El tucà ventrevermell (Ramphastos dicolorus) és una espècie d'ocell de la família dels tucans (Ramphastidae) estesa pel nord-est argentí i el sud del Brasil.
Descripció El tucà ventrevermell fa de 42 a 48 cm de llarg i pesa de 265 a 400 g; és el membre més petit del gènere Ramphastos. Els sexes són similars, tot i que el bec de la femella és més curt que el del mascle. El bec és majoritàriament de verd a verd-groguenc, amb una línia vertical negra a la base, "dents" tomials (vora tallant afilada del bec) vermelles i ivori i algunes estries verdes al maxil·lar. La corona, clatell, parts superiors i cua són negres, excepte per les cobertores superiors de la cua que són vermelles. La cara és groga amb pell nua vermella, blava i groc-verdosa al voltant de l'ull. La gola i el pit són grocs amb una zona vermella a la part inferior del pit. El ventre i les cobertores subcaudals són vermells i els flancs negres.
Distribució i hàbitat El tucà ventrevermell es troba des de Tocantins, Minas Gerais i Espírito Santo al centre-sud, centre-est i sud-est del Brasil, passant per l'est del Paraguai, Bolívia i fins a les províncies de Formosa, Chaco, Corrientes i Misiones del nord de l'Argentina. Habita principalment en boscos subtropicals i tropicals, submontà i montà, però també en matolls, sabanes amb arbres i plantacions. En altitud, es troba principalment entre els 100 i els 1.500 m; pot arribar als 2.070 m, però no és habitual.
Comportament Moviment A la part sud de l'àrea de distribució, el tucà ventrevermell es trasllada a altituds més baixes a l'hivern austral. Després de reproduir-se, alguns es traslladen del bosc natural a les plantacions. esquerra|miniatura|209x209px|Tucà ventrevermell en un hort mixt, sud de Minas Gerais, Brasil.
Alimentació El tucà ventrevermell s'alimenta principalment de fruits, tant de plantes autòctones com introduïdes, així com de grans de cafè verds i fruites en horts. En grau més baix, també s'alimenta d'insectes i ocells petits. Normalment, busca aliment en parelles i grups petits, però de vegades poden reunir-se 20 o més. Normalment, busca aliment a la capçada del bosc, però la fruita la recull del terra.
Reproducció El tucà ventrevermell es reprodueix entre octubre i febrer a la part sud de l'àrea de distribució i de gener a juny al nord. Les parelles són territorials. Durant el festeig, els mascles empolainen i regalen aliments a les femelles. L'espècie nia en cavitats tant en arbres vius com morts, siguin les fetes per descomposició natural o excavades per picots, i eixample tant el forat d'entrada com la cavitat si cal. Normalment, el fons de la cavitat té una capa de llavors. Els pocs nius estudiats han oscil·lat entre 0,7 i 6,0 m sobre el terra. La mida de la posta és de dos a quatre ous. Tots dos adults incuben els ous i alimenten els pollets. El període d'incubació és d'uns 16 a 19 dies i les cries són volanderes entre 40 i 50 dies després de l'eclosió.
Sons vocals i no vocals miniatura|Crani d'un tucà ventrevermell. El tucà ventrevermell és un dels tucans del grup de cants roncs. El cant és un "fort i estrident 'URèh' o 'niuh'". Altres vocalitzacions són una "llarga sèrie de notes sorolloses de 'grrekk'" i "gemecs greus 'ek', 'zniiip', [i] grunyits". També fa sorolls picants amb les mandíbules i fa sonar la llengua al bec.
Estat de conservació La UICN va avaluar inicialment el tucà ventrevermell com a gairebé amenaçat, però des del 2004 l'ha classificat com de risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia, però es desconeix la mida de la població i es creu que està disminuint. No s'han identificat amenaces immediates. Es creu que és "raonablement comú en general". Es troba en diverses zones protegides, però fora d'elles de vegades és caçat o perseguit per alimentar-se dels fruits d'hort.
Taxonomia i sistemàtica El tucà ventrevermell és germà del tucà vitel·lí (R. vitellinus) i del tucà del Choco (R. brevis). És una espècie monotípica.
Referències
Categoria:Ramphastos Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud