Kuala Lumpur (Jawi:كوالا لمڤور; xinès: 吉隆坡; tàmil: கோலாலம்பூர்) és la capital legislativa de Malàisia i la ciutat més poblada del país. Situada al centre de l'estat de Selangor, a la costa centreoccidental de la península de Malàisia, Kuala Lumpur és també un dels tres territoris federals malaisis.
Té una població d'1.627.172 habitants distribuïts en una superfície de 243,65 km², i una àrea metropolitana de 7,2 milions d'habitants. En general, Kuala Lumpur és mundialment coneguda per ser el lloc on es troben les Torres Petronas, els edificis més alts del món des del 1998 fins al 2003, i actualment els edificis bessons més alts del món.
Arrancada de la selva a la dècada del 1850, la ciutat deu el seu naixement i la seva fortuna als abundants jaciments d'estany descoberts al . Kuala Lumpur no va ser durant molt de temps més que un campament de barraques de bambú, infestat de malària i devastat moltes vegades per inundacions i incendis. Va créixer gràcies al comerç de l'estany fins a esdevenir, el 1896, la capital dels Estats Malais Federats. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser devastada durant la Batalla de Kuala Lumpur i va ser conquerida per l'Exèrcit Imperial japonès el 1942. Reconstruïda ràpidament, serà testimoni de violència interètnica entre les comunitats malaia i xinesa durant l'Incident del 13 de maig de 1969. Des de la dècada del 1980, Kuala Lumpur ha experimentat un desenvolupament extremadament ràpid i s'ha convertit en una metròpoli.
Kuala Lumpur, una ciutat global, ha vist el desenvolupament de molts gratacels al seu districte de negocis, incloses les Torres Petronas, que eren les més altes del món. El seu desenvolupament industrial s'ha fet sobretot al voltant de les noves tecnologies i les finances. Nodreix vincles importants amb la «Silicon Valley de Malàisia», Cyberjaya, així com amb Singapur, situat 300 km al sud-est. També acull la seu del Parlament de Malàisia i l'Istana Negara — la residència reial — però el govern va ser traslladat a Putrajaya, que es va convertir en la capital administrativa del país el 1999.
El seu nom, que significa en malai «confluència fangosa» es pot explicar per la seva ubicació a la confluència de dos rius: el riu Klang, el més important, i un dels seus afluents, el Gombak. El seu clima és de tipus equatorial, amb temperatures mitjanes i precipitacions molt elevades durant tot l'any. Ciutat cosmopolita, Kuala Lumpur té la particularitat de tenir una població del 43 % de xinesos, gairebé tant com malais (45 %); constitueix així una mena d'enclavament budista en un país predominantment musulmà. Aparador del ràpid desenvolupament de Malàisia, la ciutat acull grans esdeveniments com els Jocs de la Commonwealth de 1998 o el Gran Premi de Malàisia.
Història Creació de l'aglomeració A l'origen de Kuala Lumpur hi ha una mina d'estany explotada des de la dècada de 1840 per miners xinesos al llarg del riu Selangor, a uns quinze quilòmetres al nord de la ciutat actual.
Kuala Lumpur era inicialment un llogaret amb algunes cases i botigues situades a la confluència dels rius Gombak i Klang. En general es considera que Kuala Lumpur es va convertir en una conurbació en tota regla al voltant de 1857 quan el líder de Malàisia de Kelang, Raja Abdullah bin Raja Jaafar, amb l'ajuda del seu germà Raja Juma'at de Lukut, va recaptar fons per obrir una nova mina d'estany operada per miners xinesos de Lukut. Els miners van ser descarregats a Kuala Lumpur i des d'allà es van unir a la mina situada als peus d'Ampang.Middlebrook & Gullick, op. cit., 1983: 18. Kuala Lumpur es trobava al final de la part navegable del riu Klang i, per tant, es va utilitzar com a lloc d'embarcament i desembarcament per al subministrament i recollida de la producció de les mines d'estany de la regió.
Malgrat l'elevada taxa de mortalitat a causa de la malària, que era rampant en aquesta regió coberta per la selva, les mines d'Ampang es van explotar amb èxit i el primer enviament d'estany es va exportar el 1859. L'explotació del mineral porta al creixement del poble però també el de Pudu i Batu. Els miners s'organitzen en bandes. que lluiten entre elles per prendre el control dels jaciments més rics El cap malai i el propietari de la mina decideixen conferir el títol de Kapitan Cina (cap dels xinesos) al líder de la comunitat xinesa. Hiu Siew és el primer capità de mina de Lukut. Amb Yap Ah Sze, havia estat un dels primers comerciants a arribar a Ampang i va vendre provisions als miners a canvi d'estany. El tercer capità de Kuala Lumpur, Yap Ah Loy, va ser nomenat el 1868.
Entre les principals personalitats també hi ha el Dato Dagang (responsable dels comerciant) així com Haji Mohamed Tahir,Abdul Samad Ahmad, Pesaka Selangor, Dewan Bahasa dan Pustaka, Kuala Lumpur, (1937 edisi Jawi), 1966. Els minangkabaus també es van convertir en una comunitat important: Aquests comerciants de Sumatra són Utsman Abdullah,Nelmawarni Bungo, Nordin Hussin; Merantau ke Kuala Lumpur: Tradisi merantau dan berdagang masyarakat Minang, 2011 i Haji Mohamed Taib que estan implicats en el desenvolupament de Kampung Baru. https://www.thestar.com Life is colourful on infamous road http://www.malaysiandigest.com Malaysian Road Names: Who's Who?
Elevat al rang de ciutat (bandar en malai) l'any 1897, Kuala Lumpur ha experimentat des de llavors un creixement desenfrenat. Es va separar el 1971 de l'estat de Selangor, del qual havia estat la capital fins aleshores (des de llavors substituïda en aquesta funció per la nova ciutat de Shah Alam), per esdevenir un territori federal.
Geografia El terme municipal cobreix una àrea de 243,65 km² i té una elevació mitjana de 21,95 msnm. La ciutat està situada al sud de la península de Malaca, a la vall Klang, que es troba entre les muntanyes Titiwangsa a l'est, diverses formacions muntanyoses menors al nord i al sud, i l'estret de Malaca a l'oest. Dos rius importants travessen la ciutat: el Klang i el Gombak, que hi conflueixen. La vall limita a l'est amb les muntanyes de Titiwangsa, al nord i al sud amb relleus moderats. El terreny relativament sòlid (altitud mitjana de ) i la ubicació a l'estat més desenvolupat de Malàisia ha afavorit el ràpid creixement de la conurbació en les últimes dècades. Això va molt més enllà dels límits del territori federal, incloent bona part de l'estat de Selangor. L'expansió va seguir les carreteres i les línies de trànsit pesades, inclòs el tren lleuger. L'àrea urbana s'estén a l'oest fins al port de Kelang, que domina l'estret de Malaca.
Està localitzada al centre del sultanat de Selangor, del qual des de 1974 està administrativament separada constituint un territori federal dependent del Govern Federal Malaisi.
Clima Protegida a l'est per les muntanyes Titiwangsa i a l'oest per l'illa de Sumatra, Kuala Lumpur té durant tot l'any un clima equatorial, càlid i assolellat, amb abundants precipitacions, especialment durant el monsó. Les temperatures tendeixen a romandre constants, amb fluctuacions entre temperatures màximes d'entre 30 °C i 33 °C i mínimes per sobre dels 20 °C. Referent a les precipitacions, la mitjana anual està sobre els 2.250 mm, juny i juliol són mesos relativament secs, però tot i així les pluges són superiors a 125 mm en aquests mesos.
Les inundacions són un fenomen freqüent a Kuala Lumpur, on hi ha fortes pluges (monsó), especialment en el centre de la ciutat i altres zones de poca altitud. Les partícules de pols, procedents dels incendis forestals de la propera Sumatra, són una de les principals fonts de contaminació a la ciutat, al costat de les emissions dels vehicles de motor i els treballs de construcció.
Estadístiques de població La població total estimada de Kuala Lumpur a 2010 era d'1,6 milions d'habitants. Té una densitat de població de 6.696 habitants per quilòmetre quadrat i és el districte administratiu més densament poblat de Malàisia. Amb una àrea metropolitana estimada en 7,2 milions d'habitants el 2010, pot ser considerada la ciutat principal del país. La contínua caiguda de l'índex de natalitat de Kuala Lumpur ha provocat el descens, per tant, de la proporció de joves menors de 15 anys, passant de representar el 33% en 1980 al 27% en 2000. D'altra banda, l'edat laboral del grup comprès entre els 15-59 anys ha incrementat: un 63% el 1980 i un 67% el 2000. El grup més ancià, conformat per individus de 60 anys en endavant, s'ha incrementat a un 6% el 2000, quan el 1980 representaven el 4%.
Basat en el cens del Departament d'Estadística, el percentatge de la població bumiputra era del 38% el 2000, el 43% eren xinesos i el 10% indis. Un fenomen que ha experimentat un notable impuls és la presència de residents estrangers a la ciutat i que avui constitueixen el 9% de la població total de Kuala Lumpur.
Administració Kuala Lumpur ha estat governada des de 1971 per un alcalde (Datuk Bandar) que té la condició d'entitat jurídica individual. Datuk Kamarulzaman Mat Salleh ocupa el càrrec des del 17 d'abril de 2023. La ciutat és administrada per un consell municipal compost per que no han estat elegits des de la suspensió de les eleccions locals el 1970 però que són designats pel Ministeri de Territoris Federats. Les competències del consell municipal es refereixen a la salut pública, el medi ambient, les infraestructures urbanes i el desenvolupament econòmic.
miniatura|Districtes de Kuala Lumpur. El territori de Kuala Lumpur està dividit en 11 districtes: Bukit Bintang Titiwangsa Setiawangsa Wangsa Maju Batu Kepong Segambut Lembah Pantai Seputeh Bandar Tun Razak Cheras
A nivell nacional, el Parlament de Malàisia es troba a la capital dins de les Malaysian Houses of Parliament que es troba als jardins del llac Perdana prop de Tugu Negara, el monument nacional de Malàisia.
Economia Kuala Lumpur acull la seu dels vaixells insígnia nacionals, incloent Petronas (hidrocarburs) que es troba a les torres marcades amb el nom de l'empresa, Maybank (banc) situada a la torre Menara Maybank, Telekom Malaysia (telecomunicacions). La ciutat té una planta de fabricació de pneumàtics del grup alemany Continental AG.
Comunicacions i transports miniatura|Mapa del transport públic del Gran Kuala Lumpur. Aquests inclouen dues línies de ferrocarril de rodalies KTM (1,2), 4 línies de metro (3,4,5,9), una línia de servei aeroportuari (6/7), una línia de monorail KL (8) i una línia d'autobús exprés (B1).).
miniatura|Tren de la línia de metro Kelana Jaya. Com a moltes metròpolis asiàtiques, el cotxe privat continua sent el principal mitjà de viatge. Una xarxa d'autopistes dona servei a tots els districtes de la capital. Al centre de la ciutat, dues vies de circumval·lació concèntriques, Jalan Sultan Ismaël i Jalan Tun Razak, intercalades amb grans eixos que parteixen del centre han estructurat el desenvolupament. La ciutat està connectada per carreteres amb la resta de la península de Malaisia, amb Singapur al sud i Penang al nord per una carretera que continua fins a Hat Yai a Tailàndia. Una carretera est-oest uneix la ciutat de Kuantan i els estats de Terengganu i Pahang.
El sistema de transport públic de Kuala Lumpur i la vall de Klang depèn de molts modes de transport: autobusos, línies de tren de rodalies, metro lleuger, monorail, taxis. Malgrat els esforços de les autoritats per promoure l'ús del transport públic, la quota modal d'aquests era només de 16 % el 2006. No obstant això, aquesta taxa està augmentant arran de l'obertura i ampliació de diverses línies de transport pesat. Això inclou:
Les línies ferroviàries de rodalies de la xarxa KTM Komuter utilitzen la xarxa ferroviària nacional de via estreta () (, , aproximadament )
les dues línies de metro automàtiques Ampang i Sri Petaling (, , )
la línia automàtica de metro Sungai Buloh–Kajang (, ) es va obrir en dues etapes el 2016-2017.
la línia automàtica de metro Kelana Jaya (, , ) es va inaugurar l'any 1998 però es va ampliar significativament el 2016 ().
el monorail de Kuala Lumpur (, , )