La piranga estriada Rev. 15/10/2022 (Piranga bidentata) és una espècie d'ocell passeriformede la família dels cardinàlids (Cardinalidae). És una espècie que es distribueix per l'Amèrica Central.

Descripció La piranga estriada fa de 18 a 19 cm de llarg, el mascle té predominantment un color vermell-taronja mentre que la femella és més taronja groguenc. Presenta dimorfisme sexual: el cap i les parts inferiors del mascle de la subespècie nominal són de color vermell-taronja i es tornen més groguenques cap a cloaca. Té una taca marró sota l'ull des del bec fins darrere de l'ull. El mantell i el dors són de color taronja fosc amb un to oliva; el carpó és més pàl·lid amb poques o cap a ratlla. La femella té un patró similar, però el cap i les parts inferiors són grocs i el dors és oliva amb ratlles negres. El mascle, P. b. flammea, és d'un color vermell-taronja més pàl·lid que la nominal. P. b. sanguinolenta també és similar a la nominal, però el cap i les parts inferiors són de color vermell brillant a vermell ataronjat. P. b. citrea és més pàl·lida i més taronja per sota en comparació amb la nominal.

Distribució i hàbitat La piranga estriada es troba des de Mèxic per tota l'Amèrica Central fins al nord de Panamà i ocasionalment als Estats Units.

Habita la capçada del bosc montà humit i arbres grans en zones no forestals com ara pastures, plantacions de cafè i jardins. En gran part de l'àrea de distribució també es troba en boscos oberts de roures i pins. Generalment és un ocell muntà, però es pot trobar prop del nivell del mar a Guatemala. A Mèxic s'estén des dels 800 m fins a la línia dels arbres i a Panamà viu a 1.200 m i més. Al vessant caribeny de Costa Rica s'estén des dels 1.850 fins als 2.850 m i al vessant del Pacífic es pot trobar fins a 900 m. És majoritàriament resident, però pot buscar elevacions més baixes a l'hivern. Els que es troben als Estats Units són divagants durant l'èpoc de pre i postreproducció i rarament nien, amb diversos albiraments i un exemplar capturat a Texas. L'abril de 2023, observadors d'ocells van veure i registrar una piranga estriada al sud-est de Wisconsin.

Comportament Alimentació La dieta de la piranga estriada consisteix en petits artròpodes i una varietat de baies. Normalment s'alimenta sola o en parelles, però s'uneix a estols d'espècies mixtes. Tot i que normalment s'alimenta entre les copes dels arbres, també busca insectes voladors i de vegades baixa fins a prop del terra per collir fruita. S'ha comprovat que embosca eixams de formigues legionària (Eciton burchellii) que porten larves i pupes de vespa, i s'alimenta tant formigues com vespes. S'ha documentat que aquest ocell s'alimenta de certs tipus d'artròpodes que es troben dins del dosser de Sonora mentre se submergeix per capturar insectes i sovint els que porten les formigues legionàries.

Reproducció El niu és una tassa oberta de material força gruixut folrat amb herba fina; es pot col·locar entre fullatge dens o en arbres o arbustos aïllats en una zona més oberta. La cria s'ha documentat a l'abril i al maig.

Vocalització El cant és similar al d'un vireo, un "cant ric, musical... 'txeuii-veri-vire, txeuii-veri-vire-veri, txiiri-txeuiia...'". Elcrit és "per-dick" o "txi-dick".

Estat La UICN ha avaluat la piranga estriada com de risc mínim. L'espècie es troba en diverses zones protegides i és "menys sensible a les pertorbacions ambientals que moltes espècies".

Taxonomia i sistemàtica El naturalista anglès William Swainson va descriure la piranga estriada el 1827 a partir d'un exemplar capturat per William Bullock i el seu fill d'un exemplar a Temascaltepec, Mèxic. L'any 1839, l'ornitòleg francès Frédéric de Lafresnaye va descriure la Piranga sanguinolenta com una espècie separada, tot i que totes dues es van considerar coespecífiques a finals del .

Un estudi genètic del 2019 amb ADN mitocondrial va mostrar que la piranga estriada era el taxó germà de la piranga cara-roja (P. ludoviciana).

La piranga estriada i les altres espècies del gènere Piranga es van classificar originalment a la família Thraupidae, les "verdaderes" tàngares. Des de aproximadament el 2008 s'han classificat en la pròpia família actual.

Etimologia El nom genèric Piranga deiva del guaraní «Pirangá» que significa “vermell” (ocell), referit a un ocell petit, un pinsà o una tàngara.

L'epítet específic bidentata del llatí medieval «bidentatus» que significa “que té dues dents”, “doblement dentada” i alhora deriva del llatí «bi-», “dues-” i de «bis», “dues vegades”; i «dentatus», “amb dents” de «dens, dentis», “dent”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies: P. b. bidentata (Swainson, WJ 1827) ─ des de Sonora i Chihuahua de l'oest de Mèxic fins al sud de Guerrero i a l'est fins a prop de la ciutat de Mèxic. Ocasionalment arriba al sud d'Arizona i amb menys freqüència a l'oest de Texas. P. b. flammea (Ridgway, 1887) ─ Nayarit de Mèxic i Illes Marías. P. b. sanguinolenta (de Lafresnaye, 1839) ─ dels estats de Nuevo León i Tamaulipas de l'est de Mèxic fins al sud a través de Guatemala, Hondures i El Salvador fins al centre-nord de Nicaragua. P. b. citrea (Van Rossem, 1934) ─ Costa Rica i oest de Panamà.

Referències

estriada Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord