El tiranet suirirí (Suiriri suiriri), és una espècie d'ocell passeriforme] de la famila del Tyrannidae. Aquesta espècie es troba a l'Argentina, Bolívia, Brasil, el Paraguai, Surinam, i l'Uruguai. L'hàbitat natural són selves subtropicals o tropicals i altiplans plujosos.

Descripció El tiranet suirirí fa de 15 a 16 cm de llarg. La subespècie nominal pesa d'11,5 a 16 g i la subespècie S. s. burmeisteri de 18,5 a 21 g. És un tiranet de mida mitjana. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults de la subespècie nominal tenen la corona i el clatell grisos. Tenen una taca blanca darrere dels lores i un supercili blanc curt sobre una cara que, per altra banda, és blanquinosa. Les parts superiors són grises. Les ales són de color gris més fosc amb vores exteriors i puntes més clares a les plomes de vol. Les cobertores de les ales tenen puntes de color blanc grisenc que es mostren com dues barres a l'ala tancada. La cua és de color gris més fosc que l'esquena. La gola i les parts inferiors són blanquinoses, amb el pit lleugerament més fosc que la resta. Subespècie S. s. burmeisteri és més grossa que la subespècie nominal amb més color oliva a l'esquena, la gropa de color beix-groguenc, marques a les ales més groguenques i una gola blanca, un pit gris pàl·lid i el ventre i el crissum (la zona amb plomes entre la cloaca i la cua) groc pàl·lid. S. s. bahiae és majoritàriament semblant a burmeisteri però amb el dors marró. Ambdós sexes de totes les subespècies tenen l'iris marró fosc, el bec negre curt i potes i peus negres.

Distribució i hàbitat Aquesta espècie es troba a l'Argentina, Bolívia, Brasil, el Paraguai, Surinam, i l'Uruguai.

Habita paisatges semioberts o oberts. Aquests inclouen el bosc sec del Gran Chaco, els boscos oberts i la sabana seca del cerrado. La subespècie S. s. burmeisteri només habita els ecosistemes del cerrado i del campo, incloent-hi alguns espais dins de la selva amazònica.

Comportament Moviment El tiranet suirirí és resident durant tot l'any a la major part de l'àrea de distribució, però només es troba a l'est de Bolívia durant la temporada no reproductora.

Alimentació S'alimenta d'artròpodes i fruits petits. S'alimenta principalment recollint aliments de fulles i branques mentre està posat. Amb menys freqüència recull aliments en vol, surt per capturar insectes en vol i cau a terra per capturar preses.

Reproducció El tiranet suirirí es reprodueix d'octubre a desembre a l'Argentina; es desconeix la temporada de reproducció en altres llocs. El niu és una copa feta de llana, teranyina i líquens, i normalment es col·loca en una forquilla de branca entre uns 3 i 6,5 m sobre el terra. La posta habitual és de tres ous. No es coneixen el període d'incubació, el temps fins descloure els ous ni els detalls de les cures parentals.

Vocalització Les vocalitzacions de les subespècies nominal i bahiae no estan ben documentades, però semblen ser essencialment les mateixes. El crit més comú és "un sol 'roul' o 'jiou' nasal". Les parelles de la subespècie S. s. burmeisteri canten en duet. Els mascles canten "una sèrie de notes 'pi-txiu', de longitud variable, [que] normalment comencen amb diverses notes agudes i acaben amb diverses notes monosil·làbiques de 'txiu'". Les femelles canten "una sèrie de notes fortes i agudes similars en qualitat a les notes introductòries del cant mascle però més altes en freqüència i amplitud i més espaiades, normalment desaccelerant al final". Les femelles també emeten una varietat de notes nasals queixoses.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el tiranet suirirí com a risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia; la mida de la població no es coneix i es creu que està disminuint. "L'espècie està amenaçada per la conversió generalitzada de l'hàbitat a plantacions de pins i eucaliptus i cultius de soja i arròs, així com per la tala d'hàbitats per a la ramaderia." Es considera poc comú a força comú a tota l'àrea de distribució i es troba en moltes zones protegides tant privades com públiques.

Taxonomia i sistemàtica El nom suiriri prové de la llengua guaraní, on és un nom genèric que s'utilitza per a diversos tirans de mida mitjana.

El tiranet suirirí va ser descrit per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1818 amb el nom binomial Muscicapa suiriri. La localitat tipus és Puerto Pinasco al Paraguai.

A principis del , el tiranet suirirí tenia una història taxonòmica complicada. El que ara és el tiranet de la Chapada (Guyramemua affine) és una espècie críptica que no es reconeixia dins de la subespècie S. s. affinis del tiranet suirirí fins que va ser descrit el 2001 com a Suiriri islerorum. Basant-se en un estudi publicat el 2014, el binomi del tiranet de la Chapada es va canviar a S. affinis. Aquest canvi va fer necessari canviar el nom de S. s. affinis a S. s. burmeisteri.

Alguns sistemes taxonòmics havien dividit el tiranet suirirí en dues espècies, el "Chaco suiriri" (S. suiriri) meridional amb ventre blanc i el "Campo suiriri" (S. affinis) septentrional amb ventre groc i el dors pàl·lid. Tots dos s'entrecreuen àmpliament on entren en contacte i, en conseqüència, la majoria de les autoritats ara els consideren part d'una sola espècie. També s'ha suggerit que el tàxon bahiae, que es considera una subespècie de S. affinis quan aquesta espècie es separa de S. suiriri, en realitat és el resultat d'una hibridació entre suiriri i affinis. En general, s'assembla a aquest últim, però no té el dors pàl·lid que contrasta amb el primer.

Segons el Congrés d'Ornitològic Internacional, es reconeixen tres subespècies:

S. s. burmeisteri (Kirwan, Steinheimer, Raposo & Zimmer, 2014) - Surinam, nord de Bolívia, nord-est del Paraguai i Brasil (Amapá, Pará, sud de l'Amazones, Piauí, Mato Grosso do Sul i l'estat de São Paulo. S. s. bahiae (von Berlepsch, 1893) - nord-est del Brasil, des de Paraíba fins al nord-est de Bahia. S. s. suiriri (Vieillot, 1818) - sud de Bolívia, Paraguai, nord i est de l'Argentina fins a la província de Río Negro, sud adjacent del Brasil i l'oest de l'Uruguai.

Referències

Categoria:Tirànids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud