El corb hawaià (Corvus hawaiiensis), també conegut com a ʻAlalā en l'idioma hawaià, és una espècie d'ocell de la família dels còrvids d'uns 48-50 cm de longitud endèmic de Hawaii.
Descripció Aquest ocell gros, negre i extraordinàriament sorollós va desaparèixer dels boscos hawaians el 2002. Afortunadament, va sobreviure en aviaris, i els ocells criats en captivitat van començar a ser alliberats de nou a la natura el 2016 en zones remotes de la Gran Illa; els primers signes són prometedors amb diverses parelles que intenten niar. És l'únic corb o ocell semblant a un corb que es troba actualment a l'arxipèlag. És molt més gros que els corbs que es troben als Estats Units continentals.
Actualment està extingit en estat salvatge, tot i que s'estan duent a terme programes de reintroducció. Té aproximadament la mida de la cornella (C. corona), amb una longitud de 48 a 50 cm, però amb ales més arrodonides i el bec molt més gruixut. Té el plomatge suau, de color marró-negre i plomes llargues i eriçades a la gola; els peus, les potes i el bec són negres. Avui dia, el corb de Hawaii es considera el més amenaçat de la família dels corbs. Se sap que poden viure fins a divuit anys en estat salvatge i vint-i-vuit anys en captivitat. Alguns nadius hawaians consideren el corb hawaià un aumakua (déu de la família).
L'espècie és coneguda per la gran capacitat de vol i enginy, i les raons de les diverses extincions locals no es coneixen amb exactitud. Es creu que les malalties introduïdes, els depredadors introduïts i la pèrdua d'hàbitat van ser probablement factors significatius en el declivi de l'espècie.
Distribució i hàbitat Aquesta espècie es caracteritza per una forta habilitat voladora i per la seva intel·ligència. La raó de la seva extinció no s'ha pogut respondre definitivament, però es creu que la introducció d'alguna malaltia ha jugat un rol important en la disminució d'aquesta espècie. Abans que el corb hawaià s'extingís en estat salvatge, l'espècie només es trobava en els boscos muntanyencs de les zones occidental i sud-oriental de Hawaii. Restes fòssils indiquen que aquestes ocells eren molt comuns en tota l'illa principal, al costat d'altres dues espècies de corbs extints.
Habitava boscos secs i mèsics als vessants del Mauna Loa i Hualālai a altituds de 1.000 a 2.000 m. L'Ōhiʻa lehua (Metrosideros polymorpha) i la koa (Acacia koa) eren espècies d'arbres importants en l'hàbitat salvatge. Una extensa coberta de sotabosc era necessària per protegir el corb de Hawaii de la depredació de l'aligot de Hawaii, o io (Buteo solitarius). Els llocs de nidificació rebien entre 600 i 2.500 mil·límetres de pluja anual. Les restes fòssils indiquen que el corb de Hawaii solia ser relativament abundant a totes les illes principals de Hawaii, juntament amb quatre altres espècies de corb ara extintes.
El corb de Hawaii també era depredat per rates i la mangosta petita asiàtica (Urva auropunctata). Els gats ferals, que van introduir Toxoplasma gondii als ocells, també depredaven pollets que no podien volar. A partir del 2012, la població actual del corb de Hawaii és de 114 ocells, la gran majoria dels quals es troben a les reserves hawaianes.
Comportament Dieta El corb de Hawaii és omnívora, és una espècie generalista, que menja diversos aliments a mesura que estan disponibles. La part principal de la dieta i el 50% de l'activitat alimentària es dedica a buscar aliment en troncs, branques i fullatge com ara invertebrats o isòpodes, caragols de terra i aràcnids. S'alimenten com els picots, desprenent l'escorça i la molsa dels troncs o les branques per exposar els insectes amagats, i s'alimenten principalment d'ohia (l'ohia és l'arbre més abundant i estès de Hawaii i és una de les primeres espècies a colonitzar nous fluxos de lava, oferint una protecció vital de les conques hidrogràfiques al paisatge en evolució. Comunament conegut com a simplement "Ohia", el podeu veure pel seu nom formal: "Ohi'a Lehua") i koa, els arbres més alts i dominants dels hàbitats per on es movia. Les fruites són el segon component més dominant en la dieta del corb de Hawaii. Els corbs sovint recullen raïm de fruits de kepau i olapa. Tot i que els fruits de hoawa i alani tenen recobriments exteriors durs, els corbs aconsegueixen obrir-los. Els pollets i els ous de passeriformes també formen part de la dieta, amb més freqüència a l'abril i al maig, durant la temporada de cria. Altres preses inclouen el leiothrix bec-roig (Leiothrix lutea), el zosterop del Japó (Zosterops japonicus), l'amakihi de Hawaii (Chlorodrepanis virens), l'Iiwi (Drepanis coccinea), l'elepaio i l'apapane de les Hawaii (Himatione sanguinea).
El corb de Hawaii també s'alimenta habitualment de flors, especialment de febrer a maig. El nèctar per alimentar les cries s'obté de la flor d'ohia, l'oha kepau i la poka porpra durant el període de nidificació. Els corbs també s'alimenten de diverses parts de plantes, inclosos els pètals de flors de kolea, koa i mamane. La palila de Hawaii (Loxioides bailleui) és l'únic altre ocell de Hawaii que es coneix que menja pètals de flors. El corb de Hawaii només ocasionalment busca menjar a terra, però només durant un temps limitat pel risc de depredadors.
Ús d'eines
Els individus en captivitat poden utilitzar pals com a eines per extreure menjar de forats perforats en troncs. Els juvenils mostren l'ús d'eines sense entrenament ni aprenentatge social dels adults, i es creu que és una habilitat de tota l'espècie.
Vocalització El corb de Hawaii té un crit descrit de diverses maneres com un grall de dos tons i com un xiscle amb tons més baixos afegits, similar al miol d'un gat. En vol, se sap que aquesta espècie produeix una àmplia varietat de crits, incloent-hi un «kerruk» repetit, un so «kerruk» i un so fort «kraa-a-a-ik». També fa un so «ca-uk», té un cant complexe i fa una varietat d'altres sons. El corb de Hawaii pot arribar a fer fins a vint-i-quatre crits diferents, incloent-hi crits d'alarma, crits de contacte i crits que signifiquen submissió o festeig.
Reproducció i cria Les femelles dels corbs es consideren sexualment madures als 2 o 3 anys i els mascles al cap de 4 anys. La temporada de cria del corb de Hawaii dura de març a juliol; Construeix un niu al març o abril, pon ous a mitjans o finals d'abril i els ous desclouen a mitjan maig. Ambdós sexes construeixen nius amb branques de l'arbre nadiu ohia reforçades amb herbes. El corb sol pon d'un a cinc ous (de color blau verdós) per temporada, tot i que com a màxim només dos sobreviuran més enllà de la temporada de pluja. Només les femelles incuben els 2-5 ous durant 19-22 dies i coven les cries, de les quals només 1-2 seran volanders uns quaranta dies després de l'eclosió. Si es perd la primera posta, la parella tornarà a pondre, cosa que és de molta utilitat pels esforços de cria en captivitat. Els juvenils depenen dels pares durant vuit mesos i romandran amb el grup familiar fins a la següent temporada de cria.
Paper ambiental El corb de Hawaii era una de les poblacions d'ocells natius més grans de Hawaii. La desaparició en estat salvatge ha tingut efectes en cascada sobre el medi ambient, especialment amb la dispersió de llavors de les plantes natives. Moltes d'aquestes plantes depenen d'ell no només per a la dispersió de llavors, sinó també per a la germinació, ja que les llavors passen pel sistema digestiu del corb. Sense la dispersió de llavors, les plantes no tenen manera de fer créixer una altra generació. El corb de Hawaii juga un paper clau en el manteniment de moltes espècies vegetals autòctones, que ara podrien convertir-se en una raresa als ecosistemes de Hawaii, concretament als boscos secs, sense el principal dispersor de llavors. El corb de Hawaii s'ha convertit en una espècie indicadora; la desaparició del qual indica greus problemes ambientals.
Amenaces principals El corb de Hawaii s'enfronta a un gran nombre d'amenaces en estat salvatge, que es consideren factors que va contribuir a l'extinció en estat salvatge. La petita mida de la població fa que l'espècie sigui més vulnerable a les fluctuacions ambientals; això condueix a una major probabilitat de consanguinitat, cosa que redueix la probabilitat que la descendència sobrevisqui fins al reclutament. Quan es parla de dinàmica de poblacions, ecologia del comportament i biologia cel·lular, el reclutament fa referència a diversos processos biològics diferents. En dinàmica de poblacions, el reclutament és el procés pel qual s'afegeixen nous individus a una població, ja sigui per naixement i creixement o per immigració. Quan es parla d'ecologia del comportament i comunicació animal, el reclutament és la comunicació que té com a objectiu afegir membres d'un grup a tasques específiques. Finalment, quan es parla de biologia cel·lular, el reclutament és el procés pel qual es seleccionen cèl·lules per a determinades tasques.
Pèrdua d'hàbitat i caça El corb de Hawaii selecciona hàbitats amb una àmplia cobertura i prefereix zones amb una gran proporció de plantes autòctones per a l'aliment i el refugi. Els agricultors polinesis i europeus van eliminar els boscos secs de plana, restringint-lo als boscos de major altitud. Després de l'assentament dels europeus, els boscos de major altitud també es van veure compromesos per la tala i la ramaderia intensiva, i es va permetre que els animals de granja com el bestiar boví, els porcs, les ovelles i les cabres pasturessin lliurement en aquestes zones.
Les cultures polinèsies valoraven les plomes del corb de Hawaii per al seu ús en kāhili (símbol dels caps i famílies de les illes Hawaii) i per decorar ídols utilitzats durant la temporada de Makahiki (festa d'Any Nou de l'antic Hawaii). Per a aquest propòsit, els caçadors d'ocells professionals (coneguts com a kia manu) que treballaven per al rei Kamehameha o els sacerdots locals (ali'i) eren coneguts per atrapar i caçar el corb de Hawaii amb pals.
Els colonitzadors europeus també el van caçar per esport. Segons els conservacionistes, tot i que la caça d'ocells natius era il·legal en aquell moment, el corb de Hawaii va continuar sent caçat durant la dècada de 1980.
Depredadors introduïts El depredador natural existent conegut del corb de Hawaii és l'aligot de Hawaii (Buteo solitarius), una espècie d'astor endèmica de Hawaii.
Diverses espècies de mamífers introduïdes a Hawaii pels humans són conegudes per depredar ous, cries i pollets de corb de Hawaii. Aquests inclouen la rata negra (Rattus rattus), la mangosta petita asiàtica (Urva auropunctata) i els gats ferals, que se sap que ataquen nius, mengen ous i maten pollets.
Malalties introduïdes Malària aviària La malària aviària és una malaltia parasitària del ocells, causada per Plasmodium relictum, un paràsit protozou que es transmet als ocells a través de mosquits de l'espècie Culex quinquefasciatus, que es va introduir a les illes hawaianes el 1826. Tot i que aquesta malaltia apareix en molts ocells passeriformes sense gaire impacte poblacional, moltes poblacions d'ocells aïllats mostren una mortalitat significativa quan s'introdueix aquest paràsit, inclosos els ocells hawaians nadius. Moltes espècies d'ocells de Hawaii han mostrat disminucions precipitades de la població que es creu que són degudes a la malària aviària. Tot i que no hi ha proves directes que impliquin la malària aviària en el declivi del corb de Hawaii, són vulnerables a la malaltia. Set individus captius, allotjats en aviaris a l'aire lliure, es van infectar naturalment amb malària aviària durant el transcurs d'un estudi de set setmanes, i dos dels infectats van mostrar signes clínics de la malaltia.
Verola aviària