El Retaule de la Transfiguració és una obra atribuïda a Jaume Huguet que aquest va realitzar per encàrrec de Pere Ferrer, rector d'Ascó, per a la capella del mateix nom de la catedral de Tortosa. És sens dubte una de les peces més significatives i vistoses del tresor catedralici de Tortosa. Una de les escenes que inclou és la del Judici Final amb els morts sortint de les tombes, on un dels morts que apareix és, precisament, el comitent Pere Ferrer. Les imatges representades recullen passatges de la vida de Jesús, de Moisès i del profeta Elies que tenen en comú que es produeixen dalt d'una muntanya. El foc que representa "la Glòria del Senyor", signe de purificació i de destrucció, és present a bona part de les escenes convertint el relat iconogràfic en una manifestació de misteri, una expressió de glòria i de santedat i un vehicle pel qual el comitent deixava palesa la seva soteriologia.
Dades de context Autor
Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor gòtic català amb un estil que va evolucionar del gòtic internacional a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la Corona d'Aragó. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del , un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós, amb els quals va mantenir una estreta relació personal, i que són considerats coautors d'aquest retaule.
Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien. La majoria d'obres conservades són panells de retaules que han estat desmuntats.
Debat sobre l'autoria Actualment és considerada obra de Jaume Huguet, una tesi defensada per Gudiol i Ainaud de Lasarte. Anteriorment havia estat atribuïda a la família Vergós per Folch i Torres coincidint amb la tesi que va fer Cristóbal Gràcia de 1923. Gràcia, autor de la primera descripció documentada, estava influït en part per la similitud amb el retaule del Conestable que l'historiador Salvador Sanpere atribuïa a Pau Vergós. Posteriorment els estudiosos americans Post i Rowland ho van atribuir al pintor barceloní Gabriel Guàrdia.
Més recentment Montserrat Jardí Anguera ha proposat que bona part de l'obra de Jaume Huguet seria en realitat del seu taller i que, en el cas d'aquest retaule, les dues taules laterals dedicades a l'Ascensió i al Judici Final podrien haver estat realitzades per Bernat Goffer, un artista alemany que havia treballat al taller del mestre.
També Joan Molinas i Figueras subscriu la tesi de l'artista-empresari Huguet, amb un taller que és de fet un centre massiu de producció, com a explicació per a l'excepcional producció de la seva autoria en la meitat del . En el cas d'aquest retaule, Molinas opina que es tracta d'un encàrrec al mestre realitzat per col·laboradors propers amb la seva directa supervisió.
Tema
La transfiguració de Jesús és un esdeveniment narrat als tres evangelis sinòptics: , i . Per a la fe cristiana és un episodi de la vida del Crist en què aquest hauria experimentat un canvi d'aparença corpòria durant la seva vida sobre la Terra, una metamorfosi (en grec, 'transfiguració') que revelaria la seva naturalesa divina. Als evangelis no hi consta el lloc exacte de l'esdeveniment, si bé una tradició de l'època de Ciril de Jerusalem situa l'episodi al mont Tabor, prop del llac de Tiberíades. Certs exegetes situen l'esdeveniment al mont Hermon, ja que els episodis evangèlics que l'emmarquen se situen en aquesta regió. El Mont Tabor hauria estat escollit en època romana d'Orient per a la seva proximitat amb Natzaret i el llac de Tiberíades.
A l'església oriental, des de començaments del , es va considerar la Transfiguració com una de les Dotze Grans Festes de l'any litúrgic. Per contra, a occident, no va comptar amb aquest predicament, amb una reduïda aplicació en el culte i, conseqüentment, en la iconografia, amb l'excepció dels regnes hispànics i especialment de la Corona d'Aragó, on la festa dedicada a la transfiguració es practicava a les acaballes del primer mil·lenni, com ho demostra el sermó pronunciat el 1004 per Llobet Benet, abat de Santa Maria d'Arlés, in die Transfiguracionis Domini, on es fa un recull de la implantació de la festa a la Marca Hispànica a l'època. Una mostra de la seva difusió en el , quan varen ser realitzades aquesta obra i el Retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell, és l'ús que en feia sant Vicent Ferrer per elaborar el seu sermó de Quaresma, on recordava, a partir d'aquest passatge, el necessari compliment del dejuni i la penitència.
La iconografia catalano-aragonesa recull el tema, supeditat en general a cicles dedicats a la vida de Crist, com al retaule de l'església de San Salvador d'Eixea (Saragossa), al desaparegut el 1936 de l'església parroquial de Pallaruelo de Monegros (Osca), obra de Martín de Soria, o a l'escultura de començaments del XVI per Gil Morlanes el Vell per al Castell-Abadia de Montaragó, que es conserva al Museu Episcopal i Capitular d'Osca.
Amb tot, abans d'aquest retaule de Tortosa, la transfiguració no havia estat motiu central fins al retaule realitzat per Bernat Martorell per a una capella del deambulatori de la catedral de Barcelona, un encàrrec fet pel bisbe Simó Salvador.
Estil Tant Folch i Torres com Cristóbal Gràcia compartien l'opinió de la similitud amb el retaule del Conestable, de 1464-1465, és a dir, realitzat només un o dos anys abans.
En línia amb aquest retaule, la seva realització coincideix amb la fase de plenitud de l'autor, que mostra una serena i expressiva naturalitat. Encara conservarà els darrers aires del gòtic internacional amb un moment avançat del flamenquisme més penetrant. És en aquest moment de maduresa quan es perfila com una figura essencial de la pintura catalana del segle XV. L'artista desplega un estil una mica més tradicional que al Retaule del Conestable potser seguint el gust del comitent, un fet que condicionaria molt l'obra d'Huguet. Així, coneixedor de les noves tendències de la pintura flamenca, com ho proven la suavitat dels rostres o la utilització del paisatge, s'adapta en aquesta obra a les tradicions del país mantenint el vell predomini dels espais daurats en els fons de l'escena. Com més maduresa s'aprecia en el seu estil, més es reflecteixen en les seves figures els tipus habituals dels seus contemporanis i veïns, observats a la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya.
Les repetides comparacions amb el conjunt pictòric del Conestable identifiquen similituds en la gamma cromàtica, però també remarquen paral·lelismes compositius i tipològics com els que es poden observar a la taula de l'Ascensió. Entre elles s'estableix un efecte especular, ja que es troben en costats diferents i posicions, pis superior del costat de l'Epístola al Retaule del Conestable i pis inferior del costat de l'Evangeli en aquest retaule; però a més, la posició dels personatges està invertida.
Història No existeix documentació del seu encàrrec, si bé es considera que el comitent va ser el sacerdot Pere Ferrer, rector d'Ascó, o els seus marmessors testamentaris.La data estimada d'execució del retaule és 1465, mentre que el testament i possible mort de Ferrer és de 1463; sembla raonable que pugui haver estat encarregat pels seus familiars o marmessors seguint la voluntat del difunt. El seu escut familiar figurava al guardapols original i també és visible en un dels sepulcres de la taula de la resurrecció dels morts. Consta documentat un permís de 1441 a aquest sacerdot per ocupar una capella amb sepulcre al deambulatori (capella retro altare maius). Ferrer va sufragar misses i aniversaris perpetus per aconseguir la salvació de la seva ànima i les dels membres de la seva família. Al seu testament de 1463 apareix ratificada aquesta disposició i hi consta l'acabament de la construcció del sepulcre.«...Item volo et mando fieri et celebrari duo aniversaia perpetua in sede Derthusae illa videlicet que in capitulis super missis de tabula per me dimissis fuerunt dimissa et ordinata quòrum unum volo fieri et celebrari pro anima patris et matris meorum sepultorum et traslatorum in vese seu tumulo meo, retor altare maius per me constructe statim in diem crastinum post festum Transfigurationis Dni mi Jhu-xpi». Transcrit a
L'any 1559 el conjunt va ser traslladat a la capella del Santíssim Sagrament, moment en què se li afegeix un sagrari i una nova predel·la obra de Joan Desi de l'any 1574. Va ser restaurat el 1989. Actualment s'exposa al museu de la catedral després de recuperar les taules originals que s'havien canviat el , llevat del guardapols que es va perdre.
Descripció Es tracta d'un dels pocs retaules gòtics catalans amb representacions iconogràfiques d'índole veterotestamentària que recrea un detallat programa exegètic, més fruit de la mentalitat del seu promotor que d'una voluntat per recuperar el simbolisme tipològic de finals de l'edat mitjana. La inclinació a la soteriologia manifestada pel comitent es veu reflectida en el programa iconogràfic del retaule.
Huguet estructura el retaule en tres carrers, el central lleugerament més ample, i amb predel·la. De forma similar al Retaule del Conestable, fet per l'autor poc temps abans, els carrers laterals tenen tres pisos i el central té una gran taula amb la Transfiguració de Jesús com a eix temàtic i simbòlic del programa iconogràfic, rematada per un àtic amb una crucifixió, una escena clàssica als retaules d'Huguet.
Les sis taules dels carrers laterals estan dedicades a passatges de la vida dels personatges centrals: Jesús i els profetes Moisès i Elies. Les dues taules superiors del carrer esquerre representen el lliurament de les Taules de la Llei i l'esbarzer ardent, episodis teofànics de la vida de Moisès. Les dues taules superiors del carrer dret mostren l'Ascensió d'Elies en el carro de foc i l'extermini dels missatgers del rei Ahazià d'Israel, dues escenes sense l'aparició visual de Déu però amb la presència del seu poder. Les dues taules inferiors dels carrers laterals estan referides a la vida de Jesús: a l'esquerra es representa l'Ascensió i al carrer dret la resurrecció dels morts o Judici Final, dedicada al mateix Jesucrist.
Taula central miniatura|La Tansfiguració a la taula central La taula central representa l'episodi que dona nom al retaule. L'autor recull el moment en què Jesús, flanquejat per Moisès i Elies, va revelar la seva naturalesa divina als apòstols Pere, Joan i Jaume. Seguint la iconografia tradicional es representa a Jesús vestit d'un blanc immaculat, amb la intenció de significar que és més que un home, que la seva identitat última és divina; es troba levitant sobre la muntanya entre els dos grans personatges de la història d'Israel: Moisès, que representa la llei, i Elies, el profeta precursor del Messies. Els núvols que els envolten i els seus fronts daurats representen el caràcter sobrenatural de l'esdeveniment. Huguet situa una petita imatge de Déu Pare sobre el cap de Jesús acompanyat d'un filacteri amb la inscripció «Hic est filius meus dilectus in quo mihi bene complacui» (Aquest és el meu Fill, el meu estimat). La veu de Déu des de dins del núvol és un punt focal que reforça el caràcter teofànic de l'escena en proclamar i revelar la identitat de Jesús. A la part baixa de la imatge es representen els tres apòstols què testimonien la transformació del redemptor. Es mostren sorpresos i trasbalsats, caiguts a terra i protegint-se amb els seus braços aixecats de la llum irradiada per la figura divina.