El Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE, o també simplement Servei Exterior) és un organisme de la Unió Europea la creació definitiva del qual, l'1 de desembre de 2010, venia prevista pel Tractat de LisboaArticle 27.3 del Tractat de la Unió Europea Encara que la seva estructura i funció hauran de desenvolupar-se per mitjà de diverses altres decisions europees del Consell, la que l'ho estableix i regula el seu funcionament orgànic està ja aprovada i les seves disposicions es troba en procés de consolidació o aplicació pràctica. El nou servei exterior està constitucionalment nomenat a ser un organisme (organisme unitari complex) funcionalment autònom d'altres institucions i organismes de la Unió, subjecte únicament a l'autoritat de l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat. Treballarà, malgrat tot, en estreta cooperació amb els serveis diplomàtics dels Estats membres, als quals coordinarà en tant que sigui possible.

Com servei diplomàtic que és, les seves comeses consisteixen a donar suport i assistir a l'exercici de les seves funcions a l'Alt representant, com màxim responsable de l'acció exterior de la Unió, en tots els àmbits de la seva activitat. El Servei Europeu d'Acció Exterior serà el primer servei diplomàtic multinacional, i un dels més grans del món.

El servei exterior estarà integrat per personal especialitzat procedent dels serveis competents de la Secretaria General del Consell, de la Comissió, i per personal diplomàtic procedent dels Estats membres en qualitat de serveis especials. La seva seu s'ubicarà en Brussel·les.

Història L'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat dirigirà un servei diplomàtic en què s'integraran tot seguit, fusionades, les actuals delegacions internacionals del Consell i de la Comissió presents a prop de 125 països, així com les Representacions especials PSEC (Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea). Encara que en un primer moment el nombre de funcionaris destinats al Servei Exterior s'hi fixarà al voltant dels 3000, es preveu al llarg dels cinc primers anys de desplegament de les seves activitats compti amb ben bé 6000 funcionaris de plé integrats en la seva estructura, amb una planificació de fins a 8000. De ser aquest el cas, com sembla apuntar, el SEAE estaria cridat a ser el més gran servei diplomàtic del món, junt amb el Departament d'Estat dels Estats Units, per damunt de ministeris com el xinès o el rus, i molt per damunt de qualssevol dels serveis exteriors dels Estats de la Unió.

El 25 de març de 2010, l'Alt representant va presentar davant el Consell un primer esborrany de Decisió europea sobre el Servei Exterior. Després d'intenses negociacions amb els representants designats pel Parlament Europeu, els diputats Guy Verhofstadt, Elmar Brok i Roberto Gualtieri, la Cambra va prestar el seu consentiment i el document final va ser aprovat en definitiva pel Consell d'Assumptes Generals quatre mesos més tard, entrant en vigor el 16 de juliol de 2010, dia de la seva adopció.

Funcions És funció principal del servei exterior donar suport a l'Alt representant a l'exercici del seu càrrec, assistint-li l'exercici de totes les seves atribucions i en tots els àmbits de la seva activitat, en particular: a la seva qualitat de mandatari del Consell per a la direcció i execució de la política exterior i de seguretat comuna, inclosa la política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea; a la seva qualitat de vicepresident de la Comissió Europea encarregat de les relacions exteriors de l'executiu comunitari i de la coordinació de les polítiques i atribucions amb projecció exterior d'aquesta institució, sota l'autoritat i supervisió del seu President; a la seva qualitat de president del Consell d'Afers Exteriors, la formació del Consell encarregada d'elaborar la política exterior de la Unió, atenent les prioritats i objectius estratègics establertes pel Consell Europeu i aplicant-los a les seves línies d'actuació política concreta, així com de vetllar per la cohesió global de la seva acció exterior, tot i això sense perjudici de les funcions de la Secretaria General del Consell; a les seves funcions generals de coordinació, com a cap de la política exterior de la Unió en el seu conjunt, de l'acció exterior per garantir la seva cohesió, aplicació i efectivitat.

Malgrat tot, i sense alterar la prioritat d'aquesta comesa major, que és el que estableixen els Tractats, la Decisió sobre el SEAE adoptada el 2010 pel Consell a proposta de l'Alta representant Ashton, prèvia consulta al Parlament Europeu i aprovació de la Comissió, i que regula el seu funcionament, atribueix legalment també al nou organisme d'altres funcions complementàries o estén les enunciades al servei d'altres alts càrrecs comunitaris. La Decisió reguladora del SEAE esmenta en particular,Article 2.2 de la Decisió sobre el SEAE a les següents autoritats o institucions europees: el President del Consell Europeu, com màxim representant exterior de la Unió en l'àmbit de la política exterior i de seguretat comuna, al nivell dels caps d'Estat i de govern; el President de la Comissió, en la seva qualitat de cap de l'executiu comunitari (al qual pertany el mateix AR) i representant d'això en tots els àmbits de l'acció exterior que recauen sobre la seva competència –política comercial comuna, ajuda el desenvolupament, etc.–; la Comissió Europea en el seu conjunt, fonamentalment el Col·legi de Comissaris, com la institució de la Unió amb capacitat decisòria, executiva i de gestió en tots els àmbits de l'acció exterior que no formin part de la política exterior i de seguretat comuna; el Parlament Europeu, i tots els diputats que l'integren, com a institució colegisladora i pressupostària de la Unió, juntament amb el Consell, amb facultat per decidir sobre algunes qüestions de l'acció exterior, però particularment sobre tot el pressupost de la Unió, incloses les partides de l'acció exterior -llevat de l'àmbit de la defensa militar-, així com dipositari per excel·lència de la facultat de control polític sobre totes les altres institucions de la Unió, en tots els àmbits.

Estructura i organització El Servei Europeu d'Acció Exterior ordena la seva estructura de conformitat amb els patrons habituals d'un servei diplomàtic: disposa d'un conjunt d'oficines exteriors de representació que executen la política exterior als punts on es troben, sota la direcció superior d'una organització política i administrativa central, que rep informació de les delegacions, la posa en comú, i elabora basant-se en la mateixa les directrius polítiques i operatives, conformes a la línia general de l'acció exterior dissenyada pels òrgans constitucionals a Brussel·les. Aquestes directrius seran al seu torn les que apliquin i posin en marxa les ambaixades comunitàries a l'espai on operin, adequant-les a les seves circumstàncies especials. Això tot sense perjudici de les instruccions directes que puguin rebre des de Brussel·les pels seus superiors jeràrquics.

Aquests dos àmbits organitzatius, el central i el perifèric o exterior, difereixen notablement en els seus mètodes d'organització, com correspon a les seves diferents funcions elementals. Tanmateix, de l'adequada connexió entre tots dos i l'eficàcia de les seves relacions –funcionals, organitzatives, jeràrquiques, etc.–, així com amb les mateixes diplomàcies nacionals, depèn sobre manera l'efectiu èxit d'un servei diplomàtic insòlit en el seu àmbit, com és el SEAE.

A més a més d'aquesta doble dimensió exterior-central del SEAE existeix una altra dialèctica no menys complexa, i és la funcional-institucional. I el fet és que dins del mateix SEAE conviuen no solament funcionaris procedents de diferents mitjans –la Comissió, el Consell i els Estats membres–, sinó que també la unitat funcional de l'organització queda ineludiblement marcada per la complexitat institucional de la mateixa Unió Europea. Tres institucions u organitzacions es reparteixen les competències materials en l'àmbit de l'acció exterior comunitària: el Consell, l'Alt representant i la Comissió. Encara que l'anomenat doble barret institucional de l'AR (cap del SEAE) com a president del Consell d'Afers exteriors i com a vicepresident de la Comissió facilita la seva feina directiva i de coordinació, no és menys cert que la política exterior de la Unió ve marcada per les polítiques que decideixen en els seus respectius àmbits de competència dues institucions tan connexes com antitètiques: el Consell i la Comissió. Bona prova d'això és la capacitat que la Comissió Europea i el seu gran valedor, el Parlament, van engegar a la negociació del SEAE de què aquella pugui dirigir instruccions directament als Caps de Delegació en aquelles polítiques de la seva exclusiva competència –prèvia notificació als serveis centrals del SEAE–. Les competències exclusives del Consell plantegen menys problemes, ja que en quasi totes elles l'AR actua com a mandatari seu i ho representa en tot.

La gran complexitat de tot aquests corrents oposats de poder i de tots els seus matisos hauran de canalitzar-se jurídicament a través d'un acord interinstitucional del SEAE amb les institucions involucrades.Article 3.3 de la Decisió sobre el SEAE

Administració central miniatura|esquerra|L'AR Ashton és al capdavant del SEAE L'administració central del Servei Europeu d'Acció Exterior és la part de l'organització interna situada a la seva seu central de Brussel·les, i que s'encarrega fonamentalment de l'àmbit directiu i de la coordinació general de l'acció exterior europea a través del SEAE, mitjançant l'articulació d'una línia política i gestió administrativa de conjunt, que ha de ser aplicada per totes les delegacions, així com per mitjà de la supervisió sobre la seva efectiva i uniforme aplicació per aquestes últimes.

La Secretaria General El servei exterior és gestionat per un Secretari General executiu (SGE) -actualment el diplomàtic francès Pierre Vimont- que, assistit per dos secretaris generals adjunts (SGA) -en l'actualitat el polonès Maciej Popowski i l'alemanya Helga Schmid-, és l'encarregat d'adoptar totes les mesures necessàries per al bon funcionament del Servei, incloent les facetes administrativa i pressupostària. Vetlla per l'efectiva coordinació entre tots els serveis i departaments del SEAE, així com de les delegacions de la Unió. El Secretari General executiu actua sota l'autoritat de l'Alt representant, com els secretaris generals adjunts actuen sota la seva pròpia. El SGE defineix i reparteix les funcions que corresponguin als SGA. Entre els tres càrrecs, sumats als seus propis instruments administratius i serveis, conformen la Secretaria General (SG) del SEAE.

En aquesta línia, la SG inclou, com a part de la seva estructura administrativa, els següents serveis especials: Una Direcció General d'assumptes administratius, personal, pressupost, seguretat i sistemes de comunicació i informació (DGAS), també nomenada Direcció d'Operacions, que està situada sota la gestió del SGE i l'actual titular és el diplomàtic irlandès David O'Sullivan; Un servei jurídic, situat també sota l'autoritat administrativa del SGE.

La SG del SEAE és la responsable de garantir la coordinació necessària entre tota la xarxa administrativa del SEAE, incloent les seves direccions generals. Haurà de coordinar, quan sigui necessari, amb els serveis competents de la Comissió Europea i amb la mateixa Secretaria General del Consell.

Les direccions generals Les direccions generals (DGS) del SEAE són els departaments centrals en què s'estructura el seu organigrama, i estan situades sota l'autoritat d'un director general. Totes les direccions generals són coordinades per la SG, sota l'autoritat del SGE. Les DGS del SEAE es poden classificar de la següent manera, d'acord amb la Decisió sobre el SEAE:Article 4.3 de la Decisió sobre el SEAE