miniatura|Corniol miniatura|Detall de la fulla El corniol, campaneta blava, corn, ocellets, passerella o perfetamor (Aquilegia vulgaris), és una espècie de planta amb flors dins la família de les ranunculàcies.
Addicionalment pot rebre els noms d'aguilera, aliguenya, alta-reina, amor perfet, amor perfeta, aquilègia vulgar, aucellets, badola, badoles, bonet blau, bonet de capellà, bonets blaus, bonets de capellà, campanes, campaneta, campaneta doble, campanetes, corniol vulgar, corns, corns blaus, englantina, espenaller, guants de la Mare de Déu, guants de perfet amor, herba de la campana, mantell reial, ocellet, pelicans de camp, quepis de jana i viudes. També s'han recollit les variants lingüístiques ausellets, campanilla de San Antón, perfet amor i quepi de jana.
Descripció És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt. Tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc, les fulles superiors són trilobulades. La tija floral és erecta de 3-6 cm amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.
Distribució És una planta nadiua d'Europa que avui dia també es troba present a zones d'Àsia, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Austràlia.
Història Daquelegus, 'que pren aigua', o daquila, per l'aspecte de les flors. Antigament s'usaven les llavors per a fer perfums pretesament afrodisíacs; les vestals romanes tenien prohibit el contacte amb aquestes plantes. Va ser cultivada als jardins medievals. La Casa de Guisa, a França, va fer aparèixer aquesta flor al seu escut d'armes. Els contrabandistes de Navarra la usaven com a amulet per travessar la frontera.
Propietats medicinals A l'antigor s'usava per: Contra l'escorbut. Estimulador de la gana. Diürètic. Sudorífica.
Principis actius Conté glucòsids que alliberen àcid cianhídric. Altres fonts: aquilegina, glucòsid cianogenètic, emulsina, enzim.
Indicacions És antipirètic, astringent, depuratiu, diürètic, diaforètic, urocolític. Externament pot aplicar-se en compreses com antiflogístic, en els casos comuns de dermatosi. S'ha usat en homeopatia per a trastorns nerviosos.
L'enverinament produeix la mort per paràlisi cardíaca o respiratòria. Produeix símptomes com els de lAconitum.
Altres usos Les seves llavors, moltes i macerades en oli d'oliva, es posen al cap per repel·lir els polls.
Taxonomia Aquilegia vulgaris va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 533. 1753. (1 de maig de 1753).Aquilegia vulgaris a PlantListA. vulgaris: descrita per Richards. a l'any 1823 a Bot. App., ed. 2: 21. és Aquilegia brevistyla de Hook. https://www.gbif.org/species/8156159 descrita per Thunb. a l'any 1784 a Fl. Jap. (Thunberg) 232. 1784 és Aquilegia flabellata de Siebold i Zucc. https://www.gbif.org/species/7756348
Etimologiaaquilegia : nom genèric que deriva del llatí aquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila. A Epítets Botànicsvulgaris: epítet llatí que significa "ordinari, comú" A Epítets Botànics
Varietats Aquilegia vulgaris proles aggericola (Jord.) Rouy i Foucaud Aquilegia vulgaris proles arbascensis (Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris proles collina (Jord.) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris proles cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris proles mollis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris proles nemoralis (Jord.) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris proles praecox (Jord.) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris proles ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris proles subalpina (Boreau) Rouy & Foucaud Aquilegia vulgaris subsp. arbascensis (Timb.-Lagr.) Nyman Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris - Aquesta subespècie rep el nom de campanetes de Santa Teresa''' i alternativament corn blau, corniol o paperines. (Sinònim: Aquilegia vulgaris subsp. hispanica (Willk.) Heywood) Aquilegia vulgaris var. cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Gaut. Aquilegia vulgaris var. nemoralis (Jord.) P.Fourn. Aquilegia vulgaris var. platysepala (Rchb.) Steud. Aquilegia vulgaris var. praecox (Jord.) P.Fourn. Aquilegia vulgaris var. pratensis Kitt. Aquilegia vulgaris var. ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Timb.-Lagr. Aquilegia vulgaris var. speciosa W.T.Aiton Aquilegia vulgaris var. subalpina (Boreau) Zimmeter Aquilina vulgaris'' (L.) Bubani
Sinònims Aquilegia aggericola Jord. Aquilegia arbascensis Timb.-Lagr. Aquilegia collina Jord. Aquilegia cornuta Gilib. nom. invalid. Aquilegia cyclophylla Jeanb. & Timb.-Lagr. Aquilegia glaucophylla Steud. Aquilegia longisepala Zimmeter Aquilegia mollis Jeanb. & Timb.-Lagr. Aquilegia nemoralis Jord. Aquilegia platysepala Rchb. Aquilegia praecox Jord. Aquilegia ruscinonensis Jeanb. & Timb.-Lagr. Aquilegia silvestris Neck. Aquilegia speciosa Timb.-Lagr. Aquilegia subalpina Boreau Aquilegia versicolor Salisb. Aquilegia asturica Pau Aquilegia dichroa var. molleriana (Borbás i Freyn) Cout. Aquilegia dichroa Freyn Aquilegia hispanica (Willk.) Borbás Aquilegia nevadensis Boiss. i Reut. in Reut. Aquilegia paui Font Quer Aquilegia platysepala Rchb. Aquilegia vulgaris raza dichroa (Freyn) Samp. Aquilegia vulgaris subsp. dichroa (Freyn) T.E.Díaz Aquilegia vulgaris subsp. nevadensis (Boiss. & Reut.) T.E.Díaz Aquilegia vulgaris subsp. paui (Font Quer) O.Bolòs i Vigo Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris L. Aquilegia vulgaris var. arbascensis (Timb.-Lagr.) Gürke Aquilegia vulgaris var. barcinonensis Pau Aquilegia vulgaris var. gallaecica Pau ex Merino Aquilegia vulgaris var. hispanica Willk. in Willk. & Lange Aquilegia vulgaris var. parvula Pau Aquilegia vulgaris var. praecops (Jord.) K.Richt. & Gürke Aquilegia vulgaris var. ruscinonensi Timb.-Lagr. Aquilegia vulgaris var. tejedensis Pau Aquilegia vulgaris var. turolensis Pau Aquilegia vulgaris var. viscosa Boiss. Aquilegia vulgaris var. viscosa Coss. Aquilegia zapateri Pau
Referències
Categoria:Plantes medicinals ranunculàcies Categoria:Plantes verinoses