El pinsà de Darwin fuliginós Rev. 20/10/2022 (Geospiza fuliginosa) és una espècie d'ocell passeriforme de la família de les tàngares (Thraupidae). Aquesta espècie és una de les tretze espècies endèmiques de les illes Galápagos a les illes d'Española i Santa Cruz. L'hàbitat habitual són les selves tropicals o subtropicals.

Descripció

El pinsà de Darwin fuliginós és el més petit dels pinsans de Darwin, mesura 11 cm de llarg. El bec és curt i punxegut, amb el culmen lleugerament corbat. De mitjana, el bec és més petit que el del pinsà de Darwin mitjà (G. fortis), però hi ha una superposició significativa de mida entre ambdós, especialment a les illes on només existeix una de les dues espècies. A les illes on les dues espècies competeixen directament, la diferència entre els becs és més gran. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és negre amb cobertores sota la cua amb punta blanca, mentre que la femella i les cries són marrons amb les parts inferiors pigallades. Hi ha diferències fenotípiques observables entre els pinsans que viuen a les terres baixes i els que viuen a les terres altes, i aquest canvi probablement s'atribueix a l'adaptació. Els pinsans de les terres altes tenen becs més grossos i punxeguts i peus i urpes més petites en comparació amb els de les terres baixes. Aquests pinsans es troben en una clina (sèrie de biocomunitats en un gradient continu) i els individus de la zona híbrida tenen trets intermedis. Aquest és un exemple d'especiació parapàtrica, on el gradient d'elevació de 560 metres provoca la diferenciació de trets, però els híbrids estan ben adaptats a la pròpia "zona híbrida".

Hàbitat i distribució Com tots els altres pinsans de Darwin menys un, el pinsà de Darwin fuliginós és endèmic de les illes Galápagos. Abundant i estès, es troba a totes les illes de l'arxipèlag excepte a les illes Genovesa, Wolf i Darwin. És més comú a les zones costaneres i de transició àrides, tot i que es trasllada a les terres altes després de l'època de reproducció.

Comportament Alimentació Igual que els altres pinsans de Darwin de les Galápagos, el pinsà de Darwin fuliginós és un omnívor amb una preferència per la matèria vegetal. S'alimenta principalment a terra o en vegetació baixa, menjant llavors, brots, flors, fulles i, ocasionalment, algun insecte. Forma relacions simbiòtiques amb les tortugues de Galápagos i amb les iguanes marines i terrestres de les Galápagos arrancant paràsits de la seva pell.

veu El cant del pinsà de Darwin fuliginós és ràpid i feble i es transcriu com "tueitxuuu-tueitxuuu" o "teur-uiiii".

Conservació i amenaces alt=Femella de pinsà de Darwin fuliginós dins del niu en forma de cúpula fet d'herba, fulles i cotó|miniatura|Femella de pinsà de Darwin fuliginós dins del niu durant la construcció del niu, a l'illa Floreana Tot i que la mida de la població del pinsà de Darwin fuliginós no s'ha quantificat, es descriu com a comú a les Galápagos, i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura el classifica com a espècie en risc mínim. La població sembla ser estable i l'àrea de distribució semblen no apropar-se als llindars de preocupació. Tanmateix, com tota la vida salvatge endèmica de les illes Galápagos, es veu afectada per algunes activitats humanes, inclosos els incendis, el pasturatge excessiu d'animals domèstics i salvatges i la introducció d'espècies exòtiques. Es troba en deu de les àrees importants d'ocells establerts a les illes. L'espècie pateix altes taxes de mortalitat per la mosca paràsita Philornis downsi, que oscil·len entre el 16% i el 95% durant un període de quatre anys (2002–2006).

Taxonomia i sistemàtica El pinsà de Darwin fuliginós és un dels pinsans de Darwin, un grup d'ocells estretament relacionats que van evolucionar a les illes Galápagos. El grup està relacionat amb els Tiaris, que es troben a Amèrica del Sud i el Carib.

Quan Charles Darwin va recollir l'espècie per primera vegada el 1835, va pensar que era un pinsà. John Gould, que va descriure oficialment els exemplars de Darwin, va estar d'acord, situant-lo en el gènere Fringilla amb els pinsans del Vell Món. El 1841, Gould havia canviat d'opinió, traslladant aquesta i cinc espècies més al nou gènere Geospiza, encara un gènere de pinsans, però diferent dels del Vell Món. La investigació de l'ADN ara ha demostrat que tots els "pinsans" de Darwin són en realitat tàngares.

Etimologia El nom genèric Geospiza prové del grec antic «γεω-/geō-» que significa “terra-” i alhora deriva de «γη/gē», “planeta terra”; i de «σπιζα/spiza», “pinsà ”que deriva de «σπιζω/spizō», “piular”.

L'epìtet específic fuliginosa és llatí i significa “sutge”.

Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies. Aquesta espècie rarament híbrida amb G. fortis.

Nota

Referències

fuliginós Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud