El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs. Queden 153 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1982 - Vilafranca del Penedès: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 8.
Resta del món 1759 - Beauport (Ciutat de Quebec, Quebec): l'exèrcit francès aguanta l'atac dels anglesos en la batalla de Beauport durant la Guerra Franco-Índia. 1895 - Sabino Arana funda lEuzko Alderdi Jeltzalea – Partido Nacionalista Vasco (EAJ–PNV). 1917 - Passendale: Inici de la batalla de Passendale o Tercera batalla d'Ieper, batalla de la Primera Guerra Mundial, que enfronta els britànics i els seus Aliats contra l'Imperi alemany. 1954 - K2 (Karakoram, Pakistan): Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim més al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedició italiana molt polèmica. 1999 - La NASA estavella intencionadament el Lunar Prospector sobre la Lluna; d'aquesta manera s'acaba la missió per detectar aigua gelada a la superfície del satèl·lit. 2022 - França: Annemiek van Vleuten guanya el primer Tour de França femení.
Naixements Països Catalans 1817, Vilanova i la Geltrú: Josep Ferrer i Vidal, empresari, economista i polític català 1818, Barcelona: Joaquim Rubió i Ors, escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conegut també pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat. 1880, València: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles. 1891, Castelló de la Plana: Juan Adsuara Ramos, escultor valencià. 1894, Sant Vicenç de Castellet: Marina Torres i Buxadé, actriu de cinema mut i de doblatge. 1920, Caldes de Montbui, Vallès: Joan Trochut Blanchard, tipògraf català.
1923, Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català. 1924, Alacant: Joana Concepció Francés, pintora valenciana que formà part del grup El Paso 1936: Elisenda Ribas i Sallent, actriu catalana de teatre, cinema, televisió i doblatge 1951, Madrid:Teresa Costa i Campí, economista i política catalana. 1956, Alboraia, Horta Nord: Joan Dolç i Balaguer, escriptor valencià, a més de productor audiovisual o fotògraf. 1961, Taradell, Osona: Antoni Pladevall i Arumí, escriptor i professor català. 1973, Figueres: Helena Tornero i Brugués, autora, directora, professora i traductora de teatre. 1981, Deià, Mallorca: Vicenç Reynés Mimó, ciclista mallorquí. 1982, Torrent (Horta Oest): Anabel Medina Garrigues, tenista valenciana, medallista olímpica. 1988, Barcelona: Mireia Miró, esquiadora de muntanya i corredora de muntanya catalana.
Resta del món 1527, Viena, arxiducat d'Àustria: Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia. 1702, Dole, regne de França: Jean-Denis Attiret, missioner jesuïta, pintor a Pequín 1773, Carabanchel Alto: Teresa Cabarrús, aristòcrata espanyola 1822, Breslau, Prússia: Ferdinand von Strantz, cantant alemany. 1860, Filadèlfia: Mary Morris Vaux Walcott, artista i naturalista, pintora d'aquarel·les de flors de plantes silvestres 1897, Osca, Espanya: Ignacio Fleta Pescador, lutier aragonès que va viure a Barcelona. 1901, Le Havre, França: Jean Dubuffet, pintor i escultor francès 1902, Madrid: Julia Caba Alba, actriu espanyola 1910, Hawthorn, Austràlia: Dora Lush, microbiòloga australiana 1912, Nova York, Estats Units: Milton Friedman, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976 1914, Courbevoie, França: Louis de Funès, còmic francès 1915, Nuño Gómez, Toledo, Espanya: Simón Sánchez Montero, polític espanyol, destacat dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) 1918, Provo, Utah, EUA: Paul Delos Boyer, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1997 1919, Torí, Regne d'Itàlia: Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu. 1923: Madrid: Ana Mariscal, actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola New Kensington: Stephanie Kwolek, química polonesa-estatunidenca, inventora del Kevlar®, fibra d'alta resistència 1927, Mola di Bari, Pulla, Regne d'Itàlia: Cecilia Mangini, fotògrafa i primera directora de cinema documental italiana 1930, Virubovo, URSS: Oleg Popov, pallasso de la Unió Soviètica. 1933, La Haia, Països Baixos: Cees Nooteboom, escriptor i cronista de viatges que escriu en neerlandès. 1940, Zúric: Fleur Jaeggy, escriptora suïssa en llengua italiana. 1944: Nova York, Estats Units: Robert Merton, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1997. Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Geraldine Chaplin, actriu cinematogràfica estatunidenca. 1962, Florida, Estats Units: Wesley Snipes, actor nord americà. 1965: Yate, Regne Unit: J.K. Rowling, escriptora anglesa i creadora de Harry Potter. Logronyo: Elisa Beni, periodista espanyola, especialista en periodisme judicial. 1975, Lisboa, Portugal: Lura, famosa cantant de Cap Verd, que interpreta música tradicional del país.
Necrològiques Països Catalans 1410 - Barcelona: Martí l'Humà, Rei de la Corona d'Aragó, la seva mort sense descendència, provocarà el Compromís de Casp per a elegir un nou monarca. 1691 - Sogorb, Alt Palància: Crisóstomo Royo de Castellví, bisbe de Sogorb. 1936 - Barcelona: Miquel Augé i Vila, músic, compositor i mestre de capella (n. 1885). 1986 - Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (n. 1892). 2021 - El Genovès, la Costera: Paco Cabanes Pastor, "el Genovès", pilotari valencià. És considerat una de les cinc figures del segle xx en l'escala i corda (n. 1954).
Resta del món 1556 - Roma, Estats Pontificis: Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. 1849 - Sighișoara, Transsilvània, Romania: Sándor Petőfi, poeta hongarès, mort en la batalla de Sighișoara. 1864 - París, França: Louis Hachette, editor francès. 1875 - Elizabethton, Tennessee (EUA): Andrew Johnson, fou el dissetè president dels Estats Units (n. 1808). 1886 - Bayreuth, Baviera: Franz Liszt, compositor i pianista hongarès. 1914 - París, França: Jean Jaurès, dirigent i polític francès (n. 1859). 1926 - Nova York: Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (n. 1881). 1909 - Teheran, Pèrsia: Fadl Allah Nuri, ulema contrari a la constitució de Pèrsia el 1906-1909 (executat). 1938 - Madrid, Espanya: José María Alvira Almech, compositor espanyol. 1944 - Antoine de Saint-Exupéry, escriptor, poeta i aviador francès. 1952, Berlín: Clara Viebig, escriptora alemanya (n. 1860). 1957, Viena: Helene Funke, pintora expressionista alemanya (n. 1869). 1967 - Heidelberg (Alemanya): Richard Kuhn, químic germano-austríac, Premi Nobel de Química de 1938 (n. 1900). 1972 - Braine-l'Alleud (Bèlgica): Paul-Henri Spaak, polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN (n. 1899). 2002 - Xangai, RP Xina: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema xinesa. 2003 - Hamden, Connecticut: Patricia Goldman-Rakic, biòloga en el camp de la neurociència, estudiosa del cervell (n. 1937). 2010 - Roma: Suso Cecchi d'Amico, guionista italiana de cinema i televisió (n. 1914). 2011 - Rosario: Ana María Zeno, metgessa, professora, ginecòloga, sexòloga argentina, pionera de la contracepció (n. 1922). 2017 - París, França: Jeanne Moreau, actriu, directora de cinema i de teatre, guionista i escriptora francesa. Badajoz, Espanya: Kepa del Hoyo Hernández, activista polític basc, militant d'ETA. 2023 - París: Sophie Fillières, Guionista i director francès (n. 1964).
Festes i commemoracions Vuité i darrer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants i beats al Martirologi romà (2011): Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (1556); Calímer de Milà, bisbe (s. II); Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs (s. III); Fabi, màrtir (303-304); Tertul·lí de Roma, màrtir (s. IV); Germà d'Auxerre, bisbe màrtir (448); Helena de Skövde, màrtir (s. XII); Pere Doàn Cong Quy, Emmanuel Phung, màrtirs (1859); Giustino de Jacobis, bisbe a Eritrea (1860). Beats: Giovanni Colombini, fundador dels jesuats (1367), i Caterina Colombini, fundadora de les jesuates; Everard Hanse, prevere màrtir (1581); Nicolau Nagawara Keyan Fukunaga, samurai, frare i màrtir (1633); Jean-François Jarrige de la Morélie du Breuil, prevere màrtir (1794); Dionisio Vicente Ramos, Francisco Remón Játiva, màrtirs (1936); Jaume Buch i Canals, màrtir (1936); Mihail Ozieblowski, màrtir (1942); Franciszek Stryjas, màrtir (1944); Zdenka Schelingová, monja (1955). Sants no inclosos al Martirologi: Firm de Tagaste, bisbe; Neot de Cornualla, monjo (877-880). Beats no inclosos al Martirologi: Hermann de Niederaltaich, abat (1275). Venerables Goswin Nickel, jesuïta (1664); Elisabet-Alphonse-Marie Eppinger, fundadora (1867).
Església Copta 24 Abib: Abanub de Bahnessa, màrtir; Simó d'Alexandria, patriarca (700).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 13 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 18 de juliol del calendari julià. Sants: Emilià, màrtir; Atanasi de Klisma, màrtir (s. III-IV); Joan de Constantinoble, arquebisbe; Pambos, eremita (386?); Onesífor de Xipre; Jacint d'Amastris, màrtir (s. IV); Joan el Pacient, de les Coves de Kíev (1160); Foci de Xipre, màrtir; Pambos de les Coves de Kíev, reclòs (1241?); Lleonci de Karikhov, abat (1492); Apol·linar, màrtir (1918).
Església Ortodoxa Grega Dasi i Maró, màrtirs; Marcel, màrtir; Esteve d'Amasia, patriarca de Constantinoble (928); Joan de Calcedònia, metropolita ().
Església Ortodoxa Georgiana Cosme de Katxetien, monjo (1630).
Esglésies luteranes Josep d'Arimatea; Bartolomé de las Casas, bisbe de Chiapas (Església Evangèlica d'Alemanya).
Esglésies anglicanes Ignasi de Loiola, fundador.
Referències
31