Aquest article és una llista cronològica dels esdeveniments que van tenir lloc o estaven programats durant la missió Cassini–Huygens a Saturn i Tità. frame|La trajectòria inicial de l'assistència gravitatòria del Cassini–Huygens

1997

miniatura|esquerra|El llançament va tenir lloc a les 4:43 a.m. EDT (8:43 UTC) del 15 d'octubre de 1997, des del Space Launch Complex 40 al Cape Canaveral Air Force Station, Florida. 15 d'octubre 01:43 Pacific Daylight Time (PDT) – La Cassini va ser llançada a les 08:43 UTC a l'interior d'un Titan IVB / coet Centaur.

1998 26 d'abril 06:52 PDT – Sobrevol d'assistència gravitatòria de Venus a 284 km, rebent una ignició en la velocitat d'uns 7 quilòmetres per segon.

3 de desembre 22:06 PDT – La Cassini va explusar el seu motor de coet principal en 90 minuts, situant la nau en curs pel seu segon sobrevol de Venus en el 1999. La ignició va reduir la velocitat a 450 metres per segon relativa al Sol. La velocitat de la Cassini es va reduir de 67.860 quilòmetres per hora a l'inici de la maniobra a 66.240 quilòmetres per hora al final de la ignició del motor

1999 24 de juny 13:30 PDT – Sobrevol d'assistència gravitatòria de Venus a 623 km.

miniatura|80px|Sobrevol de la Lluna

18 d'agost 03:28 UTC – Sobrevol d'assistència gravitatòria de la Terra. Una hora i 20 minuts abans del màxim acostament, la Cassini va fer que l'aproximació més propera a la Lluna a 377.000 km, i va prendre una sèrie d'imatges de calibratge. La nau va volar més enllà de la Terra a una distància de 1.171 quilòmetres, passant més a prop sobre el Pacífic Sud-Oriental a . La Cassini va rebre un impuls de 5,5 km/s en velocitat.

2000 23 de gener – Sobrevol de l'asteroide 2685 Masursky al voltant de les 10:00 UTC. La Cassini va prendre imatges 5 a 7 hores abans a 1,6 milions de km de distància i va aproximar el diàmetre de 15 a 20 km.

miniatura|Sobrevol de Júpiter

30 de desembre 10:05 UTC – Sobrevol d'assistència gravitatòria de Júpiter. La Cassini va estar aquí en el punt més proper (9,7 milions de quilòmetres, 137 radis jovians) a Júpiter, i va realitzar diversos mesuraments científics. També va produir el retrat global a color més detallat de Júpiter mai fet abans (imatge a la dreta); les característiques més petites són d'uns 60 km d'ample.

2001 30 de maig – Durant la fase d'aproximació entre Júpiter i Saturn, es va informar que la "boirina" es va fer visible en les imatges preses per la càmera d'angle estret de la Cassini. Això es va veure per primera vegada quan una imatge de l'estrella Maia en les Plèiades es va prendre després d'un període de rutina d'escalfament.

2002 23 de juliol – A finals de gener, es va realitzar una prova per retirar la "boirina" de l'òptica de la càmera d'angle estret escalfant-lo. Es va escalfar la càmera a 4 graus Celsius durant vuit dies produint resultats positius. Més tard, l'escalfament es va estendre 60 dies, i una imatge de l'estrella Spica va mostrar una millora de més del 90 per cent en comparació abans del període d'escalfament. En el 9 de juliol, una imatge va mostrar que el procediment d'eliminació va ser completat amb èxit, anunciat el 23 de juliol.

2003 10 d'octubre – L'equip científic de la Cassini va anunciar els resultats de la prova de la teoria de la gravetat d'Einstein, utilitzant senyals de ràdio de la sonda Cassini. Els investigadors van observar un canvi en la freqüència en les ones de ràdio a i de la nau espacial, ja que aquests senyals van viatjar a prop del Sol. Unes proves posteriors van declarar estar d'acord amb les prediccions teòriques amb una precisió d'una part en mil. L'experiment Cassini va millorar en aproximadament 20 parts per milió, amb aquestes dades se segueix donant suport a la teoria d'Einstein.

2004 miniatura|Imatge per la Cassini de Saturn, Febrer de 2004

27 de febrer – Es va publicar una nova imatge d'alta resolució de Saturn presa per la Cassini el 9 de febrer, i es va observar que els científics de la missió estaven desconcertats pel fet que no eren visibles els "radis" dels anells de Saturn. Aquestes estructures fosques en la secció "B" de l'anell van ser descobertes en imatges preses per la sonda Voyager en el 1981. Una alta imatge, en llum infraroja, presa el 16 de febrer mostra diferències d'altura dels núvols i la mateixa pertorbació visible a totes les imatges del Telescopi Espacial Hubble de la dècada de 1990.

12 de març – Es mostren imatges preses el 23 de febrer per mostrar una característica descoberta per la Voyager: Massissos en l'anell exterior "F". El que no va poder ser comprovat en el moment, era el temps de vida exacte d'aquests grups, i s'espera que la Cassini proporcionarà dades concloents sobre aquesta qüestió. El primer conjunt d'imatges mostren un conjunt de "massissos" movent-se al llarg de l'anell "F".

26 de març – L'equip científic de la Cassini va publicar una primera seqüència d'imatges de núvols de Saturn que mostren que es mouen a gran velocitat per tot el planeta. Utilitzant un filtre per veure millor la boirina d'aigua a la part superior de la coberta de núvols densos, els moviments en les regions equatorials i del sud són clarament visibles. Les fotos van ser preses durant els dies 15 al 19 de febrer.

8 d'abril – La primera observació a "llarg termini" de la dinàmica dels núvols a l'atmosfera de Saturn va ser publicada pels científics de la missió. Un conjunt d'imatges que mostra a dues tempestes unint-se a les latituds meridionals durant un període del 19 fins al 20 de març. Ambdues tempestes tenien un diàmetre d'uns 1.000 km abans que es fusionessin.

120px|miniatura|L'anell 'F' i les llunes pastors

15 d'abril – La NASA va anunciar que les dues llunes descobertes per la Voyager 1 van ser vistes de nou per la Cassini en imatges preses el 10 de març: Prometeu i Pandora. Aquestes no són llunes ordinàries, però els seus efectes gravitatoris sobre l'anell "F" fan que els científics les anomenin "satèl·lits pastor". Tots els investigadors interessats van quedar fascinats en la dinàmica del sistema d'anells, perquè les seves òrbites estan prou a prop que interaccionen unes amb les altres en una manera caòtica. Tenen una història de prediccions que desafien la de les seves òrbites. Una de les missions de la Cassini serà vigilar els moviments d'aquests organismes detalladament.

18 de maig – La Cassini va entrar en el sistema de Saturn. La força gravitacional de Saturn va començar a superar la influència del Sol.

120px|miniatura|Tità des de la Cassini

20 de maig – Es va publicar la primera imatge de Tità amb una resolució millor que qualsevol observació des de la Terra. Va ser presa el 5 de maig des d'una distància de 29,3 milions quilòmetres.

27 de maig – TCM-20, es va executar l'acostament de TCM (Trajectory Correction Maneuver) a Febe a les 22:26:00 UTC. Això va ser una ignició de 5 minuts i 56 segons del motor principal, que no s'havia utilitzat des de desembre de 1998. Per tant, com un duplicat de "assaig general" d'una ignició de 96 minuts durant el "Saturn Orbit Insertion" (SOI). Això no obstant, el TCM-20 va ser dissenyat principalment per canviar la velocitat de la Cassini a 34,7 m/s, proporcionant un sobrevol de la lluna Febe l'11 de juny.

120px|miniatura|Aquesta imatge de la lluna Febe de Saturn va ser presa per la nau Cassini a les 16:10 UT de l'11 de juny de 2004

11 de juny – La Cassini va sobrevolar la lluna Febe a les 19:33 UT de Spacecraft Event Time a 2068 quilòmetres de distància. Tots els onze instruments de bord van funcionar com s'esperava i es van obtenir totes les dades. Els científics van planejar utilitzar les dades per crear mapes globals de la lluna plena de cràters, i per determinar la composició, massa i densitat de Febe. Prendrà diversos dies perquè els científics puguin estudiar minuciosament les dades per arribar a conclusions més concretes.

16 de juny – El TCM-21 va tenir lloc amb una ignició de 38 segons del motor principal. Es va planificar com l'última correcció de la trajectòria de la Cassini abans del SOI. Als pocs dies després, finalment es va cancel·lar el TCM-22 temptativament programat pel 21 de juny.

1 de juliol – La ignició del Saturn Orbit Insertion va ser executada amb èxit. A les 7:11 p.m. PDT (10:11 p.m. EDT), la Cassini va travessar el pla d'anells de Saturn entre el F i G. La seva antena va ser orientada endavant actuant com un escut contra les partícules petites dels anells. A les 7:36 p.m. PDT (10:36 p.m. EDT), la nau va començar una ignició important de 96 minuts en el motor principal per reduir la velocitat a 626 metres per segon i permetre una òrbita de 0,02 x 9 milions de quilòmetres de Saturn. Immediatament després de la ignició, es van prendre fotos dels anells i van ser enviades de tornada als científics de la missió quan la nau es va acostar a 19.980 quilòmetres des dels cims dels núvols. http://saturn.jpl.nasa.gov/news/newsreleases/newsrelease200406302/ miniatura|120px|Vora de l'anell des de la CassiniEls científics es van sorprendre per la claredat i el detall de les imatges i en van parlar durant força temps. "No anem a veure tot el trencaclosques, només peces, però el que estem veient és dramàtic," segons va declarar el Dr. Carolyn Porco, el líder de l'equip fotogràfic de la Cassini, Space Science Institute, Boulder, Colorado. "Les imatges són al·lucinants, simplement al·lucinants.He estat treballant en aquesta missió durant 14 anys i no m'havia sorprès fins llavors, però és sorprenent veure aquestes imatges per primer cop."

2 de juliol – Es va realitzar el primer sobrevol de la Cassini a Tità i les primeres imatges detallades. A causa de la planificació de l'òrbita inicial, la Cassini estava passant sobre el pol sud de la lluna i des d'una distància més llarga que en sobrevols posteriors. No obstant això, durant una conferència de premsa el 3 de juny, els científics de la missió van presentar imatges que ja estaven obligant a repensar les teories anteriors. Ara sembla que les més fosques i més brillants característiques d'albedo en la superfície no representen diferents materials. Però en contrast amb l'expectativa, les regions gelades semblen més fosques que les àrees on es barreja una altra matèria (possiblement orgànica) amb el gel.

16 d'agost – Els científics de la missió van anunciar el descobriment de dues noves llunes de Saturn, i amb això l'èxit de l'inici d'un dels programes de la Cassini: Localització de llunes petites i encara desconegudes. Més endavant, es va anomenar "Metone" (S/2004 S 1) i "Pal·lene" (S/2004 S 2), aquests objectes són petits en comparació amb les altres llunes i que orbiten entre Mimas i Encèlad.

23 d'agost – A una distància de 9 milions de quilòmetres de Saturn, l'última ignició del motor principal es va dur a terme per ajustar l'acostament més proper i evitar les partícules en el sistema d'anells. La ignició de 51 minuts va augmentar la velocitat de la sonda a 325 metres per segon, traslladant el punt de periàpside orbital a 300.000 km més lluny de Saturn que la seva distància més petita durant el SOI. Al mateix temps, el nou curs va portar la Cassini molt a prop de Tità en el seu pròxim sobrevol. http://saturn.jpl.nasa.gov/news/newsreleases/newsrelease20040823/

14 de setembre – Es va completar amb èxit la comprovació final del mòdul de descens Huygens. La separació de la sonda va romandre programada pel 25 de desembre, amb l'aterratge previst pel 14 de gener de 2005.

120px|miniatura|Imatge en fals color de Tità