El falciot cuaforcat menut (Panyptila cayennensis) és una espècie d'ocell apodiforme de la família Apodidae que habita en Centre i Sud-amèrica.
Mesura entre 13 i 14 cm de longitud i pesa al voltant de 18 g. Té plomatge negre, el pit de color blanc, el bec i les potes negres i la cua bifurcada. El niu mesura 1 m de llarg i té forma de tub. Pon dos o tres ous i es reprodueixen de gener a juny. S'alimenta d'insectes.
Descripció El falciot cuaforcat menut és una espècie esvelta, de 12,7 a 13 cm de llarg i un pes d'uns 18 g. És de vol ràpid de terres baixes tropicals humides. Normalment es veu en parelles volant baix sobre la capçada del bosc, però també es distribueix per zones obertes adjacents, llacs i rius. Sovint en associació informal amb altres petits falciots, especialment el falciot cuaespinós de Vaux (Chaetura vauxi). Observeu les ales molt estretes i la llarga cua d'oreneta, que normalment es manté tancada en una punta llarga i fina en lloc d'estar estesa per mostrar la forquilla. La petita mida i la gola blanca brillant que contrasta amb la gorra i el cos negres són distintives.
Distribució i hàbitat El falciot cuaforcat menut es troba des de l'estat de Veracruz, a l'est de Mèxic, cap al sud, a través de tots els països d'Amèrica Central, fins a Colòmbia, Veneçuela i Equador. També es troba a tota la conca de l'Amazones, en una franja estreta al llarg de la costa sud-est del Brasil i a Trinidad. Habita a les vores i clarianes dels boscos tropicals de terres baixes perennes i els boscos secundaris, zones cultivades, corredors fluvials i zones poblades per humans. En altitud arriba als 1.500 m a Guatemala i Equador, tot i que normalment es troba a menys altitud.
Comportament Moviment i vol El falciot cuaforcat menut és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució. Aleteja molt ràpid i el vol també és molt ràpid.
Alimentació Com tots els falciots, el falciot cuaforcat menut és un insectívor aeri. Tot i que la dieta no s'ha detallat, en un estudi a Veneçuela s'alimentava principalment de dípters amb un nombre més petit d'homòpters i himenòpters i un nombre molt petit d'altres ordres. És menys gregari que altres falciots i normalment es veu sol o parelles. Si hi ha altres espècies de falciots presents, normalment s'alimenta per sobre d'ells, tot i que es manté per sota d'espècies de Cypseloides com el falciot coll-roig (Streptoprocne rutila).
Reproducció La temporada de reproducció del falciot cuaforcat menut varia geogràficament, amb nidificació generalment a la primavera i l'estiu locals. El niu és tubular, més ample a la part superior i amb l'entrada a la base. Està fet de material vegetal enfeltrat amb saliva i unit a una branca o una superfície vertical. En aquest darrer cas, tota la longitud està fixada a la paret o al tronc. S'ha trobat nius sota ponts, a les parets d'edificis ocupats i dins d'edificis abandonats, i en arbres grossos. Dos o tres ous blancs són postos en un prestatge a la part superior del niu i incubats per tots dos pares.
Vocalització Els crits habituals del falciot cuaforcat menut són "una frase aguda o sibilant de notes ràpides... 'psiiii-psi-titititi-ti-ti-psiiiii!'" i "un sol 'psiiiiih' repetit i prolongat". Sovint vola tan alt que no es poden sentir els crits.
Estat de conservació La UICN ha avaluat el falciot cuaforcat menut com de risc mínim. Té una àrea de distribució extremadament àmplia i una població estimada d'almenys 500.000 individus madurs. Es creu que la població està disminuint lentament i no s'han identificat amenaces immediates. En diverses parts de l'àrea de distribució es considera poc comú o localment força comú, i "normalment es troba només en petites quantitats".
Taxonomia i sistemàtica El falciot cuaforcat menut va ser descrit formalment el 1789 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin a la seva edició revisada i ampliada de Systema Naturae de Carl Linnaeus. El va col·locar amb totes les orenetes i falciots del gènere Hirundo i va encunyar el nom binomial Hirundo cayennensis. Gmelin va basar la descripció en el "Martinet à collier blanc" que havia estat descrit el 1779 pel polímata francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon a partir d'un exemplar recollit a Caiena, Guaiana Francesa. També es va publicar una il·lustració acolorida a mà de l'ocell.
El falciot cuaforcat menut ara es col·loca amb el falciot cuaforcat gros (P. sanctihieronymi) dins del gènere Panyptila, que va ser introduït el 1847 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (COI), l'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie. Tanmateix, la taxonomia de Clements i el Handbook of the Birds of the World de BirdLife International assignen dues subespècies.
P. c. cayennensis (Gmelin, 1789) - sud d'Hondures a través d'Amèrica del Sud, incloent-hi Trinidad i Tobago, fins al nord de Bolívia i el sud-est del Brasil. P. c. veraecrucis (Moore, 1947) - terres baixes humides del sud-est de Mèxic (Veracruz) fins al nord d'Hondures.
Etimologia El nom del gènere combina el grec antic «panu» que significa “molt” o “excessivament” amb «ptilon» que significa “ala”. L'epítet específic cayennensis prové de Cayenne, la localitat tipus.
Referències
Categoria:Apòdids Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud