Compàs d'Or publica més de 1500 títols (Ziegert 1888).
Plantin, des dels seus inicis humils, expandeix el seu negoci per Europa: instal·la una filial a París el 1567; Franciscus Raphelengius, el seu gendre, continua la impremta que Plantin instal·la el 1583 a Leiden; manté un agent a Espanya; i posteriorment crea una filial a Salamanca. També manté intenses relacions comercials amb llibreters d'Holanda, Flandes, Brabant, Anglaterra, Escòcia, França, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Portugal i Espanya.Sabbe 1926: p. 62-63.
Home del seu temps, i relacionat amb nombrosos intel·lectuals i erudits, Plantin escriu uns quants poemes en francès de gran qualitat, entre els quals destaca el sonet Le Bonheur de ce Monde; i prologa algunes de les seves edicions amb dedicatòries a personatges eminents, poemes en llatí amb un estil correcte però massa formal.Voet 1969-72: p. 134.Sabbe 1921
Biografia Origen i joventut Christophe Plantin neix a prop de Tours, en el centre de França, a la vila de Saint-Avertin, al voltant de 1520. En fugir de la pesta que havia mort la seva dona, Jean Plantin acompanyat pel seu fill Christophe, es trasllada a Lió, on entra al servei de lobédiencier Antoine Porret, qui ocupa sense ser-hi el titular, un benefici a l'església de Sant Just. Després de dos o tres anys a Lió, Jean i Christophe acompanyen Pierre Puppier, nebot d'Antoine Porret, qui marxa a estudiar a Orleans i a París, fins que aquest acaba els seus estudis, entre 1534 i 1537. Jean Plantin retorna a Lió per posar-se al servei d'un altre estudiant que va a Tolosa, mentre Christophe es queda estudiant a París. Tres anys després, en 1540, Christophe mou a Caen per treballar amb el llibreter Robert II Macé, amb el qual roman fins a 1545 o 1546, aprèn l'art de l'enquadernació i coneix Jehanne Rivière, amb qui es casarà en les darreries de la seva estada a Caen.Pallier 1995: p. 245-246.Voet 1969-72: p. 8-9.En 1606, el seu net Balthasar I Moretus, ‘ennobleix’ els orígens familiars: Així Christophe seria fill de Charles de Tiercelin, senyor de La Roche du Maine, i a la mort de son pare sense herència, ha de dedicar-se al comerç, i canvia el seu cognom per no deshonrar el llinatge familiar. (Voet 1969-72: p. 3.)
Enquadernador a París i Anvers Plantin, casat i amb una bona formació en marroquineria i enquadernació, es trasllada a París, on roman poc de temps. Decideix llavors traslladar-se a Anvers, important centre de la producció de llibres, metròpoli comercial i lloc ideal per als joves emprenedors. En l'any 1548 o 1549 obri el seu taller, i el 21 de març de 1550 es registra com a ciutadà d'Anvers; i el mateix any entra en la confraria de Sant Lluc, dels oficis artístics, com a impressor.Pallier 1995: p. 246.Voet 1969-72: p. 11-14.Aquesta aparent contradicció podria explicar-se per l'ambició de Plantin o per haver-se registrat en el llibre major de la confraria amb una data posterior, quan Plantin ja era impressor. (Voet 1969-72: p. 12, n. 2.) Per arrodonir els seus ingressos també es dedica a la compravenda de gravats i llibres, mentre la seva dona manté una tenda de puntes.Voet 1969-72: p. 16.
Per la qualitat de les seves enquadernacions i estoigs, i pels seus treballs amb el cuir, fou reconegut i ben considerat pels amants dels llibres i, per erudits i comerciants.Voet 1969-72: p. 14. En 1555, sense oblidar el treball de l'enquadernació, decideix centrar el seu negoci en la impressió i edició de llibres.Moll 2000: p. 319.Bécares Botas 1999: p. 32.Segons tradició familiar, el canvi d'activitat professional de Plantin fou motivat per unes greus ferides patides durant l'atac d'un borratxos, quan anava a entregar un estoig encarregat per Gabriel de Zayas, secretari de Felip II. (Moll 2000: p. 319; Voet 1969-72: p. 18-20)
Officina Plantiniana o «Compàs d'Or» miniatura|Portada de Flores (1555) de Sèneca, traduïdes al castellà per Joan Martí Cordero. Els inicis (1555-1562) El 18 de febrer de 1555 el Consell de Brabant li autoritza a dedicar-se a la impressió; i el 5 d'abril, el Consell Privat del Governador dels Països Baixos li autoritza imprimir una sèrie de llibres. Al cap de poques setmanes apareix el primer llibre imprès per Plantin –però editat per Joannes Bellerus–, La Institutione di una fanciulla nata nobilmente, manual bilingüe de Giovanni Michele Bruto per a l'educació de les joves aristòcrates i, al mateix temps, la traducció al castellà feta per Joan Martí Cordero d'una compilació preparada per Erasme de les Epistulae morales ad Lucilium i altres obres de Sèneca amb el títol genèric de Flores, editada per Plantín –la primera a portar la marca d'editor– però no impresa.Voet 1969-72: p. 17-18.
Plantin aconsegueix el capital necessari per a iniciar el negoci de la impressió d'empresaris parisencs afins, com ell, a la Hüsgesinnes der Lieften (Familia charitatis o Casa de l'Amor), secta anabaptista liderada per Hendrik Niclaes, per al qual publica secretament diverses obres entre 1555 i 1562.Voet 1969-72: p. 21-24 Plantin fou un important membre familiste fins a 1567, quan les relacions amb la Corona espanyola el mouen a desvincular-se definitivament d'aquest corrent religiós. Sols en 1579 o 1580 entra en contacte amb Hendrik Janssen (anomenat van Barrefelt), escindit dels familistes, del qual es converteix en un fervorós seguidor, i torna a imprimir secretament llibres prohibits.Voet 1969-72: p. 28-29. De tota manera, aquest corrent religiós i el seu catolicisme no suposaren per a ell dos mons irreconciliables, més aviat foren aspectes complementaris en la seva religiositat.Bécares Botas 1999: p. 38.
Els primers anys com a impressor, de 1555 a 1561, no foren fàcils. Realitza molts treballs per a editors de París, Anvers i Colònia, imprimint a la portada el nom del comprador. Aquestes publicacions foren acurades i algunes amb il·lustracions, però no foren joies tipogràfiques. Publica obres populars, amb relats de viatges, obres literàries, petits diccionaris, alguns volums de poesia en llatí i uns pocs autors clàssics; majorment en francès, però també en castellà i neerlandès. Moltes de les seves publicacions foren reedicions de llibres prèviament publicats a França. El volum d'edicions no fou gran, però sobresurt de la resta d'impressors d'Anvers, així el 1555 publica 10 obres; el 1556, 12; el 1557, 21; el 1558, 23, el 1559, 13; el 1560, 13; i el 1561, 28. En aquests darrers anys ja comptava amb quatre premses. Tot i que França era el seu mercat principal, també assisteix a les fires de Frankfurt, almenys des de 1557, per a situar-se en el principal mercat del llibre.Voet 1969-72: p. 32-33. miniatura|upright=2|Part de l'àlbum dedicat als funerals de Carles V a Brussel·les.
D'aquest període inicial sobresurt, per la seva qualitat, La magnifique et sumptueuse Pompe funebre faite aus obseques et funerailles du tresgrand et tresvictorieus empereur Charles cinquiéme, celebrées en la vile de Bruxelles le XXIX. iour du mois de décembre MDLVIII, par Philippes roy catholique d'Espaigne son fils, obra publicada el 1559, composta de 33 gravats, i considerat l'àlbum d'un fet concret més luxós del .Voet 1969-72: p. 33-34.
miniatura|esquerra|upright=.8|Emblema de lOfficina Plantiniana de 1558. El 1557 apareix imprès a les obres de Plantin l'emblema que, amb diverses adaptacions estilístiques, representarà a l'''Officina Plantiniana durant tres segles: Una mà sortint dels núvols agafa un compàs i dibuixa un cercle, i amb el lema Labore et Constantia, emmarcant el conjunt; i que farà que la impremta sigui també coneguda com a De Gulden Passer (El Compàs d'Or).Voet 1969-72: p. 31. La punta fixa simbolitza la determinació ferma per complir totes les tasques malgrat els contratemps i les dificultats, i la punta que descriu la circumferència simbolitza el treball infatigable que abasta els horitzons més amplis del domini intel·lectual.Sabbe 1926: p. 56.
A la darreria de 1561 és acusat d'haver imprès el llibre Briefve instruction pour prier, de contingut heterodox, però ell ja estava refugiat a París, i havia assegurat el seu negoci de la confiscació mitjançant el recurs tècnic de l'embargament previ, promogut pels seus socis i amics. Al març de 1562 detenen tres treballadors seus, i a continuació se celebra el judici on s'estableix la innocència de Plantin.Bécares Botas 1999: p. 34. Tornat a Anvers al setembre de 1563 i malmès pels entrebancs dels anys 1562 i 1563, serà capaç de retornar al negoci gràcies al suport d'un dels seus 'creditors'.Voet 1969-72: p. 34-44.
La Compagnie (1563-1567) El 26 de novembre de 1563 es crea una societat per portar endavant la impremta de Plantin. Els socis seran Cornelis van Bomberghen, el promotor de la companyia, Karel van Bomberghen, senyor de Haren i cosí de l'anterior, Johannes Goropius Becanus, metge casat amb una neboda dels van Bomberghen, Jacob de Schotti, cunyat de Cornelis, i el mateix Christophe Plantin. Cornelis i Christophe aporten un capital inicial de 600 lliures, i la resta, 300 lliures cadascú, essent l'aportació de Plantin en espècie, la seva col·lecció de matrius i punxons. Cornelis actua de director i Plantin de director tècnic, i es comparteix la responsabilitat.Voet 1969-72: p. 44-45. Fernando de Bernuy entra en la societat en el febrer de 1566, possiblement substituint al seu oncle Karel van Bomberghen.Voet 1969-72: p. 45 i 48. Els van Bomberghen no eren estranys al món de la tipografia, al contrari, Cornelis i Karel eren, respectivament, nebot i fill de l'impressor Daniel van Bomberghen, actiu en Venècia entre 1515 i 1549, i especialitzat en editar llibres en hebreu.Arias Montano 2002: p. 28, n. 1 i 3. miniatura|Portada dAromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud Indios nascentium historia (1567) de Garcia de Orta, traduït, comentat i ampliat amb gravats per Carolus Clusius.