Seminari Pontifici de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local. És un edifici emblemàtic de la Part Alta de la ciutat tant per la arquitectural composició com també per la memòria social i educativa. És un dels edificis més destacats del neomedievalisme de la ciutat. Conserva bona part del disseny i del mobiliari originaris. La zona dels patis donen a les muralles i cal destacar també la perfecta integració de la capella de Sant Pau a una banda del claustre.

Descripció El portal i les finestres d'estil neogòtic es van construir amb carreus. Tot el frontis en el qual es desenvolupa el gust ogival, té detalls d'escultura de remarcable mèrit. Un elegant i preciós atri constitueix la planta baixa. Formós saló d'actes al primer pis i severa escala que condueix a la capella, és una obra mestra de l'arquitectura neogòtica. És notòria la terminació de l'edifici mitjançant una composició rítmica en les alternances entre els buits i la clau de paret.

El Seminari està aïllat tot i que unes parts s'han adossat a la muralla. Consta de planta baixa i quatre pisos. La planta està formada per dos claustres i en la part central sobresurt l'església. La coberta de l'església és en forma de volta.

La façana està organitzada de manera simètrica. L'alçat defineix tres línies verticals. A la part central l'entrada coronada amb tres finestres i un petit frontó i als costats dues torres que sobresurten en altura.

Existeix una certa jerarquització en el tractament dels buits (finestres geminades al llarg de tota la façana a excepció de l'últim pis). Al pis superior (dormitoris) s'ha disposat a manera de galeria. El desenvolupament de les parets laterals és molt semblant tot i que s'ha prescindit de la construcció amb pedra de carreu.

El disseny respon molt bé a les necessitats d'un edifici destinat a l'ensenyament, especialment en el tractament de les finestres, que permeten una ventilació perfecta per la part superior.

El nou edifici s'aixecà amb els millors materials constructius de la zona: Per a la façana s'empra pedra de carreu tot i que a l'interior s'ha emprat paredat, totxo i ceràmica. Destaca el cromatisme de la coberta en la qual s'han disposat teules vidrades.

El Seminari Pontifici, al costat nord és sobre la muralla romana, i fins i tot hi ha estances que en colonitzen l'interior, com es pot veure en la Biblioteca, actual sala d'actes i llibreria. A més la muralla es pot veure tant al pati d'aparcament com en els patis interiors.

Història El primer seminari fou creat quan el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta () era arquebisbe de Tarragona. Era a la Rambla Vella entre els carrers de l'Hospital i de Sant Francesc. L'expropiació d'aquest antic edifici havia deixat la ciutat sense centre de formació per a sacerdots.

La construcció del nou Seminari Pontifici fou obra de l'arquebisbe Vilamitjana. El 1883, August Font presentà a les autoritats eclesiàstiques un modern edifici que ocupava quasi per complet el projectat carrer de Sant Pau. A l'interior es conservava en un dels angles d'un claustre la capella de Sant Pau, la qual fou restaurada i s'alterà el tipus de coberta. El projecte fou executat íntegrament, fins i tot el mobiliari i la decoració interior. Hi participaren molts escultors entre els quals destaquen Fèlix Ferrer i Josep Cabré i Alentorn.

La torre de l'edifici és un observatori astronòmic.

El seminari té una biblioteca especialitzada en obres religioses amb uns 50.000 llibres.

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Tarragona Tarragona Categoria:Edificis historicistes de Tarragona