La tàngara de Rieffer Rev. 20/01/2023 (Chlorornis riefferii) és una espècie d'ocell passeriforme sud-americà de la família de les tàngares (Thraupidae), l'única del gènere Chlorornis. És autòctona dels boscos andins de Colòmbia,l'Equador, el Perú i Bolívia.
Descripció La tàngara de Rieffer és una espècie grossa i voluminosa. Mesura de mitjana 20 cm de longitud i pesa 53 g. El plomatge és verd maragda brillant, amb el front i la cara de color vermell castany a manera de màscara, així com també el crissum; bec i potes ataronjats. El cant i crits són distintius i amb tonalitat nasal.
Distribució i hàbitat La tàngara de Rieffer es distribueix al llarg de la serralada dels Andes, des del nord de Colòmbia (pels Andes orientals, centrals i occidentals) cap al sud, pels pendents oriental i occidental de l'Equador, i pel pendent oriental del Perú, fins a l'oest de Bolívia (Cochabamba).
Aquesta espècie és considerada força comuna en els hàbitats naturals que li són propis: les selves montanes i zones limítrofes, principalment en altituds entre 2000 i 3000 m.
Comportament Es veuen en parelles o en grups de tres a sis individus. Busca aliment principalment a la meitat superior dels arbres i menja fruites i insectes. Gairebé sempre sembla mandrós i regularment acompanya estols mixtos d'altres tràupids, algunes vegades força manso.
Reproducció El niu és fet a terra amb molses i falgueres. La femella pon un ou de color gris amb punts brillants porpra.
Vocalització La crida de contacte és un distintiu, sec i nasal «enk» o «eck» algunes vegades fet en sèrie. El cant, menys freqüent, és ràpid i complex, i consisteix en una sèrie de notes nasals, algunes vegades repetides seguidament.
Taxonomia La tàngara de Rieffer va ser descrita formalment el 1840 per l'ornitòleg francès Auguste Boissonneau a partir d'un exemplar recollit prop de Bogotà, a Colòmbia. Va encunyar el nom binomial Tanagra riefferii i va definir la localitat tipus a "Santa Fe de Bogotá, Coómbia".
L'espècie és ara l'únic membre del gènere Chlorornis que va ser introduït el 1850 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach.
La tàngara de Rieffer té una relació germana amb el gènere Cnemathraupis, que conté la tàngara andina dorsiverda (Cnemathraupis eximia) i la tàngara andina dorsidaurada (C. aureodorsalis).
Etimologia El nom genèric Chlorornis combina el grec antic «khlōros» que significa “verd” i «ornis» que significa “ocell”.
L'epítet específic riefferii va ser escollit en honor al col·leccionista Gabriel Rieffer.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: C. r. riefferii (Boissonneau, 1840) – Colòmbia i Equador. C. r. dilutus (Zimmer, 1947) – nord del Perú. C. r. elegans (Tschudi, 1844) – Perú central. C. r. celatus (Zimmer, 1947) – sud del Perú. C. r. bolivianus (Berlepsch, 1912) – Bolívia occidental.
Referències
Categoria:Tràupids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud