fou un artista català. Dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, música, teatre i poesia s'entrellacen en la seva obra i donen lloc a una personalíssima concepció de l'obra d'art en continu procés de reinvenció. Fou un dels artistes contemporanis del país amb un corpus més complex i agosarat. Era germà del geòleg Joan Rosell i Sanuy.
Biografia Un cop finalitzà els seus estudis universitaris de dret (1956), ciències econòmiques (1958) i sociologia (1962), Rossell es diplomà en teatre l'any 1964 per la Université Internationale du Théâtre de París, ciutat on es va instal·lar per estudiar cinema al Comité du Film Ethnographique. Fou a París on va realitzar els primers treballs de cinematografia experimental.
Entre 1967 i 1968, Rossell va viatjar per l'Índia i el Nepal, on es va retrobar amb els artistes catalans Antoni Miralda, Jaume Xifra i Joan Rabascall, amb qui establí les bases de l'art conceptual català i elaborà muntatges cinematogràfics sobre diversos esdeveniments socials que van tenir lloc entre 1969 i 1973 (Moratòria per a la guerra del Vietnam, 1969; Memorial, 1969; La festa en blanc, 1970). Tanmateix, durant aquest període no va deixar de banda el treball de les arts plàstiques, sinó que va fer dibuixos automàtics (micrografismes), realitzats amb tinta xinesa i d'estètica oriental. Alguns crítics han anomenat aquestes obres antropogrames (Severo Sarduy) o benigrafies (Josep Miquel Garcia).
miniatura|L'arbre Paer (1997)
Durant els anys 70, Rossell va intensificar la seva activitat com a cineasta (Calidoscopi, 1970; París, la Comparsita, 1972; El cor és un plaer, 1973;Biodop, 1974; Cerimonials, 1974; Atrás, etíope, 1977; Miserere, 1979). També es va interessar per la tècnica videogràfica, tot realitzant instal·lacions de vídeo i col·laboracions amb altres artistes, com Antoni Muntadas, amb qui realitzà el projecte Rambla 24 hores (1981) i Micro-Opera 2 (1984), instal·lada a l'Espai 10 de la Fundació Miró de Barcelona. A l'Espai 10 va idear una sèrie de vitrines amb dibuixos en tinta xinesa sobre pel·lícula sense emulsionar. Unes diapositives intervingudes i un vídeo que mostrava el procés de treball transmetien la idea d'una mena de microetnografia personal, en què el que s'ensenyava era una pel·lícula deslligada com a material de treball i no com a projecció final. L'obra, exposada com un arxiu per a un film possible, es mantenia suspesa entre el cinema i el seu suport, entre el dibuix i el seu moviment temporalitzat i potencial. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
Pel que fa a la seva obra plàstica, aquesta es caracteritza per la neutralitat gestual i cal·ligràfica, en una voluntat d'unir mediterranisme i orientalisme; el gest i la pintura; l'escriptura i el dibuix; l'atzar i el mètode; la concreció i l'abstracció i, en definitiva, entre el macromón propi de l'autor i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Hi ha una deliberada exhibició a la vista del micromón, però això no vol dir que Benet ho ensenyi tot. Juga amb el desconcert que provoca la simplicitat, amb la complexitat del gest més senzill, amb la burlesca del que s'amaga al darrere, als racons, a les cantonades.
Als anys 80 intercala París amb llargs períodes a Amsterdam i Nova York, on es relacionà amb moviments d'avantguarda, i s'instal·la definitivament a mitjans d'aquesta mateixa dècada a Barcelona per a seguir treballant. El 1983 recupera la seva relació amb Lleida, i el 1986 rep del Museu d'Art Jaume Morera el Premi Medalla Morera, que guardona tota la seva trajectòria artística. A la ciutat hi han tres escultures públiques de l'artista: lArbre Paer, instal·lat l'any 1997 a la falda del turó de la Seu Vella, lAmetlla com balla, que es troba des de 1999 a la plaça de l'Escorxador i Una salut de ferro, als jardins de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida des de 2006.
Va morir el 21 d'agost de 2016 arran de les complicacions derivades de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica.
Les exposicions de reconeixement al seu treball i difusió de la seva obra abasten un ampli ventall de formats. Entre elles destaquen les realitzades a Lleida l'any 1987 amb motiu del lliurament del Premi Medalla Morera, Diari residual, celebrades a Barcelona i Lleida respectivament al 1996, l'exposició retrospectiva Paral·lel, al 2010 al MACBA, i la seva participació en la 30ª Bienal de São Paulo al 2012, entre d'altres. A l'octubre del 2016 s'inaugura l'exposició Mandorla a l'institut d'educació secudària de Llinars del Vallès, Institut Giola, amb la mostra de la carpeta d'artista Mandorla i el film Mandorla Ignis.
Obra Rossell ha desenvolupat treballs en múltiples formats, amb un llenguatge particular a força de micrografies, ideogrames i pictogrames. A partir de la paraula i l'objecte, l'artista s'endinsa a aventurar espais desconeguts i crea un sistema narratiu propi a força de formes i símbols. En la seva mostra retrospectiva més recent, realitzada al MACBA l'any 2010, Benet Rossell no seguia les pautes d'una retrospectiva cronològica a l'ús, sinó que plantejava un recorregut selectiu per la seva obra, posant especial atenció en dos dels seus llenguatges més característics: la cal·ligrafia i el cinema.
Exposicions Individuals Algunes de les seves exposicions individuals més importants inclouen: Barcelona i província 1968 - Institut de Difusió i Informació d'Arts Plàstiques, Club 49, Barcelona 1977 - Galeria G, Barcelona 1978 - 1981, 1986, 1998, Galeria Joan Prats, Barcelona 1984 - Fundació Joan Miró, Barcelona 1985 - Galeria Maeght, Barcelona 1996 - La Virreina, Barcelona 2004 - Museu-Arxiu Tomàs Balvey, Cardedeu 2005 - Auditori Montcada i Reixac 2010 - Paral·lel Benet Rossell, retrospectiva al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Barcelona (11 de juny 2010 – 23 de gener 2011) 2016 - Institut Giola, Llinars del Vallès
Lleida 1996 — El Roser, Museu Jaume Morera 2001 - Institut d'Estudis Ilerdencs
París 1970 - Galerie Bazarine 1977 - Galerie Shandar 1983 - Galerie Breteau 1991 - Galerie du Centre
Madrid 1973 - Galería Seiquer 1978 - Grupo Quince
Karlsruhe 1983 - Prinz-Max-Palais
Luxemburg 1997, 1999, 2001 - Galerie Schweitzer
Nova York 1985 - ”On the night”, Universitat de Nova York 1990 - Anthology Film Archives
Col·lectives Algunes de les seves exposicions col·lectives més importants inclouen: 1967 - Galerie Jacqueline Ranson, París 1968 - Marché Expérimental d'Art, París 1970 - XXIV Salon de Mai, París 1970 - XXII Salon de la Jeune Sculpture, París 1971 - "Le dessin d'humour du XVième siècle à nos jours", Biblioteca Nacional de França (Bibliothèque Nationale), París 1971 - "Art films", Arts Laboratory, Londres 1971 - "Jeune cinéma espagnol, aspects du court métrage", Cinémathèque Française, París 1973 - "L'estampe contemporaine à la Bibliothèque Nationale", Biblioteca Nacional de França, París 1974 - XXV Salon de la Jeune Peinture, París 1979 - "Festa de la lletra", Galeries Joan Prats, Eude, Ciento i Trece, Barcelona 1979 - "Third international avant-garde festival", National Film Theater, Londres 1980 - Salon des Indépendants, París 1980 - "Art Script", Galerie de Seine, París 1980 - "Il gergo inquieto", Nuovi aspetti del cinema sperimentale europeo, Gènova 1981 - "Le papier du dessin", Institut Français, Estocolm 1983 - "Les lettres sont des choses", Espace alternatif «Créatis», París 1985 - "Écritures dans la peinture", Centre National des Arts Plastiques, Villa Arson, Niça 1985 - "Barcelona, París, New York", Palau Robert, Barcelona 1986 - "Pintar con papel", Círculo de Bellas Artes, Madrid 1989 - "Maeght 15 anys", Galeria Maeght, Barcelona 1991 - "Literatures Submergides", Generalitat de Catalunya, Barcelona, Reus, Lleida 1992 - "Constants de l'art català actual", Centre d'Arts Santa Mònica, Barcelona 1994 - "Ideas and attitudes, 1969-1981", Corner House, Manchester; John Hansard Gallery, University of South Hampton 1994 - "Fragments", Col·lecció Rafael Tous, La Virreina, Barcelona 1994 - "1994 Budoh No Kuni International - The 2nd Biennale Exhibition of Prints", Museu d'Art de la Prefectura de Yamanashi, Japó 1997 - "Col·lecció permanent", MACBA, Barcelona 1999 - "Fora de Camp", Metrònom, Barcelona 2000 - "La Fête des Artistes", Galerie Lucien Schweitzer, Luxemburg 2001 - "Deu artistes per al 700 Aniversari de la Universitat de Lleida", Universitat de Lleida i Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 2002 - "IX Premio Nacional de Grabado", Calcografía Nacional, Madrid 2002 - "Art Conceptual Espanyol en la Col·lecció Rafel Tous", Tecla Sala, l'Hospitalet de Llobregat 2003 - "Conceptes", Metrònom, Barcelona 2003 - "La vaixella Imaginària", Food Cultura Museum, Barcelona 2005 - "Desacuerdos", MACBA, Barcelona 2005 - "El arte sucede", Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid 2006 - "Espacio, tiempo, espectador. Instalaciones y nuevos medios en la Colección del IVAM", Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), València. 2007 - "Barcelone, 1947-2007", Fondation Marguerite et Aimé Maeght, Sant Pau (Alps Marítims), França. 2008 - "El discreto encanto de la tecnologia", Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo (MEIAC), Badajoz; ZKM, Center for Art and Media, Karlsruhe, Alemania. 2009 - "Il·luminacions, Catalunya visionària", Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona. 2010 - "20 anys: la col·lecció", Galeria PalmaDotze, Vilafranca del Penedès, Barcelona. 2011 - "Tardor art - 2010–vinil. Cantir Music", Biblioteca Pública de Lleida, Feria de Arte Contemporaneo Madrid'11. 2012 - "30ª Bienal de São Paulo- A iminências das poéticas", Fundação Biennal de São Paulo, Parque Ibirapuera, Pavilhão Ciccillo Matarazzo. 2013 - "La Revolta Poètica 1964-1982", Fundació Palau de Caldes d'Estrac i Arts Santa Mònica de Barcelona. 2015 - "Del segon origen. Arts a Catalunya. 1950-1977", Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona. 2017 - "Connexions", Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
Filmografia 1969: co-realitza amb Carles Andreu el curtmetratge La Seine. 16 mm., B.N., muda, 23′. Realitza el curtmetratge Holes -Forats-. 16 mm., color, muda, 3′'6′′. Realitza el curtmetratge Animation aimant -Animació iman-. 16 mm., B.N., muda, 4′39′′. Realitza el curtmetratge Portrait (I) -Retrat (I)-. 16 mm, B.N., muda, 10′. 1971: realitza el curtmetratge Chantier-masques. 16 mm., color, so, 3′23′′. Co-realitza amb Jaume Xifra el curtmetratge Calidoscopi. 16 mm, B.N., so, 10′. 1972: treballa en la decoració del llargmetratge Corazón solitario -Cor solitari- de Francesc Betriu, Madrid. Realitza el curtmetratge Pont Galata. 16 mm., B.N. muda, 24′22′′. 1973: corealitza amb Antoni Miralda el curtmetratge Paris La Cumparsita. 16 mm., color, so, 25′. Co-realitza amb Jean-Pierre Bérenguer el curtmetratge El corazón es un placer -El cor és un plaer-. 16 mm., B.N., so, 7′. 1974: director artístic del llargmetratge Furia española -Fúria espanyola- de Francesc Betriu, Barcelona. co-realitza amb Joan Rabascall el curtmetratge Biodop. 16 mm, B.N., 16′. Realitza el curtmetratge Ceremonials, film documental sobre festes i rituals organitzats per: Miralda, Rabascall, Seltz i Xifra. 16 mm, color, 26′. co-realitza amb Antoni Miralda el curtmetratge Boum! Boum! En avant la musique! -Boum! Boum! Davant la musica!-. 16 mm., color, so, 28′43′′. Editat el 2007 en vídeo digital. 1975: realitza el curtmetratge Avenue de l'Opera, -Avinguda de l'Opera-, 16 mm., B.N., muda, 3′11′′. Editat el 2010 en vídeo digital. Realitza el curtmetratge Pa i fang, 16 mm., B.N., sonido, 11′11′′. Editat el 2010 en vídeo digital. 1977: realitza el curtmetratge Atrás etíope -Enrere etíop-. 16 mm., color, so, 10′. 1979: escriu amb Francesc Betriu i Gustau Hernández l'argument del llargmetratge Los fieles sirvientes -Els fidels servents- de Francesc Betriu. co-realitza amb Antoni Miralda el curtmetratge Miserere. 16 mm., B.N./virado, so, 11′18′′.