El picaflors de dors escarlata Rev. 20/01/2022 (Dicaeum cruentatum) és un ocell de la família dels diceids (Dicaeidae). Es troba en boscos de terres baixes humides subtropicals o tropicals i ocasionalment en jardins en diversos països del sud i est d'Àsia.
Descripció
Amb una alçada de 9 cm i un pes de 7 a 8 grams, el picaflors de dors escarlata és un ocell petit amb la cua curta. Presenta dimorfisme sexual: el mascle té la cara, les ales i la cua de color blau marí, amb una franja ampla de color vermell brillant des de la corona fins a les cobertores caudals superiors. La femella és predominantment de color verd oliva amb la cua negra i les cobertores caudals superiors i el carpó escarlata. Tots dos sexes tenen la part inferior de color blanc cremós, els ulls i les potes negres i el bec arquejat de color gris fosc. El juvenil té un plomatge similar al de la femella, però té el bec taronja i no té el carpó de color vermell brillant.
Distribució i hàbitat El picaflors de dors escarlata es troba a Bangladesh, Bhutan, Brunei, Cambodja, Índia, Indonèsia, Laos, Malàisia, Myanmar, Nepal, Singapur, Tailàndia, Xina i Vietnam. No hi ha estudis de població global; es creu que és comú a la major part de l'àrea de distribució, especialment a Tailàndia, tot i que es considera rar a Bhutan i Nepal. Es troba fins a 1000 m, en boscos de terres baixes humides subtropicals o tropicals, zones boscoses i jardins. Al nord de l'àrea de distribució, es troba des del sud-est de la Xina fins a Fujian (com a subespècie D. c. cruentatum). S'ha registrat tant en boscos nadius com en plantacions a Bengala Occidental, cap a l'est fins Arunachal Pradesh, cap al sud fins al sud-est de Bangladesh, Manipur i Nagaland, a l'Índia i cap al sud fins Sumatra i Borneo.
Ecologia Alimentació El picaflors de dors escarlata s'ha observat alimentant-se de les figues de Ficus fistulosa i F. grossularoides a la Reserva Natural de Bukit Timah, a Singapur. Asidu a Syzygium jambos a la zona urbana de Hong Kong.
Reproducció El picaflors de dors escarlata teixeix el niu en forma de bossa penjat d'una branca a la part alta d'un arbre. El niu té una entrada lateral, típica dels de la família dels picaflors.
Taxonomia i sistemàtica El 1747, el naturalista anglès George Edwards va incloure una il·lustració i una descripció del picaflors de dors escarlata al segon volum de la seva obra A Natural History of Uncommon Birds. Va utilitzar el nom anglès "The little Black, White, and Red Indian Creeper" (El petit enfiladiss indi negre, blanc i vermell). Edwards va basar el gravat acolorit a mà en un exemplar conservat que havia estat enviat des de Bengala a Londres al dissenyador de patrons de seda i naturalista Joseph Dandridge. Quan el 1758 el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar el seu Systema Naturae per a la desena edició, va col·locar el picaflors de dors escarlata amb els enfiladissos (raspinells) del gènere Certhia. Linnaeus va incloure una breu descripció, va encunyar el nom binomial Certhia cruentata i va citar l'obra d'Edwards. El picaflors de dors escarlata ara es col·loca al gènere Dicaeum, que va ser introduït pel naturalista francès Georges Cuvier el 1816.
L'anàlisi genètica de l'ADN mitocondrial del 70% de les espècies de picaflors va mostrar que el picaflors de dors escarlata i el picaflors carminat (D. igniferum), que és endèmic de les illes Petites de la Sonda d'Indonèsia, són els parents més propers; els mascles d'ambdues espècies tenen plomatge vermell a l'esquena.
Etimologia El nom genèric Dicaeum prové del grec antic «δικαιον/dikaion». Cuvier afirmava que aquesta era una paraula per a un ocell indi molt petit esmentat per l'autor romà Claudi Elià, però la paraula probablement es referia a l'escarabat Scarabaeus sacer.
L'epítet específic cruentatum prové del llatí «cruentatus» que significa “tacat de sang”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen sis subespècies: D. c. cruentatum (Linnaeus, 1758) – est de l'Himàlaia i Bangladesh fins al sud de la Xina, Indoxina, la península Malaia i Myanmar. D. c. sumatranum (Cabanis, 1877) – Sumatra. D. c. niasense (Meyer de Schauensee & Ripley, 1940) – illa de Nias (enfront de l'oest de Sumatra). D. c. batuense (Richmond, 1912) – illes Batu i Mentawai (enfront del sud-oest de Sumatra). D. c. simalurense (Salomonsen, 1961) – illa de Simeulue (enfront del nord-oest de Sumatra). D. c. nigrimentum (Salvadori, 1874) – Borneo.
Galeria
Referències
dors escarlata Categoria:Ocells d'Àsia