miniatura|Estoles de diversos colors Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parament emprat a la litúrgia cristiana. El simbolisme dels colors serveix per subratllar les característiques d'un temps determinat de l'any litúrgic, destacar una festa o una fira determinada del calendari, o una ocasió especial.

Església Catòlica Romana Al ritu romà, reformat per Pau VI, es fan servir els següents colors:Institutio Generalis Missalis Romani , no. 346; cf. text for Australia , England and Wales, United States

ColorÚs obligatoriÚs opcional (en comptes del color obligatòriament prescrit)Verd Diumenges i ferials del Temps OrdinariMorat Advent Quaresma Sagrament de la Reconciliació Commemoració dels fidels difunts Misses de Requiem i oficis pels mortsRosa Diumenge de Gaudete (Tercer diumenge d'Advent) Diumenge de Laetare (Quart diumenge de Quaresma)Blanc Temps de Nadal (des del dia de Nadal fins al Baptisme del Senyor) Temps Pasqual Dijous Sant Festes de Nostre Senyor de naturalesa joiosa (per exemple, no les de la Passió) Festes de la Mare de Déu Festes dels àngels Festivitat de Sant Joan Festivitat de la Conversió de Sant Pau Nativitat de Sant Joan Baptista Festivitat de Tots Sants Festivitats dels Sants no Màrtirs Sagrament del Baptisme Sagrament del Matrimoni Sagrament dels Ordes Sacramentals Unció de malalts Misses de Requiem i oficis de difunts allà on la Conferència Episcopal ho hagi permès.GIRM (Editio Typica), 346 Misses votives i d'altres misses on habitualment es fa servir el verd. Blau clar A Espanya i els seus antics dominis, festa de la Immaculada Concepció (8 de desembre)Vermell Diumenge de Rams Divendres Sant i litúrgies diferents a la missa el Dissabte Sant. Pentecosta Festes de la Passió del Senyor Festes dels Màrtirs o de Confessors (aquells reconeguts per l'Església com a Sants que han mort o patit, respectivament, per l'Església) Missa RojaNegre Commemoració dels Fidels Difunts Misses de Rèquiem i oficis pels morts

Significat dels colors El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials. Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent (temps d'esperança per la vinguda del Messies i la Resurrecció salvadora, respectivament). Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la quaresma (temps de preparació pel Nadal i la Pasqua de Resurrecció, respectivament. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts. Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete (el tercer d'Advent) i del diumenge Laetare (el quart de Quaresma) per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament. Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic. Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya. Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual (Divendres Sant i també es pot emprar dissabte als oficis); a les festes de l'Esperit Sant (com el Diumenge de Pentecosta) o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del papa o d'un cardenal. Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.

Colors anteriors a 1969 El Missal romà revisat per Joan XXIII el 1962, va ser autoritzat per l'ús com a forma extraordinària del ritu romà per Benet XVI pel motu proprio del 2007 Summorum Pontificum. La revisió del missal per part de Joan XXIII incorporà canvis que es van fer mitjançant el seu motu propio Rubricarum instructum del 29 de juliol de 1960.Missale Romanum 1962

Color Ús entre 1920-1955 Ús entre 1955-1960 Ús entre 1960-1969 Morat Dies de témpores Dies de Rogatius Vigília de la Immaculada Concepció Vigília de Nadal Sants Innocents (quan cau en un dia durant la setmana) Benedicció de les Candeles i Purificació Septuagèsima, Sexagèsima i Quinquagèsima Diumenge de Rams Fèries de la Setmana Santa Benediccions anteriors a la Missa i ritus del Dissabte de Pasqua Benediccions anteriors a la Missa i ritus de la vigília de Pentecosta Vigília de la Nativitat de Sant Joan Baptista Vigílies de les festes dels Apòstols (Pere i Pau, Andreu, Jaume, Tomàs, Simó i Judes, Maties) Vigília de Sant Llorenç Vigília de l'Assumpció de Maria Commemoració dels Fidels Difunts (si té lloc la Festivitat de les Quaranta Hores) Exorcisme durant el Sagrament del Baptisme Dies de témpores Dies de Rogatius Vigília de Nadal Sants Innocents (quan cau en un dia durant la setmana) Benedicció de les Candeles i Purificació Septuagèsima, Sexagèsima i Quinquagèsima Diumenge de Rams (només a la Missa) Fèries de la Setmana Santa Distribució de la Comunió el Divendres Sant Litúrgies que no siguin la Missa el Dissabte Sant Benediccions anteriors a la Missa i ritus del Dissabte de Pasqua Benediccions anteriors a la Missa i ritus de la vigília de Pentecosta Vigília de la Nativitat de Sant Joan Baptista Vigílies de la Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau Vigília de Sant Llorenç Vigília de l'Assumpció de Maria Commemoració dels Fidels Difunts (si té lloc la Festivitat de les Quaranta Hores) Exorcisme durant el Sagrament del Baptisme Dies de témpores Dies de Rogatius Vigília de Nadal Septuagèsima, Sexagèsima i Quinquagèsima Diumenge de Rams (només a la Missa) Fèries de la Setmana Santa Distribució de la Comunió el Divendres Sant Litúrgies que no siguin la Missa el Dissabte Sant Benediccions anteriors a la Missa i ritus del Dissabte de Pasqua Benediccions anteriors a la Missa i ritus de la vigília de Pentecosta Vigília de la Nativitat de Sant Joan Baptista Vigílies de la Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau Vigília de Sant Llorenç Vigília de l'Assumpció de Maria Commemoració dels Fidels Difunts (si té lloc la Festivitat de les Quaranta Hores) Exorcisme durant el Sagrament del BaptismeBlanc Octava de la Immaculada Concepció Octava de Nadal Octava de Sant Joan Vigília de l'Epifania Octava de l'Epifania Purificació de la Mare de Déu (només la missa) Octava de Sant Josep Vigília de Pasqua de Resurrecció el Dissabte Sant (només la missa) Octava de Pasqua Vigília de l'Ascensió Octava de l'Ascensió Octava del Corpus Christi Octava del Sagrat Cor de Jesús Octava de la Nativitat de Sant Joan Baptista Octava de l'Assumpció Octava de la Nativitat de Maria Octava de Tots Sants Sagrament del Baptisme (després de l'exorcisme) Sagrament de la Confirmació Octava de Nadal Purificació de la Mare de Déu (només la Missa) Vigília de Pasqua de Resurrecció el Dissabte Sant (només la Missa) Octava de Pasqua Vigília de l'Ascensió Sagrament del baptisme (després de l'exorcisme) Sagrament de la confirmació Octava de Nadal Purificació de la Mare de Déu (incloent la Benedicció de Candeles, la Processó i la Missa) Vigília de Pasqua de Resurrecció el Dissabte Sant (només la Missa) Octava de Pasqua Sagrament del baptisme (després de l'exorcisme) Sagrament de la ConfirmacióVermell Sants Innocents (quan cau en diumenge) Octava dels Sants Innocents Octava de Sant Esteve Vigília de Pentecosta (només la missa) Octava de Pentecosta Octava de Sant Pere i Sant Pau Octava de Sant Llorenç Sants Innocents (quan cau en diumenge) Benedicció de Palmes i Processó del Diumenge de Rams Vigília de Pentecosta (només la missa) Octava de Pentecosta Sants Innocents (quan cau en diumenge) Benedicció de Palmes i Processó del Diumenge de Rams Vigília de Pentecosta (només la missa) Octava de PentecostaRosa Diumenge Gaudete Diumenge Laetare Dimenge Gaudete Diumenge Laetare Dimenge Gaudete Diumenge LaetareNegre Divendres Sant Commemoració dels Fidels Difunts (si no té lloc la Festivitat de les Quaranta Hores) Misses de Difunts Divendres Sant (litúrgia principal) Commemoració dels Fidels Difunts (si no té lloc la Festivitat de les Quaranta Hores) Misses de Difunts Divendres Sant (litúrgia principal) Commemoració dels Fidels Difunts (si no té lloc la Festivitat de les Quaranta Hores) Misses de Difunts

El papa Pius X elevà el rang dels diumenges del Temps Ordinari, de manera que aquells que caiguessin en octaves s'emprés el verd en comptes del color de l'octava, com es feia fins llavors.Rubricae generales Missalis: XVIII – De Coloribus Paramentorum in the 1920 typical edition of the Roman Missal omitted the phrase "exceptis Dominicis infra octavas occurrentibus, in quibus color octavarum servatur" found in earlier editions beginning with Pope Pius V's edition of 1570 (page 21 of the facsimile published by Libreria Editrice Vaticana in 1998 – ).

La normativa sobre els colors litúrgics fins a Pius X (1903-1914) eren les indicades a l'edició del Missal Romà que Pius V promulgà el 1570, llevat de per l'afegit de festes no incloses en aquell missal. L'esquema de colors al seu missal mostrava l'ús que s'havia fixat a Roma al .

Ritu bizantí El ritu bizantí, que és emprat per totes les esglésies membres de l'Església Ortodoxa i de les Esglésies Catòliques Orientals de ritu bizantí, no tenen un sistema universal de colors, sinó que els llibres de servei de la tradició bizantina només especifiquen vestimentes «clara» o «fosca». A la tradició grega, el granat o el borgonya són comuns a les solemnitats, a més d'una àmplia varietat de colors durant la resta de períodes, sent el daurat i el blanc els més habituals.

Les esglésies eslaves i d'altres influenciades per les tradicions occidentals han adoptat un cicle de colors litúrgics. Si bé els particulars poden canviar segons el lloc, generalment són:

ColorÚs comú Altres usos/Notes Or Quan no s'ha especificat cap altre color Blau clar Festes de la Mare de Déu Les esglésies dedicades a la Theotokos poden emprar el blau clar com a bàsic, en comptes del daurat.Morat o Vermell fosc Dissabtes i diumenges Durant la Gran QuaresmaVermell Dijous Sant Exaltació de la Santa Creu Festa de Joan Baptista Festes dels Màrtirs Dejú de la Nativitat Dejú dels Apòstols Dejú de la Dormició (excepte durant una de les Grans Festes del Senyor o Theotokos) <span style=color:white;>Verd Diumenge de Rams Pentecosta Festes dels Sants Venerables (Monàstic) Festa de l'Exaltació de la Santa Creu en alguns llocsNegre Fèries durant la Gran Quaresma Fèries durant la Setmana Santa (excepte Dijous Sant)Blanc Pasqua de Resurrecció Nadal Teofania Altres grans festes del Senyor Funerals

Els colors es poden canviar abans de les Primeres Vespres del dia que es commemora. Durant les Grans Festes, el color es canvia abans del rés de vespres que dona inici el primer dia de la festa, i roman fins a l'apodosi (el darrer dia).

Per la influència occidental, el negre és emprat sovint als funerals, fèries de la Gran Quaresma i durant la Setmana Santa a les esglésies eslaves com a signe de penitència, però durant la segona meitat del , el blanc tornà a ser més habitual, com a senyal de l'esperança de la Resurrecció.

Colors litúrgics russos